El mètode científic

 

Allà pel 1875, en l'est de França, va tenir gran ressonància un mètode de curació inventat pel veterinari, Louvrier. Segons les persones influents de la regió, aquest home portava sanats centenars de caps de bestiar que estaven a la vora de la mort, i a més, pensaven que ja era temps que aquest tractament curatiu reverí l'aprovació de la ciència.

En arribar Pasteur, escortat pels seus ajudants, es va trobar que la cura de Louvrier consistia en donar primer unes fregues vigoroses a les vaques malaltes, fins que entraren bé en calor; fer després als animals llargs talls en la pell, en els quals abocava aiguarràs, i finalment, les vaques així maltractades i engorronides, eren recobertes, a excepció del cap, amb una capa de dos dits de gruix, de fem xopat en vinagre calent. Perquè aquesta untura no caiguera, els animals, que a hores d'ara preferirien segurament haver mort, eren embolicats per complet en una tela.

Pasteur va dir a Louvrier.

- Com bé sap vostè, totes les vaques atacades de carboncle no moren: algunes es posen bones elles soles. Per tant, no hi ha més que un mitjà, doctor Louvrier, de saber si és o no el seu tractament el que les salva.

Van portar quatre vaques sanes, i Pasteur, en presència de Louvrier i d'una solemne comissió de ramaders, va injectar en l'espatla als quatre animals sengles dosis de microbis virulents de carboncle, en quantitat tal, que serien segurament capaces de matar una ovella i els suficientment elevades per a destruir unes quantes dotzenes de conills d'Índies. Quan, l'endemà, van tornar Pasteur, la Comissió i Louvrier, totes les vaques presentaven grans inflors en les espatles, tenien febre i respiraven fatigosament, sent evident que es trobaven en bastant mal estat.

- Bé, doctor – va dir Pasteur – d'aquestes vaques malaltes, trie vostè dues, que anem a cridar l'A i la B; aplique'ls vostè el seu nou tractament, i anem a deixar les altres dues, la C i la D, sense cap tractament curatiu.

I Louvrier es va acarnissar amb les pobres vaques A i B. El resultat va ser un terrible daltabaix per al qual pretenia sincerament ser remeier de vaques, perquè una de les sotmeses a tractament es va millorar, però l'altra va morir, i, una de les quals no havia sigut tractada també va morir, però l'altra es va posar bona.

- Àdhuc aquest mateix experiment podia haver-nos enganyat, doctor Louvrier – va dir Pasteur – perquè si hi havia vostè sotmès a tractament a les vaques A i D. en lloc de les A i B, tots haguérem cregut que realment hi havia vostè descobert un remei sobirà contra el carboncle.

Quedaven disponibles dues vaques per a ulteriors experiments: animals que havien tingut un fort atac de carboncle, però que havien tirat endavant. Què faria jo amb aqueixes vaques? es preguntava Pasteur. Podia assajar a injectar-les una dosi més forta de bacils de carboncle; precisament, tinc a París un cultiu de carboncle capaç de fer passar una mala estona a un rinoceront. 


Pasteur va fer venir de París el cultiu virulent, i va injectar en l'espatla cent gotes del mateix a les dues vaques reposades de l'atac de carboncle. Es va posar a esperar, però a aquells animals no els va succeir res, ni una mala inflor si més no en el lloc de la injecció; les vaques van romandre completament indemnes.

Pasteur va fer una de les seues conjectures de tir ràpid:

“Quan una vaca ha tingut carboncle i tira endavant, no hi ha en el món microbi carbuncòs capaç de produir-li un altre atac; està immunitzada. Però, com produir a un animal un atac lleuger de carboncle, un atac benigne, que no el matara, però que li immunitzara ? Deu existir alguna manera de fer açò”.

 

 

Les qualificacions obtingudes apareixen als comentaris, inicial dels cognoms seguides de la del nom.

 

El món a l'abast de tothom, un avantatge o un incovenient.

Com hem treballat aquestes setmanes a l’aula, a Internet circula un bon grapat d’informació que no sempre es certa, i que aporta informacions errònies que moltes vegades poden provocar efectes no desitjats en la resta d’usuaris. Per tot això, una de les primeres tasques que tenim com a ciudatans i usuaris de la xarxa en aquesta era de la societat de la informació, és saber en tot moment com verificar les dades i les fonts d’informació. Aquest treball de recerca ens ajudarà a saber destriar la informació que arriba a les nostres mans, així com a convertir-nos en usuaris més lliures que constaten la font i no creuen a peus junts, tot allò que els diuen.
Com que en aquests moments estem treballant en el Bloc “ Viure més i millor”, vos propose un exercici que deureu resoldre i portar fet a classe, qualsevol alumne com vosaltres familiaritzat en l'ús de la xarxa no deu tenir cap problema en interpretar la informació que li arriba i verificar les fonts i la seua autenticitat.

A l’obrir el correu aquesta setmana vaig trobar el següent missatge enviat per una companya de feina que vigilant per la meua salut, no s’ho va pensar ni dues vegades, a vore que pensa Soro:

Medicamento Suspendido

DIFUNDIR URGENTE, RIESGO DE MUERTE

Pilar M. Arrabal García
Dpto. Biología Celular, Genética y Fisiología,Facultad de Ciencias.
Campus de Teatinos, s/n
Universidad de Málaga
29071. MÁLAGA. España
Tf.: 952131954- Fax.: 952131937

Estas cosas no salen en las noticias, porque si no el mercado farmacéutico temblaría, pero como estoy vinculada al mundo sanitario, me llega información verdadera.

Esther
Dpto. Cardiología
Hospital Insular.
Gran Canaria
Buenos días, no comprar antigripales, tomar solo termalgin o ibuprofeno (dalsy para los niños)

SECRETARÍA DE SALUD LABORAL Y MEDIO AMBIENTE
Urgente!!! Medicamento Suspendido

DIFUNDIR URGENTE, RIESGO DE MUERTE.
El Ministerio de Salud a través de la (Agencia Nacional de Vigilancia Sanitaria)
suspendió la distribución, manipulación, comercialización denominada
FENILPROPALAMINA.La medida fue tomada después de que, (FDA), de Estados Unidos, constató que la
sustancia provocó Efectos adversos FATALES (hemorragia cerebral).
Está presente en 21 medicamentos, especialmente en los anti-gripales.

Los medicamentos suspendidos son los siguientes:
1) Benadryl día y noche.
2) Contac
3) Naldecón Bristol
4) Acolde
5) Rinarín Expectorante
6) Deltap
7) Desfenil
8) HCl de fenilpropalamina
9) Naldex
10) Nasaliv
11) Decongel Plus
12) Sanagripe
13) Descon
14) Descon AP
15) Descon Expectorante
16) Dimetapp
17) Dimetapp Expectorante
18) Ce paco l Plus
19) Ornatrol
20) Rhinex AP
21) Contilén
22) Decidex
23) Contac 10
24) Desenfriol-D
25) Desenfriolito
26) Dimetap
27) Graneodin-D
28) XL3

A todos los que estén utilizando cualquier medicamento de esta lista, que suspendan la medicación y consulten a su médico para mayores detalles.

POR FAVOR REENVÍEN

Si no saps per on començar, cosa que dubte, clicka sobre el títol d'aquesta entrada i que tingues una bona recerca.

http://www.aemps.gob.es/productosSanitarios/portada/home.htm

Jugar amb l'evolució

L’obra de J.R.R. Tolkien, El senyor dels anells, ofereix una bona oportunitat per demostrar els teus coneixements de CMC. Tolkien presenta un seguit de personatges que enquadra en “races”: orcs, elfs, humans, nans, hobbits, ...

1. Quina circumstància s’hauria de donar per considerar que un elf i una humana foren d’espècies diferents? Justifiqueu la vostra resposta.

2. Considerem que un grup d’humans es desplaça a les cavernes dels nans, on el individus baixets i forçuts són els més ben adaptats al medi. Si els individus de la població d’humans es reprodueixen entre ells després de moltes generacions, acabarien tenint descendents amb aquestes característiques pròpies dels nans? Raoneu la resposta.

A les selves tropicals la majoria de les flors propaguen el pol•len mitjançant insectes o d'altres animals pol•linitzadors. La forma de les flors evidencia una evolució conjunta amb la d'aquests insectes.
Així, la flor de l'orquídia Vanilla planifolia emmagatzema el nèctar en una mena de tub allargat de manera que, l'única espècie que pot arribar-hi, l'abella Melipone yucatanica -de llengua allargassada-, en fer-ho, queda impregnada de pol•len.

a) Com explicaríeu des del punt de vista evolutiu la forma de la flor?

b) Al País Valencià hi ha unes vint espècies d'orquídies del gènere Ophrys que són pol•linitzades cadascuna per una sola espècie d'insecte. Aquestes relacions tan estretes es consideren arriscades per les espècies que intervenen. Quin perill hi ha en aquesta relació tan dependent planta–insecte? Com podria afectar a l'ecosistema la desaparició d'una d'aquestes espècies?

c) La majoria de les plantes, encara que tinguen els dos sexes en un mateix exemplar, tenen una fecundació encreuada, evitant l'autofecundació. Quins avantatges i inconvenients trobes en aquest fet?

Les contestacions a totes les preguntes estan al comentaris, intenteu fer-les abans de mirar.

Un pas més cap a la bioremediació del poliuretà

Estudiants del Departament de Biofísica i Biologia Molecular, de la Universitat de Yale en New Haven, han trobat un fong, Pestalotiopsis microspora (Speg.) G. C. Zhao & N.Li, original de la selva equatoriana, capaç de degradar el poliuretà de forma natural.

Es tracta d'un fong endòfít de la familia Amphisphaeriaceae que presenta dues varietats, la microspora i la philippinensis.
Recordem que el poliuretà és una  resina sintètica que s'obté mitjançant condensació de polièsters, és molt utilitzat com aïllant tèrmic i escumes resilents, elástòmers durables, adhesius i segelladors d'alt rendiment, pintures, fibres, segells, empaquetatges, juntes, parts automotrius, en la indústria de la construcció, del moble i múltiples aplicacions, fins i tot en preservatius. En l’actualitat ens genera greus problemes mediambientals, pel fet que s’empra per tot arreu per la seua elasticitat i durabilitat, propietats que suposen un malson, quan formant part de les tones de fem que produïm, volem desfer-nos d’aquest  .

Segons aquest estudi el fong ha estat capaç de sobreviure portant una dieta exclusiva de poliuretà com a única font de carboni, i ho ha fet tant en condicions aeròbiques com anaeròbiques. Aquest estudi és interessantíssim i pot suposar un nou sistema de bioremediació, ja que el fong sintetitza una enzima, hidrolasa serina, capaç de trencar els forts enllaços que presenta el poliuretà, i a més ho pot fer en absència d’oxigen. Pensem ara en les muntanyes de fem que produïm els humans, i les tones que hi ha enterrades d’aquest plàstic en condicions anaeròbiques, i vorem com aquest nou descobriment pot suposar una nova línia d’investigació per acabar en un dels grans problemes mediambientals, que fins ara res semblava metabolitzar-lo i trencar-lo, i si es cremava produïa substàncies tòxiques.

Com els propis autor refereixen en la publicació, aquests fongs endòfits i la seua biodiversitat són una font prometedora per als processos de bioremediació.

Selecció natural

La selecció natural no és la responsable de la dissimilitud entre els progenitors i la resta d’una població. Fixem-nos, quan diem que la selecció natural te com a resultat l’adaptació dels individus al seu ambient, i el canvi evolutiu de les poblacions, el que estem dient simplement es que el contrast continuat, generació rere generació, entre el grup que formen els individus que es reprodueixen i el que formen els que no ho fan, te com ha resultat la adaptació i la evolució.

La selecció natural no és finalista, com ho es l’esforç humà; no te ni intenció ni previsió. Pensem, les propietats que capaciten als individus d’una generació per a reproduir-se poden ser o no propietats que capacitaran o no als seus descendents per a procrear. Per sort per als éssers vius, la regla general es que les condicions ambientals no fluctuen de forma erràtica. Així, la temperatura d’un determinat lloc al llarg d’un dia, generalment puja i baixa i sol fer-ho en una corba més o menys uniforme, i encara que canvie bruscament, també ho fa de forma uniforme. Les condicions climàtiques general de qualsevol lloc del nostre planeta, canvien de un any per a un altre, de forma gradual i lenta .

Així, si esdevé qualsevol canvi sistemàtic ambiental al llarg d’un període que compren varies generacions, es possible que la selecció natural condueisca a canvis adaptatius en la població.

Els individus d’una generació provenen d’altres que varen poder sobreviure i reproduir-se en la generació anterior; així cal remarcar que les propietats heretades d’una generació són adaptatives sols en el grau en que continuen sent útils en les següents.

La naturalesa adaptativa de la majoria de canvis evolutius que s’han produït, descansa sobre el fet de que les condicions ambientals generals de les quals viuen generacions successives són versemblants.

Acceptant que els fills tendeixen a assemblar-se al pares, que els canvis ambientals no esdevenen a l’atzar, i que hi ha variabilitat entre els individus d’una població, almenys en part, i que aquesta és part del seu èxit reproductiu relatiu, trobem que l’adaptació és un canvi evolutiu inevitable en les poblacions dels éssers vius. Tanmateix, no tot canvi evolutiu es per necessitat adaptatiu; l’efectivitat de la selecció natural està limitada per alteracions fortuïtes en els caràcters heretats d’una població, o per fluctuacions ambientals casuals que inutilitzen caràcters anteriorment adaptatius.

OMG

¿ Què és un aliment transgènic?
 Un aliment transgènic és aquell que al seu disseny s’han emprat tècniques d’enginyeria genètica, amb aquestes tècniques es preten obtenir productes amb característiques que responen de la forma més adient posible a les exigències del productor o del consumidor.

 Aquesta denominació s’utilitza sols en països castellano parlants, en altres és parla d’ells com “aliments modificats genèticament”, en anglés OGM.

 Si ho pensem detingudament, els aliments transgènics no representen cap cosa nova, ja que des de l’antigüetat, l’ésser humà ha vingut modificant el patrimoni genètic d’animals i plantes comestibles. Ara bé, la novetat radica en que, en els aliments transgènics s’utilitza enginyería genètica en compte de la mutació o el creuament sexual a l’hora de seleccionar les espècies o qualsevol millora d’aquestes.

 Amb la modificació genètica es pretén aconseguir aliments molt més resistents i amb unes qualitats nutritives més beneficioses per a l'ésser humà.

 Aquesta iniciativa s'ha posat en marxa inicialment amb els vegetals amb uns fins molt concrets:

· Per que tinguen una vida comercial més llarga
· Per que  puguen resistir condicions ambientals agressives, com gelades, sequeres o sòls salins,     mantenint totes les seues propietats
· Per fer-los resistents als herbicides
· Per que no es vegen afectats per plagues d'insectes o microorganismes
· Per poder resistir millor les malalties
· I perquè tinguen millors qualitats nutritives


 Fins l’any 2010, en tot el món, s’han comercialitzat uns setenta aliments transgènics, encara que molts d’altres estan en fase d’experimentació o comercialització.

Poden ser aliments d’origen animal, vegetal o fermentats. Molts han estat produïts en laboratoris o companyies multinacionals, encara que també es produeixen a laboratoris d’Universitats o centres públics d’investigació.

 S’han construït plantes transgèniques que al creixer donen fruites, fulles o arrels comestibles. També animals de granja transgènics, que es poden consumir directament o que ens suminitren llet. A més, s’han modificat per enginyería genètica molts microorganismes, com bacteris acido-lactics i llevats, que donen lloc a aliments o begudes fermentades.

Finalment hi ha que destacar que cada dia hi ha més aditius alimentaris obtinguts a partir d’organismes transgènics. Tots els aliments que consumim contenen mils de milions de gens responsables, entre altres coses, del seu sabor, color, continguts nutricional.

 ¿ En què es diferencien els transgènics dels aliments convencionals?
Les difèrencies entre els aliments de la biotecnología tradicional i els aliments trangènics són sols les tècniques emprades: abans s'utilitzava la mutació i el creuament sexual per selecció i ara es fa per ingenyeria genètica. Però aquesta diferència tècnica te importants repercucions, per un costat, les tècniques de l’enginyeria genètica són molt més precisses que el creuament sexual.

Amb tot açó, aconseguim augmentar la direccionalitat front a l’atzar. Es muta a l’atzar, com també s’obtenen els productes a l’atzar en el creuament sexual. Per contra, amb l’enginyeria genética es treballa amb gens concrets, aïllats en el laboratori. El resultat és un major control i coneixement del producte final. Aquest fet resulta de radical importància a l’hora d’avaluar ambdos tipus de productes, doncs resulta molt més senzill i eficaç l’avaluació d’una cosa coneguda ( se sap quin gen s’ha modificat) que d’alló que, encara que tradicional, es menys conegut.

 A més l’engenyeria genètica permet obtenir resultats molt més adients en un menor temps. No és necessari dur a terme múltiples assajos per a mutar el gen dessitjat o aconseguir la combinació perfecta de gens mitjançant milers d’encreuaments sexuals. Si el gen introduït funciona es sap ràpidament.

Fes un click sobre el següent enllaç i realitza les quatre fitxes que t'han lliurat a classe.

Treball d'aliments transgènics

10 estratègies de MANIPULACIÓ

En el seu moment el lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les “10 Estratègies de Manipulació” que s'utilitzen, a través dels mitjans, per a reconduir-nos com un ramat mans i dòcil; i el  principal problema és que ho aconsegueixen:

1. L'estratègia de la distracció

L'element primordial del control social és aquesta estratègia que consisteix en desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels vertaders problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per a pensar

2. Crear problemes i després oferir solucions

Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista per a causar certa reacció en el públic, a fi que aquest siga el fil conductor de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: crear una crisi econòmica per a fer acceptar com un mal necessari la reculada dels drets socials, privatitzacions i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualidad

Per a fer que s'accepte una mesura inacceptable, es prou aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius (com es ve fent amb certes privatitzacions). És d'aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat de benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si s'hagueren aplicat d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a “dolorosa, però necessària” (Com l'actual reforma a l'edat de les pensions del Govern i l'oposició espanyola), obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic té sempre la tendència a esperar ingènuament que “després d'açò tot anirà a millor i el sacrifici podrà ser evitat”. Açò dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o malalts mentals

La majoria de la publicitat televisiva dirigida al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i una entonació particularment infantil, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o un deficient mental. Com més gran siga l'engany a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si ella tinguera l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la sugestionabilidad, ella tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys anys d'edat.

6. Utilitzar l'aspecte emocional més que reflexiu

Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per a causar Xoc, una sort de curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. (Exemple, mostrar una vegada i una altra a víctimes d'un desastre, un atemptat o d'una crisi econòmica, per a utilitzar-les com a justificant i així dur a terme “Decisions impopulars, però necessàries”) D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments…

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat

Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. “La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació vertadera, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors semble, siga i romanga inassolible per a les inferiors"

 

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat

Promoure al públic a creure que és “la moda”, ser simple, estúpid, vulgar i inculte. Instant a tractar com a “Bestiola rara” a qui pensa més del compte. Irònic no?

9. Reforçar l'acte culpabilitat

Fer creure, a l'individu, que ell és l'únic culpable de la seua pròpia desgràcia, per causa de la seua poca intel·ligència, mínimes capacitats, o del seu insuficient esforç. Així, en lloc de rebel·lar-se en contra de l'injust sistema econòmic en el qual viu, l'individu s'auto desvalora i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, un dels efectes del qual és la inhibició de la seua acció.

10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys, els avanços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïdes i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “Sistema” ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Açò significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder de manipulació

Aliments transgènics

Un aliment transgènic és aquell que al seu disseny s’han emprat tècniques d’ingenyeria genètica, amb aquestes tècniques es preten obtenir productes amb característiques que responen de la forma més adient posible a les exigències del productor o del consumidor. Aquesta denominació s’utilitza sols en països castellano parlants, en altres és parla d’ells com “aliments modificats genèticament”, en anglés OGM. Si ho pensem detingudament, els aliments transgènics no representen cap cosa nova, ja que des de l’antigüetat, l’ésser humà ha vingut modificant el patrimoni genètic d’animals i plantes comestibles. Ara bé, la novetat radica en que, en els aliments transgènics s’utilitza ingenyería genètica en compte de la mutació o el creuament sexual a l’hora de seleccionar les espècies o qualsevol millora d’aquestes. Amb la modificació genètica es pretén aconseguir aliments molt més resistents i amb unes qualitats nutritives més beneficioses per a l'ésser humà. Aquesta iniciativa es va posar en marxa inicialment amb els vegetals amb uns fins molt concrets:

• Per que tinguen una vida comercial més llarga

• Per que poder resistir condicions ambientals agressives, com gelades, sequeres o sòls salins, mantenint totes les seues propietats

• Per fer-los resistents als herbicides

• Per que no es vegen afectats per plagues d'insectes o microorganismes • Per poder resistir millor les malalties

• I perquè tinguen millors qualitats nutritives.

Fins l’any 2010, en tot el món, s’han comercialitzat uns setenta aliments transgènics, encara que molts d’altres estan en fase d’experimentació o comercialització. Poden ser aliments d’origen animal, vegetal o fermentats. Molts han estat produïts en laboratoris o companyies multinacionals, encara que també es produeixen a laboratoris d’Universitats o centres públics d’investigació. S’han construït plantes transgèniques que al creixer donen fruites, fulles o arrels comestibles. També animals de granja transgènics, que es poden consumir directament o que ens suminitren llet. A més, s’han modificat per ingenyería genètica molts microorganismes, com bacteris acido-lactics i llevats, que donen lloc a aliments o begudes fermentades. Finalment hi ha que destacar que cada dia hi ha més aditius alimentaris obtinguts a partir d’organismes transgènics. Tots els aliments que consumim contenen mils de milions de gens responsables, entre altres coses, del seu sabor, color, continguts nutricional.

Els transgènics, un món complicat

ALIMENTS TRANSGÈNICS

Els aliments transgènics són, hui per hui, subjectes d'una forta polèmica. No hi ha entre els especialistes del tema un acord sobre les seues repercussions en la salut dels consumidors. Donada la controvèrsia, pensem que cal mantenir una actitud de vigilància. En aquest sentit creiem adequada la postura d'algunes organitzacions que sol•liciten una moratòria en la comercialització d'aquests productes i una legislació que ens permeta una clara identificació d'aquells aliments elaborats amb productes transgènics.

No obstant la incertesa respecte els efectes que puguen tenir per a la salut, sí que és ben cert que tenen efectes sobre l'economia i sobre l'agricultura.

Sobre l'economia ja que en ser productes descoberts i patentats per les indústries alimentàries, aquestes detenten la seua propietat. Així, cap pagès d'arreu del món no en pot fer ús sense pagar a l'empresa els drets corresponents. Economies basades en l'agricultura i que viuen o sobreviuen gràcies a la utilització de les seues pròpies llavors, es veuen abocades a haver d'adquirir les llavors cada temporada, juntament amb els plaguicides adequats per a la llavor adquirida. És possible, encara que no està demostrat, que rendeixen més, però és cert que el pagès deixa de ser autònom i passa a dependre d'una gran multinacional.

Aquestes multinacionals s’encaminen cap un monopoli on unes poques empreses controlaran l'alimentació de tot el planeta és interessant recordar aquí el judici que s'està fent a B. Gates sobre el monopoli informàtic.

Sobre l'agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les xicotetes plantacions que alimenten una comunitat i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte. El pagès, que abans conreava diversos productes, passa a cultivar-ne un de sol. Aquest canvi implica una pèrdua important de riquesa en la biodiversitat de la naturalesa.

Després d’haver llegit el text, contesta i dona una explicació raonada a cadascuna de les següents preguntes:
1. Què entenem per aliment transgènic?
2. Quines conseqüències té aquesta dependència econòmica?
3. Quins efectes tindria un monopoli semblant en el camp alimentari?
4. Creus què milloren l'economia d'aquells països necessitats? Raona la resposta
5. Es possible un altre tipus d'agricultura? O no ens queda més que anar cap als monocultius per millorar les condicions de vida de la gent que més necessitat en té?
6. Creus que creen dependència econòmica? Raona la resposta.

QUE COMENCE LA COLLITA

En extenses explotacions d'Europa i EUA, els cultius es desenvolupen, subministrant a la població aliments abundants. Però en altres parts del món, la població ha de fer front quotidianament a la gana. Buscar noves solucions per a la demanda mundial d'aliments, i alhora conservar l'equilibri ecològic del planeta, és potser el gran repte d'aquest segle.
Compartim aquest planeta, compartim en agrade o no, les mateixes necessitats. En l'agricultura, moltes de les nostres necessitats tenen un aliat potent en el món de l'engenyeria genètica, cada dia necessitem cultius més abundants i més sans. La producció deu ser més barata, i més competitiva. La reducció de l'ús de plaguicides i de combustibles fòssils deu ser una realitat. Cal caminar cap un medi ambient més net, i sols amb aquests avenços prosperarem. Sense ells serà impossible avançar.
En aquest segle haurem de produir més aliments i produir-los més econòmicament que hui en dia. La terra menys fèrtil té que retre més i per a això hem d'aplicar noves tècniques- l'abús i l'erosió han causat un efecte negatiu. Per reforçar les nostres economies hem de produir els nostres aliments sense dependre dels altres.
La biotecnologia agrícola assumirà un paper important per omplir les nostres esperances.

L'acceptació d'aquesta tècnica pot donar lloc a un canvi dràstic en les vides de milions de persones. Les llavors del futur ja estan sembrades. Deixa-les créixer. I després la collita començarà. Perquè la producció segura d'aliments assegura una vida i un futur millor per a tots. Un missatge de les veus més respectades del món, fet possible per les companyies més respectades del món, incloent Monsanto, la companyia que té el compromís de trobar solucions per al problema de la gana al món.

1. Enumerar els arguments a favor de les millores en la vida de la humanitat que Monsanto exposa com a base teòrica de la seua investigació i explotació de cultius transgènics.
2. Dóna Monsanto alguna explicació que sostinga la seua implicació real en cadascun d'aquests punts?
3. Elabora un breu redactat de quines podrien ser les argumentacions que permetrien explicar la relació e.ntre el cultiu i el consum d'aliments transgènics en cadascun dels punts que heu destacat del text.

Treball d'ampliació de l'assignatura de Ciències del Mòn Contemporani 1r Batxillerat

Què vols saber sobre la figura i l’obra de Charles Robert Darwin?

Si feu un clic sobre el títol d’aquesta entrada podreu vore un meravellós treball en enx@rxats, algunes de les coses que podem trobar són:

1º.- Bibliografies i monogràfics.
2º.- Una biblioteca sobre Darwin i l’evolució.
3º.- Viatges.
4º.- Recursos superinteressants.
5º.- Enllaços.
6º.- Audiovisuals per a tots els nivells de secundaria i batxillerat.

A gaudir amb Charles Darwin i la teoria de l’evolució

Treball Nadal CMC

L'avortament és la interrupció de l'embaràs o l'expulsió del fetus quan aquest encara no és viable. És qüestió ètica i problema legal quan, de forma voluntària, s'interromp un embaràs no desitjat.
Difícilment es pot negar el caràcter traumàtic de l'avortament i els riscos que comporta per a la mare. Però tampoc es pot negar que són moltes les dones que prefereixen l'avortament a la continuïtat de l'embaràs. Al llarg de la història, les dones han pagat un preu molt alt per l'absència de mètodes anticonceptius i d'un avortament legal i segur; sovint han estat forçades, i encara és així en molts països del Tercer Món, a tenir molts fills en períodes curts de temps, provocant el seu debilitament físic i mort encara joves.
L'avortament és una qüestió ben polèmica perquè implica un conflicte bàsic de drets o valors positius: l'autonomia i llibertat de la mare i el dret de la vida que està en gestació.
L'avortament és la interrupció de l'embaràs que pot produir-se de manera espontània o a demanda de la dona embarassada. Si l'avortament es fa a demanda de la dona s'anomena interrupció voluntària de l'embaràs. En el següent enllaç tens les dades sobre les I.V.E, a Espanya, llegeix i observa les dades que apareixen de la página 12 a la 38 i contesta les preguntes que apareixen als comentaris d’aquesta entrada.

http://www.msps.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/docs/publicacionIVEcompleto_2009.pdf

¿A quina t'apuntes?

La història de la vida en la Terra, com la història de la Terra, comença de la mà del Sol, que constitueix hui per hui, la única font d’energia per a un gran nombre d’essers vius del nostre planeta. Vivim una època sense igual en la història de la humanitat, la població de la Terra, d’un poc menys de set mil milions d’habitants, segueix augmentant, però és clar que alguna cosa deu canviar abans que l’explosió demogràfica ens arrase.
Donat que tots els animals, incloent a l’ésser humà, depenen per al seu combustible de l’energia solar atrapada pels vegetals, qualsevol càlcul de quanta gent podem mantenir sobre la Terra dependrà, en última instància, de la quantitat d’energia que puga ser captada pel procés de fotosíntesi. Ha arribat l’hora de preguntar-nos, ¿fins quin punt podrem augmentar els aproximadament 520 000 milions de tones de carbono que s’emmagatzemen per any en la fotosíntesi? A més, per molt que ens esforcem en augmentar la superfície del planeta agrícolament productiva, o les espècies més efectives, no podrem duplicar mai l’àrea existent en l’actualitat baix cultiu, i més pensant que la millor terra i més fèrtil ja es troba cultivada.
Pensem en la següent dada que ens aporten els fisiòlegs vegetals sobre la productivitat al planeta, el procés de fotosíntesi que es dona en el si de les aigües marines i continentals representa més d’un 50% del total de la fotosíntesi a la Terra. La pregunta és evident ¿podríem cultivar algues nutritives en conreus marins?, crec que la resposta, es una qüestió directament proporcional al número de gent famolenca al planeta.
Així i tot, encara que augmentarem la productivitat al nostre planeta, aquest augment es veuria anul•lat per un augment irrestrictiu de la població humana. És a dir, per a què intentar esforçar-se en duplicar la producció d’aliments si en menys de 20 anys el guany s’haurà perdut per complet al duplicar les boques humanes que necessiten aliment?.
Pense que en algun moment la nostra espècie es deurà plantejar, quina quantitat de gent pot ser confortablement acomodada sobre la superfície de la Terra, i quins mitjans hem d’emprar per controlar aquesta quantitat.
La veritat és que aquesta hipòtesi de treball du lloc a una gran quantitat d’objeccions tant sociològiques, com polítiques, com ètiques; però del que si estem segurs, és que la població humana sobre el nostre planeta no pot continuar creixent com fins ara sense cap tipus de control.
Dues són les alternatives:
1.- Una caòtica i molt coneguda, jo diria que recurrent, la imposada per la fam, les malalties i els conflictes bèl•lics.
2.- Un altra d’una efectivitat menys dolorosa que passa per una regulació voluntària, plantejada i pacífica.

En les nostres mans està, i tu ¿a quina t’apuntes?

Es van conèixer?

Els homes de neandertal eren més forts però els sapiens eren més alts i més àgils i suplien la seua falta de fortalesa gràcies a la tecnologia.

Entre totes les espècies humanes que han existit, els neandertals són sens dubte els nostres parents evolutius més propers. Es van estendre per gran part d'Europa i Àsia occidental. Molt temps després, quan els primers humans de la nostra pròpia espècie van abandonar al seu torn l'Àfrica, es van trobar amb ells i van compartir molts territoris durant almenys deu mil anys. Poc després, fa prop de 30.000 anys, els neandertals van desaparèixer sense deixar rastre i sobre la Terra només va quedar una mena d'Homo: la nostra, "Homo sapiens".

Te avantatges el sexe?

Un nou potencial evolutiu s'allibera després de cada procés de fecundació. Quan un gra de pol·len o un espermatozoide fecunden un óvul, els gens de tots dos progenitors es barretgen per generar un nou individu genèticament únic.

Hi ha certes modalitats de reproducció sexual com el part de les verges (partenogenesi) en els insectes pal, on s'obtenen nous individus a partir d'ous sense fecundar.

Així que pensant des d'un punt de vista evolutiu, si els mascles d'aquesta espècie per ells sols no són capaços de generar nous individus, no penseu que es un malbaratament en termes d'eficacia reproductiva l'existència d'aquests?

El sexe i la reproducció sexual estan tan extesos al nostre planeta que de vegades no caiguen en certes coses:

¿Per què els éssers vius han recurrit a aquest sistema i com és que l'evolució l'ha seleccionat de forma positiva?

La reproducció sexual sols eixir triomfant a llarg termini perquè la fusió de gametes de diferents individus i la recombinació genètica produeixen una gran variació d'individus dins d'una mateixa espècie, el que els permet adaptarse a noves condicions ambientals mitjançant aquests canvis adaptatius.

Ara deurem definir espècie, i una de les millors definicions és la del zoòleg evolutiu Ernst Mayr:

"Conjunt de poblacions potencialment interfecundables, i aillat reproductivament d'altres grups semblants"

En poques paraules vol dir, que els membres d'una espècie són els que es creuen entre sí i produeixen descendència fèrtil, però no es poden creuar amb membres d'un altra espècie. Així les diferències genètiques entre individus de diferents poblacions de la mateixa espècie es dilueixen per efecte del creuaments entre els individus d'aquestes, reduint les posibilitats d'especiació.

Sostenibilitat

La sostenibilitat és un concepte complex i difícil de definir que es cimenta sobre tres pilars bàsics, l'econòmic, el social i l'ecològic, intentant explicar les relacions que s'estableixen entre l'ésser humà i el medi ambient.
Per tant, no és més que una manera d'organitzar l'activitat humana de forma que la societat actual i els seus membres, siguen capaços de satisfer les seues necessitats i expressar el seu potencial màxim, al mateix temps que s'intenta mantenir la biodiversitat i els ecosistemes naturals, de forma que aquests models més o menys ideals, es puguen mantenir de forma indefinida al llarg del temps.
Cal destacar que la sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius de les societats actuals, des del barri, passant pel municipi, la comunitat, el país, fins arribar al planeta sencer.

Intenta donar una explicació raonada a les interseccions que apareixen a l'esquema. Il·lustra-les amb un exemple.

Balenes primitives

Dos esquelets de balenes primitives de fa uns 47 milions d'anys poden servir per aclarir com aquests animals van colonitzar el medi marí.
Els fòssils indiquen que les balenes van evolucionar a partir d'avantpassats primitius, dels quals també es van originar els hipopòtams. Diverses proves bioquímiques (moleculars, genètiques i d'altres) ja havien indicat aquest fet però faltava trobar les proves paleontològiques.
[Adaptació d'El País, 3 d'octubre del 2001]

Quins arguments faria servir Lamarck per explicar la desaparició de les extremitats de les balenes primitives? Quins arguments faríem servir actualment des del punt de vista neodarwinista?

Craig Venter i la seua cèl·lula artificial

Pense que com sempre aquest gran titular, el que busca és aixó, ser un gran titular, una mica exagerat i a més aprofitant de la seua publicació a la revista Science.
Estic més al costat de les declaracions que ha fet el Nobel en Biologia Molecular, David Baltimor, "Venter no ha creat vida l'ha imitat", és ben cert, ha trobat, i els seus diners li ha costat, una molt bona tècnica per copiar genomes ja escrits, però l'invent de la vida, pense que ha consistit en saber escriure'ls, i donar el suficient sentit biològics a eixe genoma per a que funcione en el lloc del planeta on apareix; a més de dotar a la vida, dels suficients mecanismes de variabilitat poblacional, per a que canvie algun capítol, que posteriorment podrà destriar la selecció natural per fer-nos avançar en el procés evolutiu.
Crec que a més de saber fer CIÈNCIA, hi ha que saber divulgar-la, hi ha que saber explicar-la, explicar els procésos, els avenços, no hi ha que endiosar-la i menys magnificar-la.

És ara quan hi ha que deixar treballar a eixos meravellosos Comites de Bioètica, que tenen una gran funció, i pense que si són com els espanyols estan plens de persones molt més que cavals, que saben fer molt bé la seua funció, ja ho va demostrar fa una setmana el professor J.F. Horga en les jornades sobre el biobanc de Valencia.
Per cert, si voleu passar-ho bé i fer unes rialles sobre aquest tema, clickeu sobre el títol de l'entrada i voreu una tira còmica de la penya etcgroup.

Què és un biobanc?

Sols hi ha que llegir la Llei 14/2007, de 3 de juliol, d'investigació biomèdica on podem trobar la definició:

"Establiment públic o privat, sense ànim de lucro, que conté una col•lecció de mostres biològiques concebuda amb fins diagnòstics o d'investigació biomèdica y organitzada com una unitat tècnica amb criteris de qualitat, ordre i destí"

Un altre tema interessant des de la creació del biobancs és la regulació legal i ètica d'aquests, doncs en ells conflueixen dos tipus d'interessos contraposats, a la vegada que legítims:
1º. Els de la persona que dona la mostra biològica i el seu dret a protegir tot tipus de dades de caràcter personal.
2º. Els interessos de la comunitat científica, a la que li pot interessar fusionar dades i mostres per relacionar els resultats.

Tot açò genera, com sempre que apareixen noves tecnologies aplicades a la manipulació de teixits humans, un debat social. Cal ressenyar que resoldre els problemes de la humanitat mitjançant la ciència és responsabilitat dels investigadors, però assegurar que les tècniques i noves aplicacions científiques respecten la dignitat de les persones com a individus és responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres, i sols si tenim una societat informada i madura podrem prendre les decisions adients en cadascun dels casos. És a dir, el principi de lliure consentiment, sols és vàlid com diu J.F Horga si un ha estat informat correctament.

Aquests i altres molts temes són els que hem tractat aquesta vesprada en la 5ª Jornada Viure en Salut, el Biobancs. On hem pogut visitar les instal•lacions del Biobanc del CSISP.

Per a tots aquells alumnes que esteu interessats en aquest tema, que ja varem treballar a la segona avaluació, fent debats sobre simulació de parts i comitès de bioètica, vos deixe tota la informació que s'ha treballat en la jornada i que sembla molt interessant per als ciutadans d'aquest segle.

Llei d'investigació biomèdica
http://www.boe.es/boe/dias/2007/07/04pdfs/A28826-28848.pdf
Decret regulador de biobancs a la CV
http://www.docv.gva.es/portal/portal/2088/10/10/pdf/2008_11683.pdf
Biobanc de malalties rares de l'hospital Universitari de "La Fe".
http//www.ciberer-biobank.es
Xarxa Valenciana de Biobancs
http://www.csisp.gva.es/web/biobanco/redvalencianabiobancos
Banc Nacional d'ADN
http://www.bancoadn.org

Sexe, sexe, i més sexe, mira que som animals.

“ El sexe m’obsesiona. Nit rere nit tinc somnis eròtics i la sola visió d’una femella atractiva en torna boig. Però el pitjor de tot és que el penis se m’ha posat de color verd. ¿Estic malalt? “

“La meua lleona és nimfòmana. Cada vegada que entra en zel vol fer l’amor almenys una vegada cada mig hora durant quatre o cinc dies amb les seues respectives nits. Estic esgotat, però no voldria que ella se n’adonarà. ¿No podries recomanar-me cap droga que millore la meua potència?”

“Soc una vespa de les figueres i estic terroritzada. Tots els mascles que conec deuen ser psicòpates, perquè en lloc de seduir-nos a les femelles, quan ens apropem, es dediquen a partir-se en dos a mossos . ¿Que puc fes per aturar-los?”

Són necessaris els homes ? Generalment si, però no sempre.
Mascle i femella formen una dicotomia fonamental i immutable, són la cara i la creu d’una mateixa moneda, el yin i el yan.
Ho dubtes?
En realitat, ell és menys essencial que ella. Així és. Una espècie pot arreglar-se-les sense ell, però no sense ella. Algunes espècies redueixen el nombre de mascles al mínim indispensable. Altres els fan desaparèixer totalment i no es compliquen la vida en el sexe. El que és més, no hi ha res immutable en que els sexes siguen dos, res predestinat en els papers desenvolupats per cadascun dels sexes. Algunes espècies, fins i tot transcendeixen el yin i el yan, i tenen sexes, però res tan avorrit com els simples mascles i les femelles. Qui? Quant? Per què? Com? Cal llegir :

Cosultorio sexual para todas las especies. Introducción a la biologia evolutiva del sexo. Olivia Judson. Editorial Ares y Mares.
Aquesta biòloga en aquest llibre ens ofereix una rigorosa introducció a la biologia evolutiva i ens explica l’origen dels intercanvis genètics, el complex procés del sexe, les pautes sexuals de la promiscuïtat, la infidelitat, l’homosexualitat i la monogàmia.

Joves científics espanyols a l'estranger

Els joves científics espanyols que actualment es troben desenvolupant la seua carrera professional a l'estranger, en la seua majoria als Estats Units o bé en altres països europeus, han posat de manifest, que és "difícil" tornar a Espanya perquè les condicions laborals difereixen "molt" de les que es troben en altres països i, a més, suposen "un pas enrere" en la seua trajectòria investigadora, en trobar-se amb un estatus inferior del que disposen en els centres estrangers.
En la trobada anual de joves investigadors fora de les fronteres espanyoles, organitzada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)un total de 23 científics han exposat l'estat actual dels seus treballs en matèries com biologia molecular, cel•lular, immunologia, virologia,microbiologia i genètica.

Tots ells coincideixen en que les oportunitats per a la tornada,són més bé poques. Hi ha molt poca oferta a Espanya i és difícil, sobretot per als joves que vam començar fa temps, i més encara en els anys que es presenten.