Activitats evolució

a) Un agricultor li comenta a un altre, no se que passa però sembla que els insectes que tenim als taronger s’acostumen als plaguicides que emprem i aquests deixen de fer-los efecte. Si una cosa així deu estar passant, perquè encara que he augmentat la dosi, no hi ha forma de matar-los. Sols l’altre dia quan vaig canviar de marca i de principi actiu, es va notar l’efecte i van morir molts. Intenta explicar-los amb les teues paraules que és el que està passant des del punt de vista de la teoria darwinista.

b) Uns biòlegs moleculars han comparat les seqüències d’aminoàcids de les cadenes polipeptídiques de l’hemoglobina en algunes espècies de mamífers, i han anotat el número de diferències que presenten en aquesta seqüència. Els resultats que han obtingut són el que apareixen en la següent taula:

Ximpanzé        0


Goril•la           2                2

Rhesus          12              12            14

Cavall           43              43            15            43

                Humà         Ximpanzé   Goril•la     Rhesus

 
Analitza els resultats i construeix un arbre filogenètic amb les dades obtingudes.

c) Quina de les dues poblacions d'insectes pal, "Bacculum extradentatum" presentaraàn una major variabilitat, la que esta formada per individus partenogenètics (reproducció sexual), o aquella que els seus components són el resultat de la reproducció sexual. Raona la resposta.

d) A continuació apareixen alguns exemples que podrien explicar perquè dues poblacions poden deixar d’intercanviar gens:

• Les flors maduren en diferents estacions de l’any

• El festeig que desenvolupa el mascle no es reconegut per les femelles d’una d eles poblacions.

• Un barranc amb aigua continua ha separat a les dues poblacions evitant que es puguen trobar els individus de les dues poblacions.

Intenta raonar en cadascun dels casos si la barrera és, ecològica, geogràfica o etològica. Saps cap altra que puga afectar a dues poblacions d’una mateixa espècie i per tant facilitat l’especiació.

e) Dues poblacions de piranyes viuen en dos rius diferents del Brasil i per tant no es poden creuar i deixar descendents. Aquest fet significa necessariament que es trata de dues espècies diferents. Raona la resposta.

L'energia als ecosistemes

Per poder realitzar les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció) els éssers vius necesiten energia. La font d’energia que utilitzen els ecosistemes és la procedent del Sol. Aquesta energia lluminosa és captada per les plantes gràcies a la presència de pigments (clorofil•les, carotens, xantofil•les) que la utilitzen per fer la fotosíntesi.
La fotosíntesis permet captar l’energia que prové del sòl i transformar-la en energia química, mitjançant l’elaboració de molècules de glucosa que retenen aquesta energia. Posteriorment aquesta glucosa pot ser utilitzada com a font d’energia o bé ser transformada en d’altres molècules necessàries per al desenvolupament dels organismes, com proteïnes, lípids o d’altres tipus de glúcids. Els organismes autòtrofs són, per tant, la porta d’entrada de tota l’energia que fa funcionar els ecosistemes. Tot això els situa en la base de l’alimentació de la resta d’éssers vius.
Els organimes heteròtrofs obtenen mitjançant l’aliment l’energia que acumulen les plantes i les algues. Això ho fan mitjançant un procés anomenat respiració. La respiració és el procés contrari de la fotosíntesi. En aquest cas els organismes “cremen” la matèria orgànica per obtenir l’energia que conté.
Aquesta energia química que conté la glucosa, es gastada tant en els animals com en les plantes, per fabricar parts del cos, relacionar-se amb l’entorn, mantenir-se viu, mantenir la temperatura, reproduir-se, etc.
Una part d’aquesta energia química que es gastada es transforma en calor i escapa del cos. Aquesta calor també es una forma d’energia, l’energia calorífica. Aquesta energia calorífica no pot tornar a ser aprofitada per cap organisme viu.
L’energia en els ecosistemes flueix en una sola direcció, des del Sol als descomponedors, passant per tots els nivells tròfics (fotosintetitzadors, herbívors, carnívors), és a dir, presenta un flux unidireccional.
En una cadena tròfica o alimentària hi ha pèrdues d’energia (en forma de calor) cada vegada que hi ha una transferència d’energia d’un nivell a un altre, per la qual cosa, al final de la cadena, s’ha dissipat gairebé tota l’energia que havien captat els fotosintetitzadors inicialment. De fet es calcula que només entre un 10% i un 20%, o fins i tot menys, de l’energia d’un determinat nivell tròfic passa al nivell tròfic superior .

Per baixar la unitat d'ecología, fes un click en el següent enllac

Unitat. Ecologia

Jugar amb l'evolució

L’obra de J.R.R. Tolkien, El senyor dels anells, ofereix una bona oportunitat per demostrar els teus coneixements de CMC. Tolkien presenta un seguit de personatges que enquadra en “races”: orcs, elfs, humans, nans, hobbits, ...

1. Quina circumstància s’hauria de donar per considerar que un elf i una humana foren d’espècies diferents? Justifiqueu la vostra resposta.

2. Considerem que un grup d’humans es desplaça a les cavernes dels nans, on el individus baixets i forçuts són els més ben adaptats al medi. Si els individus de la població d’humans es reprodueixen entre ells després de moltes generacions, acabarien tenint descendents amb aquestes característiques pròpies dels nans? Raoneu la resposta.

A les selves tropicals la majoria de les flors propaguen el pol•len mitjançant insectes o d'altres animals pol•linitzadors. La forma de les flors evidencia una evolució conjunta amb la d'aquests insectes.
Així, la flor de l'orquídia Vanilla planifolia emmagatzema el nèctar en una mena de tub allargat de manera que, l'única espècie que pot arribar-hi, l'abella Melipone yucatanica -de llengua allargassada-, en fer-ho, queda impregnada de pol•len.

a) Com explicaríeu des del punt de vista evolutiu la forma de la flor?

b) Al País Valencià hi ha unes vint espècies d'orquídies del gènere Ophrys que són pol•linitzades cadascuna per una sola espècie d'insecte. Aquestes relacions tan estretes es consideren arriscades per les espècies que intervenen. Quin perill hi ha en aquesta relació tan dependent planta–insecte? Com podria afectar a l'ecosistema la desaparició d'una d'aquestes espècies?

c) La majoria de les plantes, encara que tinguen els dos sexes en un mateix exemplar, tenen una fecundació encreuada, evitant l'autofecundació. Quins avantatges i inconvenients trobes en aquest fet?

Les contestacions a totes les preguntes estan al comentaris, intenteu fer-les abans de mirar.

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els caracters heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent. Els gens que són transmesos a la descendència d'un organisme produeixen els caracters heretats que formen la base de l'evolució.

Cadascuna de les mutacions en els gens, poden produir caracters nous o modificats en els individus, resultant en l'aparició de diferències heretables entre organismes, però els caracters nous també poden provenir de la transferència de gens entre poblacions, en el cas de la migració, o entre espècies, en el cas de la transferència horitzontal de gens.

En espècies que es reprodueixen sexualment, la recombinació genètica produeix noves combinacions de gens, que poden incrementar la variació dels caracters entre organismes.

L'evolució té lloc quan aquestes diferències heretables esdevenen més comunes o més rares en una població.

Hi ha dos mecanismes principals que impulsen l'evolució. El primer és la selecció natural, un procés que fa comuns en la població caracters heretables que són útils per sobreviure i per reproduir-se, i extranys o menys abubdants els perjudicials. Això passa perquè els individus amb caracters avantatjosos tenen més possibilitats de reproduir-se, de manera que més individus de la generació següent hereten aquests, Al llarg de moltes generacions, apareixen adaptacions a través d'una combinació de xicotets canvis aleatoris successius en els caracters, i la selecció natural de les variants més ben adaptades al seu ambient.

El segon és la deriva genètica, un procés independent que causa canvis aleatoris en la freqüència d'un caracter en una població. La deriva genètica resulta del joc de probabilitats implicat en si un determinat caracter serà transmès a mesura que els individus sobreviuen i es reprodueixen. Tot i que els canvis produïts en una única generació per la deriva i la selecció són petits, amb cada generació s'acumulen diferències que poden, al llarg del temps, causar canvis substancials en els organismes.

Per baixar-te la unitat 8 que treballarem a l'aula, fes un click sobre el següent enllaç:

Unitat 8. Evolució

De l'ADN a la proteïna

Si la cèl·lula requereix una substància proteica determinada per fer una funció, caldra emprar el gen amb la seqüència de nucleòtids que codifique la sintesi d'aquesta. El procés de sintesi es dona en tres fases:

a) Trancripció o formació de l'ARNm.

Tenint en compte que l'ADN es troba a l'interior del nucli i la síntesi proteica es realitza als ribosomes, que es troben al citoplasma, cal que la informació de l'ADN siga enviada per mitja d'una xicoteta molècula d'ARNm.

Per a la formació de l'ARNm es requereix l'acció d'un altra enzima, la ARN-polimerasa, que transcriu la seqüència de nucleòtids del del gen, i obté com a resultat un ARNm amb nucleòtids complementaris als del gen.

b) Activació de l'ARNr

En aquesta fase, els aminoàcids que han de formar la proteïna s'uneixen als seus ARNt específics, gràcies a la enzima aminoacil-ARNt-sintetasa. La funció d'aquesta enzima és reconèixer l'aminoàcid i unir-lo al braç acceptor de l'ARNt corresponent. Els diferents ARNt es diferencien entre ells pels tres nucleòtids situats en el braç anomenat anticodò.

c) Traducció o formació de la proteïna

L'ARNm s'uneix als ribosomes, i va reconeixent la seqüència de nucleòtids llegint-los en grups de tres (els codons). En anar avançant el ribosoma sobre el ARNm, reconeix els diferents codons i els va unint als ARNt amb els anticodons complemetàris. Simultàniament, els aminoàcids que transporten els ARNt s'uneixen mitjançant enllaços peptídics i originen la proteïna, que una vegada formada, desenvolupara les seues funcions.

Per vore les solucions als tres exercicis de l'examen, fes un click sobre el següent enllaç:

Solucions examen de genètica

Treball per arrodonir la nota de l'avaluació

Herència lligada al sexe

Nystagmus és una malaltia que causa visió doble per oscilació involuntària dels ulls. Aquesta malaltia està controlada per un al·lel recessiu lligat al sexe. Un home i una dona, tots dos amb visió normal, tenen quatre descendents, tots ells es casen amb individus normals.
1º.- El primer fill té Nystagmus, però té una filla normal
2º.- El segon és normal i té una filla normal i un fill també normal
3º.- La primera filla és normal i té 8 fills tots normals
4º.- La segona filla té dues filles normals i dos fills, un de normal i un altre afectat de Nystagmus.

a) Indicar el genotip de tots els membres de la família

b) Si els pares originals haguessin tingut un altre descendent, ¿Quina és la probabilitat que tindria de ser...

b.1.- Un home normal?
b.2.- Un home afectat i una filla afectada?.

c) Si la mare estigués afectada i el pare fos normal, ?algun descendent podria presentar el caràcter recessiu lligat al sexe? Raona la resposta.


Fes un click sobre el següent enllaç per baixar-te els problemes a lliurar per arrodonir la nota de l'exàmen pràctic.


Problemes de genètica

Cromosomes i gens.

El cromosoma es comporta al llarg de la divisió cel·lular com una unitat, però no ho fa així en l’activitat fisiològica de la que es responsable. Fixem-nos una mica, els gens, regions localitzades dels cromosomes, exerceixen funcions fisiològiques molt específiques i quasi de segur, intervenen en moltes d’aquestes funció mitjançant el control de les enzimes adients. Recordem que en un cromosoma hi pot haver milers de regions actives, així com els gens estan situats en els cromosomes, tenen el patró d’herència d’aquests.

Cada cèl·lula somàtica de qualsevol individu diploide, porta dos sèries de cromosomes i per tant, dos sèries completes de gens. Al llarg de la formació dels gàmeta, el número diploide de cromosomes, queda reduït a l número haploide; així els gàmeta porten un sol gen de cada parella. Les combinacions de cromosomes materns i paterns es formen a l’atzar durant la divisió reductiva que precedeix a la formació dels gàmeta, i per tant, els gens d’origen matern i patern formen també combinacions a l’atzar en el gàmeta, encara que en un principi es trobaren en cromosomes diferents.

És a dir, tenen lloc intercanvis de matèria entre cromosomes materns i paterns; aquest fet permet que els gens d’origen matern i patern es recombinen. La genètica basa les seues investigacions, en que els llocs o loci corresponents, en els cromosomes homòlegs, poden estar ocupats per gens ( o, millor dit, per formes al·lèliques d’un mateix gen) els quals poden manifestar accions fisiològiques diferents i, en conseqüència, la presencia d’aquestes en un determinat individu pot ser reconeguda. Aleshores, serà a traves d’aquestes diferencies que podem reconèixer, des de on podem seguir i estudiar l’herència dels cromosomes sense observar-los directament.

Herència poligènica

L'herència poligènica fa referència als caràc­ters determinats per més d'un parell de gens al·lels, així recordeu que els caràcters que va estudiar Mendel variaven de forma discontínua i entre ells només hi havia una diferència qualitativa; per tant, les llavors eren llises o rugoses, verdes o grogues.

Per contra, moltes de les característiques que presenten els éssers vius varien de manera contí­nua entre els individus, pensem en, la talla, el pes, el color de la pell i dels ulls en l'ésser humà,  la grandària dels fruits o dels ous de gallina... Cadascun dels gens implicats en aquesta l'herència oca­siona un xicotet efecte fenotípic que és acumulatiu. Aquests gens no presenten el fenomen de la dominància o la recessivitat, el que ocorre en aquest cas es que te­nen un efecte additiu.

 La incidència dels caràcters continus quantificables, és a dir, el que s'anomena herència contínua, té una distribució simètrica i es repre­senta amb una corba anomenada campana de Gauss. La majoria d'in­dividus se situen al centre de la corba, i als extrems les quantitats són més petites.

 Molts dels caràcters quantitatius estan afectats per condicionaments mediambientals, com l'alimentació, el clima, els hàbits, la cultura, fins i tot les malalties.

 A l'hora d'entendre millor com funciona l'herència poligènica, poden utilitzar dos exemples clàssics:

• El color de la pell en els éssers humans, que varia molt, sembla que depèn de sis parells diferents d'al·lels. Els al·lels que produeixen un color fosc tenen una acció sumativa, no dominant, i es representen amb una lletra majúscula. Els individus tindran la pell més fosca com més al·lels foscos tinguen. En el color de la pell també hi influeix el medi ambient, ja que un individu pot adquirir un color  més fosc o més clar a causa de la diferent exposició als raigs solars.

 •  L'alçada en els éssers humans depèn de més de deu al·lels. Com més gran és el nombre d'al·lels que sumen els seus efectes per a determinar un caràcter, més grups es poden establir i les diferències entre ells són cada vegada més xicotetes. L'alçada també ve determinada per diferents factors, els ambientals, com l'alimentació, i sexuals (les dones tenen una talla més curta ja que desenvolupen la pubertat abans que els homes) influeixen en l'alçada final que arriba a tenir un individu.

Probabilitats de combinació

Es diu que dos o més successos són independents quant la realització o no realització d’aquests no arriba a afectar a les possibilitats de qualsevol succés que es du a terme. Quan dos fenòmens independents es presenten amb possibilitats p i q, respectivament, la probabilitat que es realitzen els dos es pq, és a dir, la probabilitat combinada és el producte de les probabilitats dels fenòmens independents. Si la paraula “i” s’utilitza o està implicada en les frases de la solució d’un problema, sol ser necessària la multiplicació de les probabilitats independents.

Exemple:

1º.- Del següent encreuament entre conills d’índies Bb (negre heterozigòtic) amb bb (blanc) indique la probabilitat que:

a) Els dos primers descendents siguen blancs, és a dir, el 1r blanc i el sigon descendent també blanc.

b) Què en un part de dos conill, un siga blanc i l’altre negre

Resolució a)

L’encreuament d’un conill d’índies heterozigòtic negre amb un blanc, (Bb x bb) permet la probabilitat d’una descendència negra Bb, en p= ½ , i la descendència blanca bb, q = ½. La probabilitat de que el primer siga blanc i que el segon també o siga es, q x q, per tant, q2 = ( ½ )2 = (½ x ½) = ¼

Dos fenòmens mútuament excloents són aquells en els que la realització o presència d’un exclou l’altre. La paraula “o” es sol emprar, encara que quede implícita en les frases de les solucions dels problemes que impliquen fenòmens mútuament excloents, indicant que deu realitzar-se l’addició o suma de les probabilitats. És a dir, sempre que hi ha possibilitats alternatives per satisfer les condicions d’un problema, les probabilitat individuals es combinen per addició.

Resolució b)

En l’encreuament de dos conills d’índies (Bb x bb) hi ha dos formes d’obtenir un descendent negre (Bb) i un blanc (bb) en un part de dos animals. Designarem p a la probabilitat dels negres i q a la dels blancs, per tant:

a) Que el 1r siga negre (p) i que el segon siga blanc (q), p x q = ½ x ½ = ¼

b) O que el primer siga blanc (q) i que el segons siga negre (p), q x p = ½ x ½ = ¼

Per tant la probabilitat es pq + pq = 2pq = 2 x ( ½ ) x ( ½) = ½

Als comentaris d'aquesta entrada apareixen dos problemes que heu de dur resolts el proper dilluns 20 de gener.

De tal buc, tal eixam

El genoma humà, és a dir, el conjunt de gens humans, venen empaquetats en vint-i-tres parelles de cromosomes diferents que heretem dels nostres pares, i ells abans els heretaren dels seus. Així qualsevol característica que estiga present en nosaltres, i a la vegada siga transmissible a la nostra descendència, constituirà el que anomenen caràcter hereditari. Aquests caràcters doncs, no són ni més ni menys, que l’expressió de la informació continguda als gens.

És a dir, el genoma humà, és una mena d’autobiografia escrita en un llenguatge genètic, on a poc que ho intentem, podem observar totes les vicissituds i noves adquisicions que han caracteritzat la història de la nostre espècie i els seus ancestres dels de l’aparició de la vida al nostre planeta fins el que som en l’actualitat.

Podem doncs parlar d’un gen, com la unitat d’expressió genètica, i per tant el genotip estarà constituït pels conjunt de gens d’un determinat individu, d’una determinada espècie, que baix la pressió d’un determinat ambient origina el fenotip, o conjunt de característiques observables en un individu.

Sovint i com podem observar, existeixen xicotetes i subtils diferències entre les versions materna i paterna de cada gen, diferències que ens expliquen, per exemple, el pèl agraït, llis, ros, castany, negre, etc. A la nostra descendència no li transmetem una sèrie completa, si no que en un procés anomenat recombinació, intercanviem fragments dels cromosomes materns i paterns, i es clar apareixen noves combinacions.

Pensem en algunes de les característiques que presentem, el color d’ulls, la seua grandària, el dibuix de la fenedura palpebral, etc. . Com podem vore un gen pot presentar diferents variants, aquestes s’anomenen al·lels i cada individu en té dos.

Si tots dos són igual, diem que l'individu és homozigòtic per a un caràcter concret; si per contra són diferents parlarem d'un individu heterozigòtic. Ara parlarem de la relació entre tots dos, és a dir, si s'expressen tot dos o, si ho fa un o l'altre.

Quan la presència d'un al·lel no deixe que l'altre s'expresse o manifeste, direm que el primer és un al·lel dominant (A), mentre que el segon és un al.lel recessiu (a). Per contra si tots dos tenen la mateixa capacitat per expressar-se parlem d'al·lels codominants.

Analitzeu aquest text d’Alexander Pope de l’obra , “Assaig sobre l’home”, en clau genètica, per lliurar-lo abans de finalitzar la unitat.

Altres formes supleixen a totes les formes que pereixen

D’un en un deixem de respirar i morim

Com bombolles en la mar nascudes de la matèria,

S’eleven, es trenquen, i a eixe mar retornen.

                                                                                                                                                      Alexander Pope

Bé, recorda el que hem treballat a classe aquesta setmana, tot el que necessites saber sobre l'herència biològica implica tres conceptes bàsics: gens, cromosomes i l'ADN, i la relació entre ells es  molt simple:

• Els caràcters estan determinats pels gens.
• Els gens estan localitzats als cromosomes.
• Els cromosomes estan constituïts per ADN.

Per baixar el vocabulari de genètica i familiaritzar-te amb ell, fes un click damunt de els següents enllaços:

De la A fins a la C
De la D fins a la G
De la H fins a la T

Per fer problemes de genètica de 4t d'ESO, fes un click en:

Problemes de genètica 1
Problemes de genètica 2

Proteïnes perifèriques i integrals

L’estructura de les membranes biològiques proporciona un sistema flexible que pot ser modificat d’es d’un punt de vista evolutiu. Així, les membranes de diferents tipus cel·lular tenen funcions diferenciades, per això si observem les seues proteïnes, prompte ens donem compte que són diferents.

Quan qualsevol procés cel·lular produeix una nova proteïna funcional de membrana, aquesta deu ser integrada en la mateixa sempre que tinga els requisits estructurals necessaris, sols així la bicapa lipídica es tancarà al seu voltant.

Recordem que l’estructura de la membrana, mosaic fluid lipídic, es explica que les proteïnes actuen com “iceberg” que suren en un mar bidimensional de lípids. Aquest tipus de proteïnes s’anomenen proteïnes integrals, altres com les perifèriques a una o altra monocapa.

Les proteïnes integrals es mantenen en la bicapa mitjançant forces dèbils, així la part hidrofóbica d’aquestes queda inclosa en hidrofóbica de la membrana qenerada per la bicapa lipídica, mentre que les parts hidrofíliques estan a l’exterior de la membrana o en contacte amb el citosol.

Problemes a contestar

1º.- ¿ Quines característiques estructurals de les molècules amfipàtiques afavoreixen la formació de liposomes (bicapes lipídiques) front a la formació de micel·les?

2º.- ¿ Per què els ions inorgànics no poden travessar fàcilment la membrana plasmàtica?

Per baixar la unitat que estem treballant a classe, fes un click sobre el següent enllaç:

Unitat Didàctica 4. La base de la vida

Visita al Museu de Paleontologia

Treball a realitzar al llarg de la visita

1. Els fòssils poden ser restes petrificades d’éssers vius d’altres èpoques, però també, els rastres que deixaren mentre varen viure. Assenyala dos exemples de cada modalitat que es poden observar al museu.


2. ¿Quin animal podem observar al museu que es troba en àmbar fossilitzat? ¿ Com es va formar l’àmbar?

3. Busca el fòssil d’Archaeopteryx, la primera au coneguda, quines característiques observes que delaten la seua ascendència reptiliana.

4. Busca tres fòssils d’animals mamífers i assenyala alguna de les seues característiques.

5. A la vista del fòssil de Megatherium intenta recompondre la seua dieta i assenyala de quin tipus d’animal es tracta.

6. Intenta explicar quina ha estat la possible evolució del Megaceros.

7. Fes un llistat de quines han estat les eres de la Terra i assenyala almenys una característica.

8. Observa el que hi ha al museu i contesta.


    a) Què són els fòssils ?

    b) Per què es diu que els fòssils són evidencies del passat ?

    c) Quina es la tasca de la Paleontologia ?

Deformacions

El moviment de les plaques litosfèriques dona lloc a una sèrie de fenòmens geològics com ho són:

1ª.- La deformació dels materials de la litosfera, en forma de serralades (procés d'orogènia o formació de muntanyes)

2º.- Fenòmens lligats a la dinàmica cortical ho són el vulcanisme i els terratrèmols, així com la formació de roques endògenes (roques magmàtiques i roques metamòrfiques).

3ª.- Els processos de deformació a nivell més local: plecs i falles.

Les deformacions de les roques es produeixen fonamentalment per l'acció dels esforços tectònics , observem els tres tipus de mecanismes que podem distingir:

Distensió o tracció, constituït per dues forces alineades, dirigides en sentits divergents. En produeix l'estirament i aprimament de la litosfera. Originen falles normals

Compressió, produïda per una acció convergent de dues forces. A les zones sotmeses a compressió es produeix l'apropament de blocs corticals, cosa que suposa un escurçament de l'escorça.

Cisallament, originats per forces paral•leles tant convergents com divergents

Les deformacions que sofreixen les roques sotmeses a esforços, poden comportar-se de manera diferent:

1- Deformació elàstica : És aquella que en cessar la força deformant, la roca torna al seu estat inicial o queda molt poc deformada. En aquesta etapa la deformació és proporcional a l'esforç. Un exemple seria la deformació produïda per ones sísmiques.

2- Deformació plàstica ( dúctil o contínua ): Superat un cert límit, límit de elasticitat , la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l'esforç, la roca romandrà deformada encara que sense perdre la continuïtat del seus components. Resultat d'aquest tipus de deformació són els plecs.

3- Deformació fràgil ( discontínua o per trencament ). Superat un cert límit - límit de trencament - la roca es trenca. El resultat seran les falles i diàclasis . En aquestes dues darreres etapes, la deformació no és proporcional a l'esforç realitzat.

Els materials que absorbeixen els esforços sense trencar-se, es diu que han tingut un comportament dúctil , mentre que dels que es trenquen es diu que tenen un comportament fràgil .

No obstant això, un mateix mineral es pot comportar d'una manera o d'altra en funció d'una sèrie de factors de deformació:

• Pressió, quan augmenta s’incrementa el camp de plasticitat de les roques

• Temperatura provoca un augment de la plasticitat. Com que la temperatura i pressió augmenten amb la profunditat, els materials més profunds es comporten més plàsticament

• Presència de fluids

 El comportament d'un material és prou diferent quan és sec i quan es presenta saturat d'aigua o qualsevol altre líquid. Així, per exemple, les argiles són plàstiques quan estan mullades, i rígides quan estan seques

• Velocitat de deformació

 Una força intensa que actua sobtadament pot trencar els materials, mentre que una força aplicada molt de temps, pot produir una deformació plàstica.

Geologia pràctica

Per vore el mapa en gran i baixar-te una còpia per treballar fes un click sobre ell

1º.- Indica sobre el mapa la cota de les corbes de nivell que apareixen indicades en un cercle.

2º.- Calcula la distancia real entre els punts B-C, assenyala la pendent que hi ha entre tots dos.

3º.- Marca sobre el mapa:

• En color blau el lloc per on transcorre un riu indicant en puntes de fletxa el sentit del moviment de l'aigua.
• Assenyala en un cercle roig el sector de la zona de màxima pendent.
• Un serrall és una zona deprimida en mig d'una línea de cims. Són els típics passos de muntanya, indica la posició d'aquest en el mapa.
• Sabent que el vent predominant de la zona es de direcció N-W, indica on col·locaries un port esportiu.

4º.- Realitza el perfil topogràfic de la línea que uneix els punts A-A', utilitza com escala vertical 1: 4.000 indicant els grau d'exageració vertical.

5º.- Realitza la columna estratigràfica  i estableix la història geològica de la zona.

6º.- Assenyala sobre el mapa on hi ha:

• Un penya-segat costaner
• Una platja
• Un cap
• Una badia
• Un cordó litoral
• Un estuari

Les ones sísmiques

Com ja saben, l’energia sísmica viatja des de l’origen del terratrèmol en totes les direccions en forma d’ones, les propietats bàsiques de la transmissió i propagació d’aquestes ens dona una idea de la composició i estructura de la Terra. Recordem les característiques més significatives d’aquestes ones que hem treballat a classe i contesteu les següents preguntes:

1º.- Les següents gràfiques representen les variacions en la velocitat de propagació de les ones P i S en planetes imaginaris. Dedueix l’estructura de cadascun d’ells, interpretant les seues gràfiques respectives

Coses a tenir en compte a l’hora de contestar

a) L’estructura del planeta ¿és homogènia o heterogènia? ¿ Per què?

b) ¿Quin és l’estat físic dels materials del planeta? ¿ Com ho has deduït?

c) ¿ Quantes discontinuïtats detectes? ¿On es localitzen? ¿ En què et bases?

d) Fes un esquema anàleg al representat a continuació baix d’un dels gràfics, i indica les característiques de cada capa.

2º.- Construeix les gràfiques que representen la velocitat de propagació de les ones sísmiques en els següents planetes. (Donat que desconeixes la velocitat amb la que es propaguen les ones sísmiques P i S, elegeix en cadascun dels casos el valor )

a) En un planeta d’estructura homogènia.

b) Un planeta heterogeni, amb una rigidesa que augmenta de forma proporcional.

c) Un planeta heterogeni, amb una rigidesa decreixent.

d) Un planeta amb dos discontinuïtats, una capa sòlida, heterogènia de rigidesa creixent, un altra fluida, heterogènia, i la última, una capa sòlida, homogènia.

3º.- Representa el gràfic de velocitat de propagació de les ones sísmiques per l’escorça continental, basant-te en les següents dades:

Als 3 Km de profunditat les ones P es propaguen a una velocitat de 5,9 Km/s, arribant als 17 Km amb una velocitat de 6,2 km/s, des d’aquesta mateixa profunditat aconsegueix una velocitat de 6,6 Km/s, augmentant progressivament fins arribar a 7,1 km/s de velocitat als 35 Km; profunditat a partir de la qual comença a propagar-se a una velocitat de 8 Km/s.

a) ¿Quantes discontinuïtats detectes? ¿On es localitzen?

b) Per tant, ¿quantes subcapes distingeixes en l’escorça continental?

El Treball Monogràfic d'Investigació

Les tasques a realitzar en el Treball Monogràfic d’Investigació consisteixen en un conjunt d’activitats encaminades a estudiar fenòmens, fets, teories, persones i objectes, amb l’objectiu d’aclarir-los a la vegada que s’obté algun coneixement nou.

Es per tot això que aquestes activitats exigeixen que l’alumne observe, experimente, es documente i analitze, en qualsevol àmbit del coneixement humà; però també se li demanarà rigor, organització i metodologia, amb la fi d’arribar a algun coneixement nou sobre el tema triat.
Tot aquest procés ha de desembocar en una memòria escrita i en una exposició oral davant dels companys/es, en la que caldrà comunicar de manera formal les activitats fetes i els resultats aconseguits al llarg del curs acadèmic.
Cal pensar que el TMI que desenvoluparem en 4t d’ESO, intenta ajudar a cada estudiant a aplicar amb eficàcia els aprenentatges adquirits, a més de consolidar i desenvolupar les capacitats de recerca, argumentació, expressió i comunicació .

Seguidament, en l'enllaç de baix, apareixen elements que t'expliquen, com escollir el tema d'investigació, com planificar la feina, com procesar la informació, com fer la sintesi, com presentar el treball....

https://sites.google.com/site/spiera63/our-company/our-staff

Una vegada en la web de l'enllaç, sols deus clickar en ABC del TMI per baixar-te el pdf., i per vore exemples de TMI, la resta d'arxius.

Una de mutacions

Podem dir, i cada dia més, que el concepte mutació te molt mala premsa entre la gent del carrer. De fet solem associar-lo a malalties, o relats de ciència ficció, on els mutants mostren tot tipus de superpoders, que no sempre empren per fer el bé.
Però cal dir, que en la llarga història dels éssers vius sobre el planeta Terra, aquestes han suposat la matèria prima de la majoria de canvis evolutius; i la veritat es que no són més que simples canvis identificables en la constitució genètica d'un individu, és a dir, una alteració en la seqüència de bases d'aquest.
Aquestes mutacions representen variacions intrínseques en els individus d'una població sobre els que actua la selecció natural, es per això que podem dir que aquestes han estat la clau de l'evolució.
Dit d'un altra forma, un individu d'una població, dotat de noves característiques provocades per mutacions en el seu material genètic, te que ser posat a prova, i per tant, deu sobreviure i reproduir-se amb major freqüència que altres individus de la mateixa població, si vol que aquestes noves característiques, i per tant les mutacions que les varen provocar es difundeisquen entre les poblacions de la seua especie, i sempre mitjançat la selecció natural, que acabaria fent més o menys comuns aquestes característiques.
Resumint, els gens són les unitats fonamentals sobre les que actua el procés de selecció natural, així entre la immensa quantitat de gens, alterats o no, per mutacions, aquesta escull aquells que generalment contribueixen a millorar l'èxit evolutiu de les poblacions d'una determinada espècie.
Cal dir també, que la selecció natural adoleix de fites i que per tant, el procés evolutiu no es dirigeix cap a un objectiu determinat, si no que més bé aquest, és la conseqüència de l'atzar d'un conjunt de circumstàncies.

Impacte ambiental del sector de producció. Agricultura

La humanitat necessita de gran quantitat d’aliments per a sobreviure. Tot això, implica que els conreus cada vegada utilitzen mètodes més productius que solen tenir impactes ambientals negatius:

A) DESFORESTACIÓ.:

Degut a l’explosió demogràfica i la necessitat d’alimentació l’ésser humà dedica gran part de la superfície terrestre als conreus, produint la desforestació, de vegades, del bosc. Així les repercussions ecològiques més importants són.:

a.1.- Pèrdua d’oxigen.:
Els vegetals gràcies a la fotosíntesis, cedeixen oxigen a l’ambient. Quan una ampla superfície forestal desapareix, també ho fa l’oxigen que produeix la massa boscosa.

a.2.- Alteracions climàtiques.:
Les grans masses boscoses absorbeixen aigua del sol i l’envien a l’atmosfera, propiciant la formació de núvols i precipitacions. Quan desapareix un bosc, ho fa també la humitat i les precipitacions, augmentant la temperatura . El clima es torna àrid i el terreny pot arribar a desertitzar-se.

a.3.- Erosió del sòl.:
Els arbres retenen el sòl i afavoreixen la fertilitat, al desaparèixer queda exposat al vent i les precipitacions.

a.4.- Alteració del llit del riu i de la capa freàtica.
Al erosionar-se el sòl les partícules són arrastrades i dipositades en les conques dels rius, i finalment en els pantans. Aquestes partícules a la vegada que contaminen, fan minvar la capacitat hidràulica.

a.5.- Eliminació d’espècies.
El bosc constitueix l’hàbitat de nombroses espècies vegetals i animals, quan aquest desapareix ho fan també els éssers vius que allí vivien.

a.5.- Degradació estètica.
Representada per l’eliminació dels llocs naturals.

B) DESSECACIÓ DE ZONES HUMIDES.

L’activitat agrícola realitza de vegades la dessecació de zones humides ( marjal Pego-Oliva , la marjal de Carcaixent-Pobla Llarga, l’Albufera de València, etc. ), originant els següents efectes negatius.:

· Eliminació de la vegetació autòctona i de la producció agrícola pròpia de la zona.
· Eliminació de possibles reserves d’animals i vegetals, amb la destrucció de les cadenes ecològiques i de l’ecosistema.
· Alteració del nivell freàtic del sòl, ja que aquestes zones actuen esponges regulant el nivell d’aigües subterrànies que ens subministra a l’estiu, i absorbeix les aigües de pluja en els períodes de precipitacions intenses, evitant així les inundacions.

C) CONTAMINACIÓ PER ADOBS I PESTICIDES.

Tots dos s’utilitzen amb freqüència en l’agricultura per augmentar la producció dels conreus, així l’utilització dels pesticides sobre el medi ambient provoca.:

1º.- Destrucció de gran quantitat d’espècies útils o indiferents.
2º.- Provoquen l’aparició de rases resistents.
3º.- Contaminen les aigües de rec i potables.
4º.- S’acumulen en les plantes i animals i es transmeteixen d’uns a altres a través de les cadenes trofiques arribant finalment a l’ésser humà.

D) DOLENTA UTILITZACIÓ DEL SÒL.

Al utilitzar maquinaria pesada i tècniques agrícoles errònies, s’afavoreix l’alteració de les propietats fisico-químiques del sòl, la seua erosió i salinització, per arribar finalment a la aparició d’una zona semidesèrtica.

1.2.- Impacte ambiental de la ramaderia.-

L’impacte ambiental del ramat s’ha reduït, ja que la major part de ramats no pasten lliurement. Així i tot, hi ha zones i tipus de ramat que segueixen un sistema de pastoreig, produint sobre el medi ambient els següents efectes.:
a) Erosió del sòl.: el ramat al trepitjar el sòl , menjar herba de forma continuada i remoure el sòl, afavoreixen la seua erosió .
b) Empobriment del mantell vegetal, pel pasturar excessiu.
c) Eliminació d’espècies.: l’ésser humà per a protegir al ramat i conreus elimina espècies animals i vegetals que viuen en llibertat. Així es sacrifiquen, llops, raboses, porcs senglars, l’os, el teixó, etc.

1.3.- Impacte ambiental de la pesca.-

En l’actualitat els productes de la mar constitueixen un percentatge molt elevat de l’alimentació humana, degut a aquest fenomen resulten dos tipus principals d’impacte ambiental.:
A) Esgotament dels recursos pesquers
b) Extinció de les espècies.

1.4.- Impacte ambiental de la mineria.-

Des de l’edat de ferro l’ésser humà ha increment l’extracció i consum de minerals, aquests no són renovables i van esgotant-se poc a poc. Així els grans problemes que planteja la mineria són.:

a) Esgotament dels recursos naturals.
b) Destrucció dels terrenys, desforestació i erosió de les mines a cel ras.
c) Contaminació.
- De les zones properes a la instal·lació.
- Per residus estèrils originats per l’extracció i tractament dels minerals.
- Gasos i partícules en suspensió lliberades a l’atmosfera.
- Malalties. professionals dels treballadors/es.
- De rius i capes freàtiques per vessament.

Museu de Ciències de València

Com hem vist a classe, els fossils constitueixen una eina fonamental en geologia, doncs ens informen sobre la edat i el medi en què es van depositar les roques on els trobem. Copieu al quadern aquestes preguntes per treballar-les en la visita al Museu.

1. Els fòssils poden ser restes petrificades d’éssers vius d’altres èpoques, però també, els rastres que deixaren mentre varen viure. Assenyala dos exemples de cada modalitat que es poden observar al museu.
2. ¿Quin animal podem observar al museu que es troba en àmbar fossilitzat? ¿ Com es va formar l’àmbar?
3. Busca el fòssil d’Archaeopteryx, la primera au coneguda, quines característiques observes que delaten la seua ascendència reptiliana.
4. Busca tres fòssils d’animals mamífers i assenyala alguna de les seues característiques.
5. A la vista del fòssil de Megatherium intenta recompondre la seua dieta i assenyala de quin tipus d’animal es tracta.
6. Intenta explicar quina ha estat la possible evolució del Megaceros.
7. Fes un llistat de quines han estat les eres de la Terra i assenyala almenys una característica.
8. Observa el que hi ha al museu i contesta.
a) Què són els fòssils ?
b) Per què es diu que els fòssils són evidencies del passat ?
c) Quina es la tasca de la Paleontologia ?

Que no hi penses mai, en el sexe, Viskovitz?

El sexe? Jo que no sabia que en tenia un. Imagineu-vos com em vaig quedar quan en van dir que en tenia dos.
-Els caragosl, Visko-em van explicar el pares-, són hernafrodites insuficients.
-Quin fàstic!-vaig exclamar-.Els de la nostra família també?
-Oh i tant, fillet. Estem capacitat per desenvolupar la funció femenina i la masculina. No és pas cap vergonya, i amb la ràdula em va indicar on es trobaven tots dos arnesos.
- I com és que són insuficients?
-Perquè ens podem aparellar amb altres caragols, si hi ha una inclinació recíproca, però mai amb nosaltres mateixos.
-Qui ho diu, aixó?
-La nostra fe, Visko. L'altra cosa és molt lletja i fas pecat mortal només de pensar-hi, em va advertir el papamama.
-I també és un comportament impur tancar-se a la closca, parlar tu sol i autocomplaure's, va afegir el papamama.
Una esgarrifança de terror em va esborrifar el mantell.
-Ja comença a ser hora que et poses a buscar un bon partit, perquè la temporada reproductiva dura poques setmanes.

Un llibre que no deixa indiferent a ningú, amb un grapat de faules iròniques que ens apropen al món animal a la vegada que ens converteixen en allò que som, l'autor, biòleg de professió, ens submergeix én el camp de l'etologia a la vegada que en familiaritza en l'anatomia i morfologia de les espècies que apareixen en les faules.

Boffa, Alessandro. "Ets una bèstia, Viskovitz". Proa, beta. Enciclopedia Catalana.