Podem definir els porus nuclears, com grans complexos de proteïnes que travessen l'embolcall nuclear. Estructuralment podem trobar certes proteïnes que formen els anomenats, complexos de porus nuclears, i s’anomenen nucleoporines. Prop de la meitat de les nucleoporines contenen habitualment una estructura terciària alfa solenoide o beta hèlix, o en alguns casos ambdues, la resta mostra característiques estructurals típiques de proteïnes "nativament no plegades", Aquestes proteïnes desordenades són les nucleoporines FG, anomenades així per la seva seqüència aminoacídica que conté diverses repeticions del pèptid fenilalanina-glicina.
Aquests porus permeten el transport de molècules solubles en aigua a través d’ells, també faciliten el moviment d'ARN i ribosomes des del nucli al citoplasma, i moviment de proteïnes (com ADN polimerasa i laminines), carbohidrats, molècules de senyal i lípids cap al nucli.
Les molècules més menudes passen per difusió simple a través dels porus, mentre que les molècules de major grandària poden són reconegudes mitjançant seqüències de senyal específiques. De les vuit subunitats proteiques que envolten el porus autèntic (l'anell extern), hi ha una proteïna projectada cap a interior del porus que presenta forma de radi. El centre del porus moltes vegades sembla que tenir una estructura semblant a un tap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada