Activitats 1r trimestre.

Activitats recomanades abans de realitzar la prova d'avaluació, les qualificacions obtingudes apareixen en el comentaris d'aquesta entrada.

1º.- Assenyala els diferents nivells d’organització als que pertanyen els següents exemples:

Sang, glòbul vermell, flor, glúcid, carboni, conjunt d’ossos del cos, girafa, neurona, ADN, ull, epidermis.

2º.- Relaciona ambdues columnes

 a. Aliments                                               1. Nutrició incorrecta

b. Nutrients estructurals                            2. Lípids o greixos

c. Obesitat                                                 3. Nutrients més restes

d. Nutrient energètic                                 4. Proteïnes

e. Afavoreix el trànsit intestinal                5. Fibra


3º.- Els ésser pluricel·lulars necessiten uns òrgans agrupats en aparells, que preparen els nutrients, els distribueixen a totes les cèl·lules i expulsen les substancies de rebuig resultat del metabolisme cel·lular. Assenyala de quins aparells es tracta i quina és la seua missió en la nutrició.

4º.- Com sabem l’aparell digestiu està constituït pel tub digestiu i les glàndules accessòries, assenyala el non de cadascuna de les parts que apareixen en aquest dibuix i assenyala la funció de cadascuna d’elles. 


5º.- Imaginat que eres una molècula d’oxigen de l’aire que inspirem, assenyala els llocs per on passaries fins arribar a la paret de l’alvèol pulmonar.

6º.- Indica la funció de:

 Incisiu, caní, molar, epiglotis, càrdies, pituïtària roja

 7º.- Indica de què estem parlant:

a) Emeten sons en vibrar pel pas de l’aire.

b) Sacs diminuts en que acaben els bronquíols.

 

c) Moviment respiratori mitjançant el qual l’aire penetra en els pulmons.

d) Localitzades en les parets laterals de la faringe s’encarreguen de produir cèl·lules que defenen el nostre organisme de les infeccions.

e) Augmentes la superfície i l’eficiència de l’absorció de nutrients.

 8º.- Assenyala de forma ordenada el nom de les tres porcions que componen el intestí prim i fes el mateix amb l’intestí gros.

 9º.- Intenta explicar en les teues paraules

a) ¿En què consisteix una broncoscopia?

b) ¿Quin instrument s’empra per a fer-la?

 c) Arriba aquest aparell a tots els llocs del pulmó. Raona la resposta.

10º.- Què entenem per:

Dieta alimentària.

Dieta equilibrada.

Dieta hipocolestiremica.

Dieta hiperglucídica.

 

Llegendes i mites sobre sexualitat humana

Una imatge que apareix prou sovint en el món literari, és el d’una bruixa proporcionant a l’amant un filtre d’amor que el farà irresistible quan estiga amb la seua amada. Hui en dia aquestes situacions, són més bé, motiu per somriure.

Tanmateix, el desconeixement dels problemes que envolten a la sexualitat humana continuen tenint el suficient pes com per a que aquesta se’ns mostre envoltada de mites i tabús. Es cert, que en l’actualitat les bruixes, els filtres d’amor i els afrodisíacs ens queden molt lluny, però qualsevol de nosaltres que fullege un diari, revista, o navege per la xarxa, trobarà sense no massa dificultat una ingent quantitat d’anuncis que ens prometen ser una màquina de l’amor; molts d’aquests productes ens demostren que els mites sexuals continuen hui en dia més vius que mai.

La repercussió de moltes substàncies sobre la sexualitat de l’individu, depen en gran mesura de la personalitat del mateix i de l’ambient en el que es mou. El que per a uns suposa un estímul, a altres els condueix a una reducció de l’estímul sexual. Pensem que el condicionament social constitueix el principal determinant de la nostra conducta sexual com a individus, sense arribar a oblidar que la capacitat de ser condicionat variarà segons la personalitat. En qualsevol dels casos, treballar temes de sexualitat a l'aula resulta transcendental, si hem de tenir en compte que aquesta no deu anar encaminada a reprimir, si no a oferir amb tota naturalitat els coneixements necessaris que ajuden a cadascun de nosaltres a adoptar decissions vàlides per a la pròpia persona i la gent amb la que convivim.

Després de llegir aquest text, intenteu buscar mites, llegendes o tabús relacionats amb la sexualitat humana.

Per vore les notes, entreu en els comentaris d'aquesta entrada.

Ventilació alveolar

La finalitat de la mecànica respiratòria és la de renovar l’aire alveolar, de manera que es mantinga constant la seua composició, encara que es produïsca una continua cessió d’oxigen a la sang i una recepció de diòxid de carboni. Quan augmenten en l’organisme les necessitats d’oxigen i la producció de diòxid de carboni, augmenta també el volum de l’aire que s’intercanvia.

Recordem que la despesa respiratòria és el volum total d’aire inspirat (o espirat) en un minut, i és Vi = Vi x f, on Vi és el volum de cada inspiració i la f és la freqüència respiratòria per minut.

L’aire que ocupa les vies respiratòries no canvia de composició i el seu volum s’anomena espai mort anatòmic. Com hi ha algunes àrees alveolar que ocasionalment tampoc serveixen per a l’intercanvi. per no rebre una perfusió sanguínia adient, es parla d’un espai mort fisiològic, que és una mica superior a l’anatòmic. En una persona adulta l’espai mort anatòmic és d’uns 150 cm3 i el fisiològic de 155 a 160 cm3.

Aquest espai te importants funcions:
a) Escalfar l’aire inspirat
b) Humidificar-lo fins quasi la saturació
c) Retenir en la mucosa partícules en suspensió en l’aire, evitant que arriben a regions més internes.

Bé, cal destacar que sols una fracció de l’aire inspirat que arriba als alvèols serveix per renovar l’aire alveolar, doncs la resta es queda en l’espai mort.

Entre l’aire alveolar i la sang que flueix pels capil·lars alveolars es produeix l’intercanvi de gasos (hematosi): l’oxigen passa de l’aire a la sang i el diòxid de carboni ho fa en sentit invers per difusió a favor de gradient de pressió.

Per vore els resultats de la 2ª Avaluació , fes un click sobre el següent enllaç


Notes global 3r C

Notes global 3r D

Additius

Els additius són substàncies naturals o productes químics artificials que s'afegixen als aliments perquè aquests mantinguen les seues qualitats o recuperen algunes que s'han perdut durant la seua elaboració.

En l'actualitat són de summa importància en l'alimentació donat que la major part dels quals consumim pertanyen a la categoria de preparats.

Els additius solament estan autoritzats, quan s'ha demostrat la seua innocuïtat i utilitat mitjançant una avaluació científica, en determinats aliments i sempre en quantitats controlades. Encara així, són substàncies que hem de prendre amb precaució, ja que poden tenir efectes nocius per al nostre organisme. Els additius han d'aparèixer en la llista d'ingredients d'un producte que apareix en li etiqueta, poden aparèixer amb el seu nom complet o amb un codi complementari I ( autoritzat en els països de la Unió Europea) seguida d'un nombre de tres o quatre xifres, això sí, precedits sempre pel nom de la categoria a la qual pertanyen.

Categories:

Antioxidants, no deixen que els aliments es degraden per oxidació dels greixos o per contacte amb l'aire.

Acidulantes, acidifiquen l'aliment i retarden el desenvolupament de bacteris i fongs.

Colorants, l'aliment pren el color original del mateix perdut durant el processat.

Conservants, impedeixen el desenvolupament de microorganismes allargant la durada dels aliments.

Edulcorants i potenciadors del sabor, s'encarreguen de realçar el sabor dels aliments.

Espesantes, gelificantes, emulsionants i estabilizantes, s'encarreguen de donar als aliments certes característiques a les quals fa referència el seu nom.

Ser consumidor, un dret, un deure i un compromís.

Nosaltres com a consumidors també podem posar de la nostra part:

1º.- Exigir productes que ens asseguren plenes garanties higiènic sanitàries.
2º.- Demandar informació comprensible, àmplia i detallada sobre els aliments que comprem.
3º.- Informar-se de la forma que es guarden, conserven, emmagatzemen i preparen els aliments en la llar.
4º.- Durant la compra, començar pels productes no peribles i acabar per refrigerats i congelats, evitant que no es trenque la cadena de fred en cap moment.
5º.- Una vegada en la llar, classificar els aliments en frescos, refrigerats, congelats, etc., guardant-los en el lloc més adequat per a cada tipus de producte, seguint sempre les instruccions que apareixen en l'envàs, segons recomanació del fabricant.
6º.- Demandar davant les oficines pertinents els casos de frau o incompliment de les normes alimentaries.
7º.- Mantenir la higiene a l'hora de preparar els aliments.