Telochistaceae

Caloplaca aurantia (Pers.) J. Steiner

Es tracta d'un liquen crustaci que presenta el tal·lus orbicular  i de color ataronjat viu, es troba delimitat per lòbuls aplanats, en part pruinosos . Els apotecis podem trobar-ho en el centre, tenen el marge del color del tal·lus i el disc més fosc, no els trobem en els lobuls perifèrics.

Podem localitzar-la de forma freqüent en la localitat, apareix sobre roques calcàries poc inclinades, en llocs oberts i molt assolellats amb aportació de nutrients.

Telochistaceae

Caloplaca flavescens (Hudson) Laundon

Es tracta d'un liquen crustaci que presenta el tale de color groc ataronjat, sense pruína, té forma orbicular i el marge lobulat, amb lòbuls convexos, de secció semicircular en el marge, més o menys areolat. El tal·lus en el centre pot perdre el color inicial passant a un color blanquinós. Els apotecis els podem trobar al centre, estant absents en els lòbuls perifèrics.

Podem localitzar-lo en la localitat sobre roques calcàries, en llocs oberts i molt il·luminats, també es troben amb facilitat sobre les roques calcàries dels murs que delimiten els camps de cultiu de la zona del Pla.

Cladoniaceae

Cladonia convoluta (Lam.) Anders.

Es tracta d'un liquen foliaci que presenta lòbuls grans i amples, i quan presenta cilis, aquests s'agrupen en fascicles blancs. Els seus tal·lus són verds per a dalt i blancs per a baix, de manera que quan estan humits s'estenen i fan la fotosíntesi, però en assecar-se es corben i la part de baix queda exposada cap amunt, de manera que el seu color blanc reflecteix la llum evitant que aquesta danye al liquen. El seu aspecte és foliací i lobat, amb la cara superior verd i la inferior blanca. S'adhereix feblement al substrat.

En temps humit es mostra estès i de color verd, mentre que en temps sec s'enrotlla exposant la cara inferior blanca, es en aquest moment quan es torna fràgil. Fàcilment s'arranca pel calcigament o pel vent, comportant-se com un liquen  quasi mòbil.

Abundant en el municipi, molt freqüent en sòls secs, carbonatats, sobre roca calcària, en zones aclarides i molt il·luminades, es troba sovint al costat de molses recobrint sòls incipients.

Cladonia convoluta és una especie molt semblant a Cladonia foliacea, però pròpia de sòls calcaris i no àcids com aquesta última.

Cladoniaceae

Cladonia mediterranea P.A. Duving. & Abbayes

Líquen fruticulós i terrícola, que no presenta restes de tal·lus primari, format per eixos cilíndrics buits, erectes i ramificats dicotomicament que presenten la superfície llisa.

Formen com a falsos arbres d'uns 7cm d'alt per uns 6 de diàmetre que adquireixen un aspecte pulviniforme, donant la semblança de xicotetes boles de color blanc grisenc.

Trobem aquesta especie sobre sòls calcàris, en boscos aclarits, on penetra amb facilitat la llum i abunda el ruixo.

Cladoniaceae

Cladonia pyxidata (L.) Hoffm.

Líquen escuamulós o foliaci amb podecis, de color verd  a marró, amb embuts regulars, amples, i de peduncle curt, a la base presenta un talo amb xicotetes escamules verdoses,  que generalment són planes i incurvades, que no arriba a formar rosetes.

Presenta podecis de color gris verdós a marró,  tenen aproximadament 2,5 a 3 cm d'altura, un embut de 8 a 12 mm d'amplària, el marge presenta picnidis de color marró intens; en la superficie interna dels podecis existeixen unes xicotetes granulacions corticades o escuamuloses de color verdos que en caure les gotes de plutja sobre elles es dispersen i reprodueixen el líquen. Apotecis poc freqüents, que poden ser sèsils o pedunculats, convexos i lecideins, que es desenvolupen en el marge de les copes.

De habitat predominantment terrícola o saxícola.

Poblacions molt abundants en el municipi, podem trobar-les sobre sòl,  humus, fustes i xicotetes depressions de roques calcàrias recobertes per briòfits.

Thelotremataceae

Diplochistes diacapsis (Ach.) Lumbsch

Aquesta especie presenta un talo gruixut de color blanc que recobreixen de forma laxa el sòl, prefereix indrets carbonatats. Com podem observar presenta apotecis de color gris fosc, que es troben enfonsats en el talo. Apotecis abundants d'1 a 2 mm, al principi puntiformes, s'obrim posteriorment presentant un marge propi radialment estriat i un disc còncau, negre, que acaba sent pruriginós.

Encara que el talo al principi es troba aplicat al sòl, en passar el temps s'eleva i solta del substrat deixant xixotetes cavitats entre ell i el sòl. Podem trobar-ho en els matollars que envolten la urbanització de Sant Blas. En aquesta zona podem trobar-los sobre sòl argilenc, argiles de descalcificació. Curiosament a la localitat, quan apareix, quasi sempre ho fa acompanyat de Squamarina cartilaginea, cosa que pot observarse en la següent fotografia.

Encalyptaceae

Encalypta vulgaris Hedw.

Molsa que forma gespes xicotetes i compactes, amb plántulas de 3 a 10 mm d'altura, filidis erecto patents i ligulats. Esporòfit present amb un seta d'1 cm de longitud, càpsula cilíndrica i llisa, opercle de bec llarg, peristoma de 8 a 16 dents curtes, caliptra molt gran, que com pot observar-se cobreix tota la càpsula.

Podem trobar-la sobre substrats arenosos o argilosos de xicotetes esquerdes que apareixen sobre les roques calcàries, amant dels indrets assolellats de la zona sud-est de la localitat.

“Queda Prohibit”

Queda prohibit plorar sense aprendre
aixecar-te un dia sense saber que fer
tenir por als teus records...



Queda prohibit no somriure als problemes
no lluitar pel que vols
abandonar-ho tot per por
no convertir en realitat els teus somnis...



Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,
pensar que les seues vides valen menys que la teua
no saber que cadascun té el seu camí i la seua felicitat...



Queda prohibit no crear la teua història
no tenir un moment per a la gent que et necessita
no comprendre que el que la vida et dóna,
també t'ho lleva...



Queda prohibit no buscar la teua felicitat
no viure la teua vida amb una actitud positiva
no pensar que podem ser millors
no sentir que sense tu, aquest món no seria igual...

Pablo Neruda

Competències que identifiquen els sabers i capacitats requerits en els docents

No es forma directament per a la pràctica docent ; més bé es tracta d'identificar, a partir del treball real, en els centres docents, els coneixements i les competències requerides per a fer aprendre en tals condicions.

Analitzem alguns exemples per tal d’entendre allò que estem dient:

• Si el professorat d’un centre concret es troba, en una gran proporció, a classes agitades, imposar la calma ha de ser una competència d’aquests docents.

• Si els alumnes es resisteixen, no participen, mobilitzar-los i provocar en ells les ganes d'aprendre ha de ser una competència del professorat.

• Si els alumnes viuen una doble vida, per moments xiquets o adolescents al centre, per moments adults en la societat, prendre en consideració aquesta situació ha de ser una competència dels docents.

• Si la seua relació amb el saber i amb el món els impedeix donar sentit de manera espontània als sabers i al treball que s’espera d’ells, ajudar-los a construir aquest sentit ha de ser una competència dels docents.

• Si els programes estan a anys llum dels alumnes, adaptar-los, alleugerir-los ha de ser una competència dels docents.

El reconeixement d'una competència passa no solament per la identificació de les situacions que cal manejar, dels problemes que cal resoldre, de les decisions que cal prendre, sinó també per la explicitació dels sabers, de les capacitats, dels esquemes de pensament i de les necessàries orientacions ètiques.

Actualment, es defineix en efecte una competència com l'aptitud per a enfrontar eficaçment una família de situacions anàlogues, mobilitzant a consciència i de manera alhora ràpida, pertinent i creativa, múltiples recursos cognitius : sabers, capacitats, microcompetencias, informacions, valors, actituds, esquemes de percepció, d'avaluació i de raonament.

Tots aquests recursos no vénen de la formació inicial, ni tan sols de la formació contínua. Algunes es construeixen durant la pràctica, per acumulació de " sabers d'experiència " o per la formació de nous esquemes d'acció, enriquint o modificant el que es dirà amb Bourdieu un habitus. No obstant açò, correspon a la formació inicial desenvolupar els recursos bàsics i així mateix entrenar la seua mobilització (Perrenoud, 2001 b).

És temps doncs, d'identificar el conjunt de les competències i dels recursos que obren en les pràctiques docents i escollir de manera estratègica les que importa començar a construir en la formació inicial dels nostres professionals de l’ensenyament.

Polyporaceae

Polyporus meridionalis (A.David) Jahn

En els exemplars joves el barret generalment és convex-aplanat, en madurar s'aplana i presenta una xicoteta depressió al centre. La superficie està coberta d'escates xicotetes i denses de color bru que es disposen sobre un fons molt més pàl·lid. Porus no decurrents, allargats i poc densos amb el marge de color blanc a crema. Peu centrat i cilíndric, concolor amb el barret. Carn fibrosa, coriàcia blanca i dura al madurar.

A la localitat aquesta espècie creix sobre la fusta morta de gran quantitat d'arbusts mediterranis, entre ells el romer, les estepes i el timó, li agraden els llocs assolellats. Abundant i apareix des de la tardor fins la primavera. 

Russulaceae



Russula torulosa Bres

Presenta un barret de fins uns 10 cm de diàmetre, convex de jove i que en envellir s'aplana presentant un xicotet unbó central, presenta un color vinós, de cirera madura o vermell púrpura; superfície no viscida encara que lluenta i lubrificada. Cutícula difícilment separable. Peu central, robust, ple i cilíndric del mateix tenyit suaument del color que té el barret.

Làmines adnates i apretades de color crema pàl·lid, amb laminetes intecalades. Presenta una carn, espesa, compacta i ferma, al punt quan es jove, que costa trencar-la, presenta tonos grisosos i té un sabor picant i oñor característica a poma tallada. Espores d'ovoide a globoses que fan una esporada ocraci pàl·lida.

Prou abundant al municipi de Carcaixent on creix baix dels pins (Pinus halepensis) des de l'estiu fins a la tardor.

Thelephoraceae



Hydnellum zonatum (Batsch) P. Karst.

Basidioma planoconvex amb un barret i peu ben diferenciats de consistència suberosa, gairebé de color rosa marronenc, zonat i augmentant de color cap al centre, aquest és deprimit i amb una amplaria de 3 a 8 cm, sovint diferents exemplars es troben soldats entre ells. Carn de color rosa a marró, olor suau, aromatica de pastisseria o més bé a farina. Espores de 4-7 micres, de subgloboses a irregulars. Especie considerada no comestible per la consistència dura, encara que flexible que presenta el seu basidioma. Es tracta d'una espècie que a la localitat acostuma a creixer baix dels pins, sobint entre líquens del gènere Cladonia, frequent a la zona de San Blai des de finals de l'estiu fins ben entrada la tardor.

Tricholomataceae

Tricholoma fracticum (Britzelm.) Kreisel

Presenta un barret convex quan és jove, i a mesura que passa el temps va aplanant-se, aquest presenta color de bru castany a bru vermellós. El més característic es la superficie lluenta, satinada i una mica viscosa que presenta, com pot es pot observar a la fotografia. Les làmines són adnates, denses i de color blanquinòs, encara que posteriorment prenen un color crema pàl·lid amb taques més o menys vermelloses que apareixen en forma de taques.
El peu és robust i cilíndric, més o menys del mateix color que el barret, i amb una zona amiloide poc definida.
Al terme de Carcaixent és una espècie més que abundant, que acostuma a creixer baix dels pins de Pinus halepensis, el podem trobar tant a la tardor com a l'hivern.
No és verinós, però es desaconsella el seu consum per tenir una carn amargant i mediocre, encara que en époques de necessitat s'han consumit bullint-los i tirant l'aigua que fan a la primera bullida.

Entolomataceae

Entoloma chalybeum var lazulinum (Fr.) Noordel.

Es caracteritza per presenta un barret  de 1-4 cm que primer éshemisfèric-convex, per passar a ser aplanat i deprimit en envellir. De color blau acer fosc, més fosc al centre amb una superfície tomentosa, finament fibrilos radialment com pot observarse a la fotografia,  estriat en la maduresa. Himeni amb làmines curtament adnades, al principi blavoses, després gris blavoses, acolorides de rosa en madurar les espores i marró rosades en la maduresa; presenta unaaresta concolor. Fong de peu cilíndric, de vegades comprimit per un canal longitudinal que el recorre fins a la base, trencadís, primer ple i després buit. Del mateix color blau acer viu del barret o blau violeta, blanquinós a la base. Superfície llisa o finament escamosa amb l'edat sobretot al centre. Podem trobar-lo en les zones més humides dels barrancs que envolten el San Blas.

Clavulinaceae

Clavulina cinerea (Fr.) J. Schröt.

Nom vulgar: Peu de rata gris

Es caracteritza per presentar un basidioma ramificat amb branques que parteixen d'una base comuna, adquirint així un aspecte coral·loide, generalment fa de 5 a 10 cm d'alçada, presenta la superficie llisa i de color gris violaci. A la localitat se la sol trobar baix de Pinus halepensis on es relativament freqüent.

Ramariaceae

Ramaria eumorpha (P.Karst.) Corner

Presenta el cos fructífer erecte i ramificat, de forma coral·loide i de color groguenc ocraci, encara que els àpex solen ser més clars. A la nostra localitat el troben sobre sol i baix dels pins, es prou comú i podem observar-la de setembre fins finals de novembre.

Russulaceae

Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr.

Nom vulgar.: Rovelló de sang

Presenta un barret plano convex amb una depressió central molt marcada, de color ataronjat vedós i tonalitats rosa vinoses. Presenta làmines subdecurrents, denses, rojenques i tacades de verd a l'envellir. Té un peu cilíndric i robust d'ataronjat a vermellós. Esporada ocracia pàl·lida. Al municipi es prou abundant i el confonen amb el Lactarius deliciosus (L.) Gray, es per això que molts boletaires no els distigueixen, barretjant-los quan els arrepleguen. Abundant en el terme i sol apareixer baix del Pinus halepensis. Es tracta d'un dels rovellons més esquisits per la seua carn i  sabor molt suau.

Lycoperdaceae

Lycoperdon molle  Pers

Es tracta d'un fong que presenta el cos frutífer estipitat, obpiriforme o gairebé esfèric, color de blanquinós crema a grogenc crema. Exoperidi format per fines espines que desapareixen amb facilitat. En la localitat podem trobar-lo sota boscos de pins, de setembre fins finals de novembre.

Telochistaceae

Xanthoria calcicola Ochsner

Es tracta d'un liquen foliaci i saxícola, que presenta un color ataronjat intens, una superfície amb prominències verrucoses i apotecis amb el marge crenulat, persistent i prominent. A la nostra localitat es situa en les muntanyes de l'est on viu sobre roques calcàries. Talo i apotecis K+ púrpura i violeta obscurs. Viu sobre roques més o menys inclinades on hi ha aport de sals minerals, en aquest cas provinent del ramat.

Necessitem nous paradigmes educatius

Si la formació acadèmica dels nostres estudiants ja no pot ser un “tot” integrat que s’imparteix i es rep als centres educatius abans d’entrar en la vida adulta, qualsevol que siga el nivell d’aquest stock intel•lectual i l’edat d’aquesta entrada; es necessari doncs tornar a considerar els sistemes d’ensenyament en el seu conjunt, així com la seua pròpia concepció.

Si el que es adient aprendre es a reinventar i a renovar constantment, si aprendre es una tasca que dura tota una vida, i a més amb implicacions socials i econòmiques, es precís anar més enllà de la renovació dels actuals sistemes educatius i valorar quin es el nou repte educatiu en un món que canvia molt ràpidament.

Una nova filosofia educativa, i no una nova metodologia deu ser la resposta a la crisis que sofreix la nostra societat, cal aprendre junts, aprendre a enfrontar varietat de situacions quotidianes, cal aprendre a aprendre i cal fer-ho en el temps i moments en que cadascun de nosaltres estem preparats per fer-ho, conciliant allò que és local en el que es universal; i a més aquest aprenentatge deu acompanyar-nos al llarg de la nostra vida aprenent tant de l’educació formal com de la no formal, i fins i tot, de la informal.

Cal doncs, aprendre a fer, a saber, a ser i a conviure; sols així, tots i cadascú de nosaltres podrem actuar com a motor del canvi conductual i social.

Si estàs preocupat pel tema de l’educació i vols sentir altres formes de entendre’l fes un click sobre el títol d’aquesta entrada i escoltaràs i voràs un vídeo anomenat “Paradigma del Sistema Educativo”

Lynn Margulis

Lynn Margulis ( Boston, 1938, Massachusetts 22 de noviembre de 2011), ha estat una de les biòlogues evolucionistes més famoses del món; és més, per a molts biòlegs és un vertader geni.

Tota la seua vida ha demostrat ser una científica peculiar, una investigadora revolucionària, i autora d'una sorprenent teoria sobre l'origen de la vida, la simbiogènesi, que fa 25 anys va ser considerada una autèntica heretgia i que ara està acceptada per la comunitat internacional. Fou també impulsora de la famosa i controvertida teoria Gaia, creada per James Lovelock, que explica la Terra com un sistema interactiu integrat per la vida, terres, atmosfera i oceans.

Lynn Margulis era en l'actualitat professora de biologia a la Universitat de Massachusetts (EUA), codirectora del departament de Biologia Planetària de la NASA, i autora de nombrosos llibres, alguns d'ells com Microcosmos, què és la vida? i Què és el sexe?, que van camí a convertir-se en clàssics de la divulgació científica.

Margulis, que acabava de complir aquest març 73 anys, ha estat sempre una científica precoç. Va entrar a la universitat als 14 anys, es va casar amb el famós astrònom Carl Sagan als 19 i va ser un dels membres més joves de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. La seua tendència instintiva és la de prendre el llapis i explicar sobre el paper el món primitiu dels bacteris, els organismes més nombrosos i antics de la Terra, els seus únics éssers vius durant 2000 milions d'anys i, també, els nostres precursors.

En l’any 1966 aconsegueix que la revista Journal of Theoretical Biology li accepte i nt publique el seu article «Origin of Mitosing Cells»(gràcies, segons afirma ella mateixa, a l'especial interès del que fora el seu editor James F. DaNelly). Seria Max Taylor, especialiste en protists, professor de la Universitat de British Columbia, qui la va batejar amb l'acrònim SET (Serial Endosyrnbiosis Theory)

Va ser nomenada, doctora honoris causa per nombroses universitats espanyoles, entre d'altres, per la Universitat de València, la Universidad de Vigo i la Universitat Autònoma de Barcelona.

En l'actualitat era professora del Departament de Geocièncias de la Universidad de Massachusetts.

Per saber més, l'article "Darwin era lamarkista"

http://www.valencia.edu/metode/anuario2001/31_2001.html

Visita al Museu de Paleontologia

Treball a realitzar al llarg de la visita

1. Els fòssils poden ser restes petrificades d’éssers vius d’altres èpoques, però també, els rastres que deixaren mentre varen viure. Assenyala dos exemples de cada modalitat que es poden observar al museu.


2. ¿Quin animal podem observar al museu que es troba en àmbar fossilitzat? ¿ Com es va formar l’àmbar?

3. Busca el fòssil d’Archaeopteryx, la primera au coneguda, quines característiques observes que delaten la seua ascendència reptiliana.

4. Busca tres fòssils d’animals mamífers i assenyala alguna de les seues característiques.

5. A la vista del fòssil de Megatherium intenta recompondre la seua dieta i assenyala de quin tipus d’animal es tracta.

6. Intenta explicar quina ha estat la possible evolució del Megaceros.

7. Fes un llistat de quines han estat les eres de la Terra i assenyala almenys una característica.

8. Observa el que hi ha al museu i contesta.


    a) Què són els fòssils ?

    b) Per què es diu que els fòssils són evidencies del passat ?

    c) Quina es la tasca de la Paleontologia ?

Consideracions a tenir en compte per a realitzar l’ACI no significatiu

L’alumnat del primer cicle d’E.S.O. desenvolupa totes les capacitats del pensament humà : classifica, estableix seriacions i relacions, conserva qualitats constants malgrat el canvi d’aparença, actua de forma reversible, utilitza operacions mentals, etc. Construeixen també, un espai i un temps objectius, que els permet posar-se en el punt de mira d’un altre. A més van adquirint una capacitat d’explicació causal del fets i fenòmens, progressivament adaptada a la realitat objectiva i a l’explicació científica.

 És a dir, aconsegueixen una representació organitzada i molt completa del món real que els envolta, o almenys així ho intenten des del nostre lloc de professors.

És, però, un pensament concret, basat en els objectes i en la realitat concreta, que no treballa amb abstraccions verbals ni amb hipòtesis sobre possibilitats teòriques; que té dificultats per procedir a sintetitzar i a generalitzar. Tot aquest pensament possible configura una competència cognoscitiva bàsica que permet a l’alumnat representar-se en el món, a ell mateix i als altres.

Aquesta capacitat cognoscitiva s’organitza en cossos de coneixement concrets, conceptes, hipòtesi, teories espontànies, etc., que el nostre alumnat aporta a les classes de ciències. Són una mena de ciència intuïtiva de l’alumnat, adquirida en la interacció constant amb la realitat per construcció pròpia independentment de les explicacions acadèmiques. Molt sovint, són teories implícites, perquè l’alumnat no és prou conscient.

El paper de nosaltres com a professorat de ciències serà, de fet, oferir l’ajut que cal, quan cal. Un ajut contingent, que serveix per avançar, que estimule el pensament i la reflexió sense arribar mai a substituir-los, o almenys així ho intentarem.

Per experiència sabem que el pensament de l’alumnat no avança additivament, no va des del més simple al més complex per acumulació de dades així ordenades. S’aprèn enfrontant-se al món amb tota la seua complexitat i assajant successives hipòtesi per explicar-ho cada vegada més amplament. Aprendre és partir d’aquestes hipòtesis de l’alumnat, contrastant-les amb la realitat, per fer eixir el conflicte que les pot fer trontollar, discutir diverses possibilitats i construir una nova hipòtesi. Es així com el nostre alumnat pot arribar a aprendre.

Per tot el que hem dit, en el treball amb les ACI no significatives, les competencies bàsiques ocuparan un lloc vertebrador i central en els aprenentatges.

Aprenem coneixements significatius, quan aprenem a pensar, a treballar de forma reflexiva, a observar, a classificar, a operar i treure resultats de la informació obtinguda per un mateix, i a partir del treball procedimental i dels coneixements concrets.

En aquest esforç constructiu, les formes d’organització del treball que suposen precisar els objectius d’una tasca són, delimitar la feina, decidir sobre la seqüència d’accions, elegir entre diferents propostes, diversos procediments, etc., que deuen fomentar l’autonomia de l’alumnat. El treball individual i la reflexió personal, imprescindibles i de gran vàlua, s’enriqueixen en el xicotet grup, on l’esforç d’explicació i argumentació els ajuda a precisar el seu propi pensament.

Nous temaris d'oposicions

Clickeu sobre el títol d'aquesta entrada per vore l'ORDRE EDU/3138/2011 del 15/11/2011 del MINISTERIO DE EDUCACIÓN, BOE Núm. 278, per la que s'aproven els temaris que han de regir els procediments d'ingrés, accès i adquisició de les noves especialitzats dels Cossos de Professors d'Educació Secundària i Professors Tècnics de Formació Professional.

Deformacions

El moviment de les plaques litosfèriques dona lloc a una sèrie de fenòmens geològics com ho són:

1ª.- La deformació dels materials de la litosfera, en forma de serralades (procés d'orogènia o formació de muntanyes)

2º.- Fenòmens lligats a la dinàmica cortical ho són el vulcanisme i els terratrèmols, així com la formació de roques endògenes (roques magmàtiques i roques metamòrfiques).

3ª.- Els processos de deformació a nivell més local: plecs i falles.

Les deformacions de les roques es produeixen fonamentalment per l'acció dels esforços tectònics , observem els tres tipus de mecanismes que podem distingir:

Distensió o tracció, constituït per dues forces alineades, dirigides en sentits divergents. En produeix l'estirament i aprimament de la litosfera. Originen falles normals

Compressió, produïda per una acció convergent de dues forces. A les zones sotmeses a compressió es produeix l'apropament de blocs corticals, cosa que suposa un escurçament de l'escorça.

Cisallament, originats per forces paral•leles tant convergents com divergents

Les deformacions que sofreixen les roques sotmeses a esforços, poden comportar-se de manera diferent:

1- Deformació elàstica : És aquella que en cessar la força deformant, la roca torna al seu estat inicial o queda molt poc deformada. En aquesta etapa la deformació és proporcional a l'esforç. Un exemple seria la deformació produïda per ones sísmiques.

2- Deformació plàstica ( dúctil o contínua ): Superat un cert límit, límit de elasticitat , la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l'esforç, la roca romandrà deformada encara que sense perdre la continuïtat del seus components. Resultat d'aquest tipus de deformació són els plecs.

3- Deformació fràgil ( discontínua o per trencament ). Superat un cert límit - límit de trencament - la roca es trenca. El resultat seran les falles i diàclasis . En aquestes dues darreres etapes, la deformació no és proporcional a l'esforç realitzat.

Els materials que absorbeixen els esforços sense trencar-se, es diu que han tingut un comportament dúctil , mentre que dels que es trenquen es diu que tenen un comportament fràgil .

No obstant això, un mateix mineral es pot comportar d'una manera o d'altra en funció d'una sèrie de factors de deformació:

• Pressió, quan augmenta s’incrementa el camp de plasticitat de les roques

• Temperatura provoca un augment de la plasticitat. Com que la temperatura i pressió augmenten amb la profunditat, els materials més profunds es comporten més plàsticament

• Presència de fluids

 El comportament d'un material és prou diferent quan és sec i quan es presenta saturat d'aigua o qualsevol altre líquid. Així, per exemple, les argiles són plàstiques quan estan mullades, i rígides quan estan seques

• Velocitat de deformació

 Una força intensa que actua sobtadament pot trencar els materials, mentre que una força aplicada molt de temps, pot produir una deformació plàstica.

Geologia pràctica

Per vore el mapa en gran i baixar-te una còpia per treballar fes un click sobre ell

1º.- Indica sobre el mapa la cota de les corbes de nivell que apareixen indicades en un cercle.

2º.- Calcula la distancia real entre els punts B-C, assenyala la pendent que hi ha entre tots dos.

3º.- Marca sobre el mapa:

• En color blau el lloc per on transcorre un riu indicant en puntes de fletxa el sentit del moviment de l'aigua.
• Assenyala en un cercle roig el sector de la zona de màxima pendent.
• Un serrall és una zona deprimida en mig d'una línea de cims. Són els típics passos de muntanya, indica la posició d'aquest en el mapa.
• Sabent que el vent predominant de la zona es de direcció N-W, indica on col·locaries un port esportiu.

4º.- Realitza el perfil topogràfic de la línea que uneix els punts A-A', utilitza com escala vertical 1: 4.000 indicant els grau d'exageració vertical.

5º.- Realitza la columna estratigràfica  i estableix la història geològica de la zona.

6º.- Assenyala sobre el mapa on hi ha:

• Un penya-segat costaner
• Una platja
• Un cap
• Una badia
• Un cordó litoral
• Un estuari

El canvi actitudinal

¿Què entenem per actitud?

Una disposició interna, duradora i apresa que sustenta tot tipus de respostes desfavorables o favorables d’una persona cap a un objecte o situació determinada, ja siga social, educativa, cultural o de qualsevol altre ordre.

Segons alguns autor, aquesta es construeix com un producte de totes les experiències de l’individu, siguen directes, indirectes, o aconseguides per mitja de la influencia social i educativa que l’envolte.

Roldán Santamaría, destaca que les actituds no son innates, són apreses i sols poden ser mesurades a través de “…expressions verbals o de la conducta observada” .

Aquestes actituds es mostren mitjançant, el rebuig o l’acceptació d’una situació, l’actitud envers un àrea de coneixement, etc, totes elles observables, a poc que ho intente el docent.

¿Quins components de les actituds deurem tenir en compte per provocar un canvi actitudinal?

Sobre aquests components, certs autors (Sánchez et al., 2007) assenyalen que les actituds estan integrades per tres components:

o Component Cognitiu: és la representació o percepció d'un objecte, esdeveniment o situació que té l'individu, inclou les categories d'objectes o conjunt d'elements, als quals s'assignen a un cert concepte o objecte, pot ser una reacció favorable o desfavorable davant la seva presència, es basa en l'experiència, informació i coneixements previs que es tinguen sobre aquest objecte, esdeveniment o situació en l'àmbit social i educatiu.

o Component Afectiu: aquest component és una combinació de sentiments i emocions a favor o en contra cap a un objecte social específic d'acord amb el sistema personal de valors (socials, educatius, religiosos, etc.) i experiències personals amb l'objecte social en referència. Constitueix l'element central de l'actitud.

o Component d'Acció o Conductual: està constituïda per la predisposició a actuar de certa manera davant una situació o esdeveniment segons la influència social o educativa a la qual ha estat exposat l'individu, influeix en això les habilitats individuals. És una combinació dels components cognitiu i afectiu.

¿Quines accions podem dur a terme els professors/es de biologia envers les actituds que manifesta el nostre alumnat envers la ciència?

Algunes de les accions que hi poden dur a terme com a professors i professores de l’àrea de biologia i geologia són::

 Pel que fa a la nostra tasca com a docents, és necessari que ens capacitem professionalment, per tal d'utilitzar estratègies metodològiques motivadores que faciliten l'abordatge dels continguts de l’àrea a través de les eines de les ciències, el que ens ajudarà a :

   a) L'adquisició de competències bàsiques i laborals que ens proporcionen destreses i habilitats en el quefer diari en l’aula, en el laboratori, al camp, etc.

  b) La inclusió d'activitats que faciliten a l'estudiant fer ciència; pràctiques, simulacions, ús de material multimèdia a les classes, etc. Recordem que la finalitat es vincular als alumnes amb el seu context social i cultural, a més de generar actituds positives cap a l'adquisició dels coneixements de l’àrea.

 Els docents hem de desenvolupar en l’alumnat, a través d'experiències significatives:

   a) El pensament crític.

  b) Actituds que promoguen la curiositat i l'obertura per modificar aquestes tant des del punt de vista conductuals, com afectiu i cognitiu.

   c) Dotar l'alumne amb la capacitat de resoldre problemes de la vida real i de l’entorn que li és més pròxim.

 Relacionar les diferents unitats o blocs temàtics de les assignatures de l'àrea amb les aportacions científiques realitzades pels científics i científiques espanyoles a la ciència, i al nostre patrimoni cultural.

Necessitem de l'optimisme pedagògic

Cada dia que passa tinc més clar que en el procés d’ensenyament aprenentatge del nostre alumnat de secundària el més important no és la pròpia transmissió de coneixements, si no la capacitat de tot docent de transmetre i contagiar les ganes per aprendre. Aquesta és una tasca summament complicada de dur a terme, i més, si tenim en compte la situació actual a les nostres aules, on per l’obligatorietat de l’etapa molts alumnes rebutgen tot allò que té a vore en la institució acadèmica, així que integrar-los aconseguint que permeteisquen treballar als que sí que volen, serà un dels reptes prioritaris que ens deuriem marcar els equips docents a curt termini.

Aleshores, hem de definir com a objectiu allò que ens estan reclamant des de diferents estaments, “la millora dels resultats acadèmics”, però assentant-los sobre les competències socioemocionals que cal aconseguir en l’alumnat, i això sols és possible dins d’un clima d’aula favorable que potencie l’autocontrol i treballe la força de voluntat i la capacitat de superació; competències totes elles entrenables i educables. Aquest serà el primer pas per aconseguir un rendiment acadèmic satisfactori, i el segon passa per intentar deixar de costat les malagraïdes frases repetides contínuament al nostre voltant, “açò va cada vegada a pitjor” , “per molt que ho intentem no hi ha res a fer” que produeixen efectes devastadors en tots nosaltres.

Com a biòleg i docent familiaritzat amb el mètode científic propose que ens aproximem a ell per vore com problemes que semblen irresolubles, provoquen dia a dia una actitud de persistència i perseverança per seguir investigant i cercant possibles solucions, encara que no s’arribe a la ideal. Perquè el que està clar és que l’èxit no està sols en la solució, si no en el camí i el mètode emprat a l’hora d’intentar aconseguir-la.

Pràctiques Grau en Ciències Ambientals

Per consultar els grups de pràctiques del Grau de Ciències Ambientals clickeu sobre el títol d'aquesta entrada, podreu trobar els llistats de grups i horaris de les següents:

Licenciatura de Ciències Ambientals
Biologia
Ecologia
Diversitat Animal i Vegetal

Grau de Ciències Ambientals
Biologia I
Ecología I
Diversitat Vegetal

En uns dies apareixeran els llistats de Biologia II,  Ecología II i Diversitat Animal
Si teniu cap problema contacteu:



spiera@gandia.uned.es

Les ones sísmiques

Com ja saben, l’energia sísmica viatja des de l’origen del terratrèmol en totes les direccions en forma d’ones, les propietats bàsiques de la transmissió i propagació d’aquestes ens dona una idea de la composició i estructura de la Terra. Recordem les característiques més significatives d’aquestes ones que hem treballat a classe i contesteu les següents preguntes:

1º.- Les següents gràfiques representen les variacions en la velocitat de propagació de les ones P i S en planetes imaginaris. Dedueix l’estructura de cadascun d’ells, interpretant les seues gràfiques respectives

Coses a tenir en compte a l’hora de contestar

a) L’estructura del planeta ¿és homogènia o heterogènia? ¿ Per què?

b) ¿Quin és l’estat físic dels materials del planeta? ¿ Com ho has deduït?

c) ¿ Quantes discontinuïtats detectes? ¿On es localitzen? ¿ En què et bases?

d) Fes un esquema anàleg al representat a continuació baix d’un dels gràfics, i indica les característiques de cada capa.

2º.- Construeix les gràfiques que representen la velocitat de propagació de les ones sísmiques en els següents planetes. (Donat que desconeixes la velocitat amb la que es propaguen les ones sísmiques P i S, elegeix en cadascun dels casos el valor )

a) En un planeta d’estructura homogènia.

b) Un planeta heterogeni, amb una rigidesa que augmenta de forma proporcional.

c) Un planeta heterogeni, amb una rigidesa decreixent.

d) Un planeta amb dos discontinuïtats, una capa sòlida, heterogènia de rigidesa creixent, un altra fluida, heterogènia, i la última, una capa sòlida, homogènia.

3º.- Representa el gràfic de velocitat de propagació de les ones sísmiques per l’escorça continental, basant-te en les següents dades:

Als 3 Km de profunditat les ones P es propaguen a una velocitat de 5,9 Km/s, arribant als 17 Km amb una velocitat de 6,2 km/s, des d’aquesta mateixa profunditat aconsegueix una velocitat de 6,6 Km/s, augmentant progressivament fins arribar a 7,1 km/s de velocitat als 35 Km; profunditat a partir de la qual comença a propagar-se a una velocitat de 8 Km/s.

a) ¿Quantes discontinuïtats detectes? ¿On es localitzen?

b) Per tant, ¿quantes subcapes distingeixes en l’escorça continental?