Com s’allibera el greix en els adipòcits?

De tots nosaltres és sabut, com hem treballat a classe, que les lipases alliberen els àcids grassos lliures dels acil glicèrids emmagatzemats. Tanmateix, cal destacar una diferència, la lipasa que hi podem trobar dintre dels adipòcits, no és la mateixa (lipoproteïna) que es troba als capil•lars. Es tracta d’una lipasa que respon a l’acció de certes hormones.

Així és activada per una senyal del glucagó i és inhibida per una senyal de la insulina a les mateixes cèl•lules.
Observem un exemple, desprès d’un bon àpat, els nivells d’insulina en sang són elevats mentre que els de glucagó són baixos; en aquesta situació, és clar, els adipòcits deuen captar glucosa del plasma sanguini i àcids grassos lliures dels quilomicrons i convertir-los en acil glicèrids, a la vegada que inhibeixen l’alliberació d’àcids grassos lliures.
Quan estem en dejú, ocorre tot el contrari, els adipòcits subministren àcids grassos lliures per acció de les lipases, que arriben a través de la sang a tots els teixits i per mitja de les rutes catabòliques que hem explicat aquesta setmana , s’obté l’energia necessària per a les funcions vitals.
Un exemple d’evolució metabòlica és l’acció de l’epinefrina (adrenalina), qualsevol alarma en el nostre organisme fa que s’allibere aquesta, i com que les lipases dels adipòcits són sensibles a ella, aquests per hidròlisi enzimàtica subministren àcids grassos lliures a les cèl•lules musculars. Aquets àcids grassos són la font energètica en cas de requerir l’organisme un gran esforç muscular en un moment d’alarma orgànica.