Syrphidae

 

Episyrphus balteatus (De Geer, 1776)

 Nom vulgar: mosca cernidora

És tracta d’una espècie d'insecte de la família Syrphidae, estesa per tots els continents. Fàcil d’identificar per les estretes bandes negres addicionals en els segments abdominals 3 i 4. Com la majoria d'altres sírfids, imita a un insecte molt més perillós, la vespa solitària, encara que és una espècie bastant inofensiva. El tòrax presenta bandes grisenques longitudinals. Les dues ales presenten una venació característica, hi ha una falsa vora en el marge posterior, format pel marge extern de la cel·la discal i la vena 4 que corre paral·lela al vertader marge.
Presenta una grandària d'uns 2cm. S'assemblen molt a les vespes. Habita als jardins, prades, fites del bosc i camins. La reproducció la realitzen fent la posta al costat de colònies d’àfids, dels que s’alimenten exclusivament les seues larves.. Piquen als pugons, els llancen a l'aire i, finalment, els succionen. Es per tot açò que últimament s’utilitza per la control biològic d’àfids. De fet una larva consumeix de 300 a 500 àfids.

Igual que en la majoria dels altres sírfids, els mascles poden ser fàcilment identificats pels seus ulls holoptics, ulls compostos, és a dir, ulls compostos d'esquerra i dreta tocant la part superior del cap.

 

 

Chrysomelidae

Lachnaia vicina Lacordaire 1848

Nom vulgar: falsa Marieta.

Es tracta d’un insecte coleòpter heteròmer de la família chrysomelidae. Presenta un primer tarsòmer  que supera a la suma dels següents. Presenta èlitres allargats de color roig amb sis punts negres, dos anteriors i quatre posteriors alineats. Espècie fitòfaga, prou habitual a la localitat. Tòrax i potes de color negre.

Noctuidae

Autographa gamma (Linnaeus 1758)

 Es tracta d’una papallona nocturna que mesura de 3 a 4.5 cm. les ales posteriors són de to marró clar a l'interior i més fosques en l'exterior. Les ales anteriors són ataronjades vermelloses o marrò, en certes zones més fosques, en la meitat de les quals s'observa una petita línia blanca corbada en angle recte molt característica, com és pot veure a la fotografia.

 Aquesta espècie pot produir entre dues i tres generacions en un any, i fins i tot una quarta quan les condicions són especialment bones. Els ous són dipositats en les parts superiors o inferiors de les fulles i tenen un color blanquinós i forma hemisfèrica. El període d'incubació acaba després de tres o quatre dies.

Les larves mesuren uns 30 mm i posseeixen tres parells de potes curtes que en general són verdes amb taques blanques. S'alimenten d'una gran varietat de plantes xicotetes, de les quals s'han documentat mes de 200 espècies. Poden reduir els rendiments de les collites en danyar les fulles i en general són considerades com a plaga. La pupa és, inicialment, verda, però es torna negra en forma gradual. Els adults s'aparien un o dos dies després d'eixir de la pupa, i comença a posar ous entre un i cinc dies després.

 

Chrysomelidae

Chrysolina americana (Linnaeus 1758)

Nom vulgar: escarabat del romer

Es tracta d’un xicotet escarabat de 5 a 8 mm de longitud. Cada èlitre (ales transformades per enduriment) presenta 4 bandes de color porpra o rogenc, sobre un fons verd amb lluentor metàl·lica, en el qual és possible veure línies dobles discontínues formades per nombrosos punts. Rostre més ample que llarg, ulls xicotets i antenes filiformes. Potes de color rogenc.

A la localitat podem trobar-los en zones amb matoll mediterrani, on resulta molt fàcil trobar-los sobre les seues plantes nutrícies: romer i espígol, encara que es poden trobar també en altres labiades com la sàlvia. Prefereix indrets solejats i secs.

Tant l'adult com les larves s'alimenten de plantes de la família Labiatae: romer, espígol, lavanda, sàlvia, timò...

La fecundació de les femelles es produeix a la fi de l'estiu i principis de la tardor. Els ous són dipositats en la cara inferior de les fulles de la planta nutrícia, d'un en un o agrupats. Les larves són blanquinoses amb cinc línies longitudinals fosques, i aconsegueixen els 8 mil·límetres de longitud. Detenen la seva activitat durant els mesos hivernals, romanent sota les fulles. Quan aconsegueixen la grandària apropiada es deixen caure al sòl, i s'enterren per pupar, fase que dura unes tres setmanes (La pupa és l'estat pel qual passen alguns insectes en el curs de la metamorfosi que els porta de l'estat de larva al d’ imago o adult).

És una espècie molt bé representada en tot el municipi on es freqüent a les àrees de matoll mediterrani

Cercupidae

 

Cercopis sanguinolenta Scopoli, 1763

 Espècie de l'ordre dels hemípters, es tracta d'un insecte molt fàcil de trobar a la nostra localitat, sobre tot a la primavera i l'estiu, quasi sempre descansant en les tiges d'herbes i altres plantes que creixen baixes. Mesura aproximadament 1cm de longitud. Taques vermelles sobre fons negre. L'adult és visible d'abril a agost. Pot volar i les potes posteriors estan adaptades al salt, i són molt eficaces. Per tant es tracta d'un vigorós saltador, així quan és  molestat es propulsa amb un salt que pot arribar fins els 70 cm.

 Recordem que els exemplars adults són negres, amb brillants marques vermelles en les ales davanteres i en els tarsos, incloent els "genolls".  Les formes  juvenils tenen una coloració pàl·lida groguenca o verdosa. S'alimenten dels sucs de diverses herbes i arbustos.

Dipositen els ous a l'interior d'una secreció espumosa i espessa visible sobre la planta, en les quals també es desenvolupen les nimfes en els seus primers estadis. Després es deixen caure al sòl i s'alimenten d'arrels. La larva, de color blanquinós, està coberta d'una mena d'escuma per a camuflar-la i protegir-la i assegurar-li una humitat constant.

 

 

Lycaenidae

Cacyreus marshalli Butler, 1898

Es tracta d’una espècie molt habitual al nucli urbà i a les zones residencials, és originaria d’Africà sud-oriental, on és molt comú. Va ser introduïda a través de la comercialització de geranis, tant és així que en l’actualitat utilitza com a planta nutrícia les geraniàcies dels generes Pelargonium i Geranium. Es per tot el que hem contat que es tracta d’una espècie aclimatada a la perfecció a les nostres latituds. Al municipi podem observar com comença a alimentar-se d’altres espècies vegetals, en aquest cas com es pot vore a la fotografia la papallona ronda pro sovint exemplars de Euphorbia milii.

Podem trobar adults des de març fins a setembre, en cinc o sis generacions anuals. Els ous són dipositats sobre el sèpals i les bràctees de les inflorescències.

Papillonidae

Zerynthia rumina (Linnaeus, 1758)

Zerynthia rumina és un lepidòpter ropalòcer de la família papilionidae que es troba amb facilitat en la garriga i maquia mediterranea del barranc de la Font de la Parra. El seu imago té una envergadura alar entre 46 i 50 mm. Espècie d'aspecte molt característic i difícil de confondre, ja que la seua distribució no coincideix amb la de cap altra de semblant. Presenta ales de fons groc amb nombroses taques vermelles i negres; marges alars amb formes negres. No presenta dimorfisme sexual accentuat, les femelles es distingueixen dels mascles per ser una mica més grans i tenir l'abdomen més abultat.

L'eruga té una longitud de fins a 53 mm i presenta diverses variacions en la coloració. Destaca per les seues línies de protuberàncies de color groc, taronja i vermell, recobertes de pèl, també mostra diverses franges de punts allargats negres, a la localitat s'alimentes principalment de Aristolochia pistolochia. L'eruga emmagatzema les substàncies tòxiques en forma d'alcaloides, que provenen de la planta nutrícia, cosa útil com a defensa de l'individu també en fase adulta. Els ous es ponen a les fulles individualment o en xicotets grups i les larves aviven en uns 10 dies. Hiverna com a crisalide.

Tenen una sola generació anual, a la localitat els adults són prou prematurs i es poden observar en vol des de San Josep.

Nymphalidae

Vanessa atalanta (Linnaeus, 1758)

Nom vulgar: papallona de la reina

Aquesta papallona es caracteritza per tenir colors vius, taronja i blanc, que destaquen sobre el fons fosc, donant un patrò i disseny alar característic. L'hi agrada xuclar les flors de la Budleia. També l'hi agrada llepar fruita madura. A la localitat podem trobar les seues eruges sobre diferents pantes dels generes Urtica i Parietaria. Quan mengen, les orugues tenen el costum de lligar la fulla amb seda, formant com una càpsula protectiva, fins que se l'han menjat quasi tota.De la mateixa manera amaguen la crisalide, que sembla un tros de fulleta seca que penja.Tenen dos o tres generacions anuals i els adults hivernen, encara que a la localitat i depenent de l'auny i les temperatures, podem vore-les tot l'any.

Pieridae

Pieris brassicae (Linnaeus, 1758)

Espècie que presenta el fondo alar de color blanc i les ales anteriors amb dos taques negres en l’àpex d’aquestes, el revers  de les ales posteriors crema groguenc . Dimorfisme sexual accentuat, els mascles es diferencien de les femelles per l’absència de punts blancs en l’anvers de les ales anteriors. Abundant a la localitat, podem trobar-la en qualsevol lloc, encara que abunda en les zones de cultiu i llocs antropitzats. Les femelles posen ous en el revers de les fulles, generalment en grups de 25 a 50. Les larves emergeixen en una setmana i són gregàries en els primers estadis , dispersant-se després. En ser molestades regurgiten un líquid vedós per espantar al depredador.

Les plantes nutricies a la localitat són, Brassica oleracea, brassica rapa, Sisymbrium officinale i Lepidium draba.

Eumonidae

Rhynchium oculatum (Fabricius 1781)



Color del cos marró rogenc amb taques grogues en alguns anells de l'abdomen. El marge lliure del clípeo és bastant estret i arrodonit apicalmente. Primer tergo completament marró, el segon té una banda groga que s'allarga lateralment. Pronot estès lateralment fins a la tégula. Les antenes tenen 12 artejos en les femelles i 13 en els mascles, i és freqüent el ganxo apical. Els ulls presenten emarginaciones. Paratégula present, ungles usualment bífides, placa lingual anterior més llarga que ampla. Poden observar-se de maig a setembre.

Espècie molt cridanera que presenta el cos de color vermellós, es pot veure en ple estiu  prop de les flors, fan el seu niu de fang on la femella fa la seua posada, a la qual li proporciona larves d'altres insectes paralitzats que li serviran d'aliment en el seu desenvolupament. Les preses són paralitzades i suaument macerades sense trencar el seu exosquelet.
Comportament solitari o subsocial.

 

Scarabaeidae

Oxythyrea funesta Poda

Nom vulgar: escarabat de les estepes

És un coleòpter polífag de la família Scarabaeidae, subfamília cetoninos, es tracta d'una espècie eminentment florícola, sobre flors de tot tipus, es situa sobre el botó floral impregnat el pèl que el recobreixen de pol·len, és fitòfag. Les larves si s'alimenten de les arrels. En volar fa un soroll semblant al de l'abella. En la zona de la Font de la Parra és normal vore aquests exemplar sobre flors de Cistus salvifolius que són habitualment pol·linitzades per aquests escarabats. Els adults presenten una llargaria de 8 a 12 mm.

Tenthredinidae

Athalia rosae L.

Nom comú: tentredinid del nap

Pertany a una de les majors famílies de mosques portaserra, amb quasi 1000 especies sols a Europa. Aquest himenòpter presenta les antenes formades per 10 o 12 segments. negres i groguenc ataronjat. Vena costa de color negre. Tòrax de color ataronjat pàlid per baix, el cap i els costats del tòrax són negre brillant, l'adult presenta una longitud de 6 a 8 mm. El mascle és molt més xicotet que la femella . Les ales transparents presenten l'extrem anterior més fosc. No hi ha estrenyiment visibles entre el tòrax i l'abdomen.

La larva presenta una longitud de 16 a 18 mm. La pell s'arruga, i està esquitxada de xicotetes papiles. Les larves recent eclosionades van des del color gris pàl·lid a un color verdós, a mesura que passa el temps van canviant per convertir-se en larves de color verd fosc a negre al dors i gris en la superfície ventral.

La càpsula cefàlica és negra brillant, a més dels tres parells de potes toràciques, la larva té 7 parells de ventral abdominal o pseudopotes i un parell anal.

Els ous podem trobar-los posats en una petita cel·la feta per la femella amb l'oviscapte a la vora de la fulla.