En tota crisi com cal, hi ha un punt d’inflexió que suposa el inici per a l’eixida d’aquesta. Tots els sabedors del tema, i fins i tot, les elits governamentals, parlen de la necessitat de diversificar les fonts del creixement econòmic, a més de potenciar l’economia productiva en detriment dels sectors especulatius.
Com solem dir els biòlegs, caminar cap a la biodiversitat, en aquest cas, dels sectors productius nacionals com motor de canvi. Ara bé, la majoria de caps pensants solen obviar, que per aconseguir aquesta fita cal reestructurar el malferit món educatiu del nostre país, i s’ha d’eixir de la mà dels més joves.
És per tot això, que hem d’ invertir en el futur, és a dir, en educació i en els més joves, adequant les nostres necessitats a les pròpies d’un mercat laboral real i productiu, no com el que preval en aquests moments, un mercat de treball, monocord i distorsionat per unes elevades taxes de precarietat.
Com a professor de secundaria i membre de l’engranatge públic educatiu, m’agrada reflexionar sobre allò que tenim, i crec que ningú no pot negar que en aquests moments la nostra situació és caracteritza per, uns elevats nivells d’atur entre joves molt preparats, i un sector públic en crisi, que de vegades es troba sobredimensionat, i la majoria de voltes mal remunerat i amb baix reconeixement social. Però el pitjor de tot és la falta de biodiversitat, i per tant de noves idees i colors, en la nostra classe política, que lluny d’agafar com a “leivmotiv” aquesta, s’enroca no actuant o mirant a un altre costat quan s’instauren sistemes corruptes per tot arreu, evitant així que es puguen corregir les disfuncions que ens estan portant al lloc on estem.
Però cal pensar en positiu, en tota crisi hi ha un col•lapse, hi ha un punt d’inflexió, hi ha una o varies eixides, i som molts i molt diversos els que pensem que cal confiar en les nostres forces, i que entre tots i des de la cohesió social, la confiança i el respecte per la biodiversitat , es poden assentar les noves bases per eixir d’un món que tots hem ajudat a crear i que no ens agrada gens.
Com solem dir els biòlegs, caminar cap a la biodiversitat, en aquest cas, dels sectors productius nacionals com motor de canvi. Ara bé, la majoria de caps pensants solen obviar, que per aconseguir aquesta fita cal reestructurar el malferit món educatiu del nostre país, i s’ha d’eixir de la mà dels més joves.
És per tot això, que hem d’ invertir en el futur, és a dir, en educació i en els més joves, adequant les nostres necessitats a les pròpies d’un mercat laboral real i productiu, no com el que preval en aquests moments, un mercat de treball, monocord i distorsionat per unes elevades taxes de precarietat.
Com a professor de secundaria i membre de l’engranatge públic educatiu, m’agrada reflexionar sobre allò que tenim, i crec que ningú no pot negar que en aquests moments la nostra situació és caracteritza per, uns elevats nivells d’atur entre joves molt preparats, i un sector públic en crisi, que de vegades es troba sobredimensionat, i la majoria de voltes mal remunerat i amb baix reconeixement social. Però el pitjor de tot és la falta de biodiversitat, i per tant de noves idees i colors, en la nostra classe política, que lluny d’agafar com a “leivmotiv” aquesta, s’enroca no actuant o mirant a un altre costat quan s’instauren sistemes corruptes per tot arreu, evitant així que es puguen corregir les disfuncions que ens estan portant al lloc on estem.
Però cal pensar en positiu, en tota crisi hi ha un col•lapse, hi ha un punt d’inflexió, hi ha una o varies eixides, i som molts i molt diversos els que pensem que cal confiar en les nostres forces, i que entre tots i des de la cohesió social, la confiança i el respecte per la biodiversitat , es poden assentar les noves bases per eixir d’un món que tots hem ajudat a crear i que no ens agrada gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada