Hypnaceae

Hypnum cupressiforme Hedwing

Es tracta d’una molsa que pertany a la família Hypnaceae. Espècie comuna i fàcil de trobar a la localitat, presenta morfologies variables, mida mitjana, color verd, passant pel groc verdós al groc brunenc, ramificada, una vegada pinnades, rames d’uns 3 cm de longitud. Fil·lidis generalment falcats, d’uns 2 mm de longitud, còncaus i s’aprimen progressivament en un àpex filiforme. Nervi curt i doble o absent. Dioica, les plantes masculines es barregen amb les femenines, generant gespes denses que cobreixen el substrat. Esporòfits freqüents; càpsula una mica inclinada, opercle cònic.

Podem trobar-la sobre roques, sòls i troncs d’arbres, sobre tot a la base d’aquests. A la localitat hi ha bones poblacions al voltant del Pou dels Llauradors. En l’Edat Mitjana es pensava que aquestes molses eren bons somnífers, i de fet s’empraven per omplir els coixins (hypnum= somni).

En l’actualitat s’utilitza com a bioindicador de metalls pesants

Sphaerocarpaceae

Sphaerocarpos michelii Bellardi

Rosetes del tal·lus quasi arrodonides, amb lòbuls ascendents, amb nombrosos rizoides en la part central inferior. Gametòfit talòs no diferenciat en càmeres, format per un eix cilíndric i una làmina dorsal uniestratificada i ondulada , en forma d’ala, tal·lus anual, de 1 a 3 mm de diàmetre, dioics, els masculins molt més menuts, d’ aproximadament 1 mm, els femenins agregats en xicotetes rosetes de color verd clar, sense escames ventrals, coberts en quasi tota la seua extensió per involucres globulosos, uniestratificats de forma piriforme.

Càpsula sèssil i envoltada per una paret uniestratificada, absència d’elàters en la càpsula, que són substituïts per cèl·lules nutrícies que acompanyen a les espores al llarg del seu desenvolupament. Presenta un fruits molt rodons dels que rep el seu nom sphaera = rodó i carpos = fruit.

Espores en tètrades de 80 a 100µm de diàmetre, molt regulars, espinoses i sense marge membranós.

Podem trobar-lo a la localitat de forma abundant en els camps de conreus que envolten la Casa de Bonastre, aquests sòls es caracteritzen per ser argilosos i molt nitrificats, a més són sòls desproveïts de vegetació on apareixen com xicotetes taques arrodonides d’un verd blavós brillant en pegar-li el Sol.

Grimmiaceae

Grimmia pulvinata (Hedw.) Sm.

Molsa de 1 a 2,5 cm de longitud, ramificada dicotomicament, i que forma coixinets de convexs a semiesfèrics, de color ver grisenques, fil·lidis recto patents llargament ovals, d'àpex obtús que s'aprima per acabar en un pèl hialí. Espòrofit amb la seta curta i corbada, la qual cosa fa que penetre entre els fil·lidis, presenta una càpsula ovoide amb costelles longitudinals, caliptra regularment lobulada a la base. Podem trobar-la a la localitat sobre roques calcaries, sobre formigó, en murs de separació de camps, aixó si quasi sempre té preferència pels indrets solejats.

Pottiaceae

Tortula muralis Hedw.

Etimologia, del llatí “tortilis” (tort, enroscat), fent referència a les dents del peristoma i quasi segur també a la disposició dels fil•lidis quan estan secs, aquests hidratats són lingüiformes, d’àpex obtús i amb un pèl hialí llis, que si ens fixem està format per l’excurrència del nervi central del fil•lidi.

Caulidis amb feix central i sense esclerodermis, formen gespes d’uns 3 mm d’altura de color verd blavós. Esporòfits amb una seta de 1 cm de longitud , amb una càpsula cilíndrica, peristoma tort en espiral, opercle molt cònic.

Prou freqüent a la localitat, on apareix sobre roques calcaries de zones obertes i solejades, com es pot vore en la fotografia que tenim a continuació, també creix sobre el formigó. Molt abundant a la localitat, cal assenyalar que suporta cert grau de contaminació.

Lunulariaceae

Lunularia cruciata (L.) Lindb.

Es tracta d'una hepàtica talosa que forma gespes extenses i compactes en superfícies generalment mullades, està formada per lòbuls ondats de color verd intens, de 1 cm d'amplaria fins 5 cm de longitud. Presenta escates ventrals que generalment són hialines. A simple vista podem observar el porus aerífers formats per 4 a 5 anelles concèntriques de 5 a 7 cèl·lules en cadascun. Càmares aeríferes en un sol estrat. Propàguls en conceptàculs en forma de mitja lluna que es situen el la línea mitjana del talo. Aquests propàguls són el mitjà de reproducció asexual i de dispersió d'aquesta hepàtica.

Molt abundant al terme, al llarg de l'hivern entapissa la majoria de sols dels camps de tarongers del Pla de Carcaixent, el que ens dona una idea de la seua predilecció pels llocs eutrofitzats.

El nom del gènere ve del llatí "lunula" = lunita, per la forma de mitja lluna que presenten els conceptàculs dels propàguls.

Encalyptaceae

Encalypta vulgaris Hedw.

Molsa que forma gespes xicotetes i compactes, amb plántulas de 3 a 10 mm d'altura, filidis erecto patents i ligulats. Esporòfit present amb un seta d'1 cm de longitud, càpsula cilíndrica i llisa, opercle de bec llarg, peristoma de 8 a 16 dents curtes, caliptra molt gran, que com pot observar-se cobreix tota la càpsula.

Podem trobar-la sobre substrats arenosos o argilosos de xicotetes esquerdes que apareixen sobre les roques calcàries, amant dels indrets assolellats de la zona sud-est de la localitat.

Aytoniaceae

Plagiochasma rupestre (J.R. Forst. et G. Forst) Steph.

Gametòfit aplanat dorsiventralment, formant gespes compactes de color verd glauc, amb tales oblongs i allargats. Escates ventrals de color púrpura, grans, amb apèndix lanceolat, porus aerífers simples. Sense conceptàculs de propàguls. Gametangiófors masculins absents, anteridis reunits en grups immersos en la línia mitja del tale. Podem trobar-la generalment en les esquerdes de les roques calcàries. Es tracta d'una d'una de les espècies de Marchantiales de les més xeròfites. Sud-est del municipi en la vessants ombries del barranc de la Parra.