Tinc molta sort de que em paguen per treballar en allò que m'agrada, l'ensenyament. No se si aquest fet provoca l'enveja de molts, però que li vaig a fer, la realitat és aquesta i no un altra.
Així i tot, no es penseu que aquesta feina és una meravella, com la resta de professions, te coses positives, però també de negatives.
Sembla mentida, però en aquesta última dècada, tots i cadascun de nosaltres ens em acostumat a donar per normal tot tipus de situacions i conductes que sense adonar-nos estan minvant el funcionament dels centres . Caldria recordar que el col•lectiu de docents de l'ensenyament públic hem sigut al llarg de molts anys un grup de gent reivindicadora, lluitadora i motor dels canvis socials.
Tal vegada per tot això i en l'actualitat, qualsevol compromís polític a favor de l'escola pública és una espècie d'actuació proscrita; per tant, tots nosaltres em de fer un esforç per seguir mantenint eixa simbiosi sostenible i globalitzada que representa l'ensenyament públic envers el seu quefer social.
Resultaria interessant que les autoritats educatives s'en recordaren de vegades dels seus soldats de base, d'aquells que estem a les trinxeres, i que dia a dia, i cada vegada amb menys recursos, "els trauen les garrofes del foc", cal preguntar-los, cal arropar-los.
Pensem en la última, de quin planeta deu haver vingut el nostre conseller d'educació que cada dia més, facilita els mini agrupament plurilingües en anglés, mentre fusiona grups de castellà i valencià, i sempre clar, en detriment de la llengua de la comunitat.
A vore senyor conseller, no es que estem en contra dels programes plurilingües, més bé estem a favor, però si respecta aquests agrupaments, perquè no ho fa també en les línies de valencià i castellà.
Però que no et lleve la son, perquè encara no sabem quin serà el pròxim capítol del nostre "batconseller", cal ser conscients de que el colp pot vindre pel costat menys esperat.
Així i tot, no es penseu que aquesta feina és una meravella, com la resta de professions, te coses positives, però també de negatives.
Sembla mentida, però en aquesta última dècada, tots i cadascun de nosaltres ens em acostumat a donar per normal tot tipus de situacions i conductes que sense adonar-nos estan minvant el funcionament dels centres . Caldria recordar que el col•lectiu de docents de l'ensenyament públic hem sigut al llarg de molts anys un grup de gent reivindicadora, lluitadora i motor dels canvis socials.
Tal vegada per tot això i en l'actualitat, qualsevol compromís polític a favor de l'escola pública és una espècie d'actuació proscrita; per tant, tots nosaltres em de fer un esforç per seguir mantenint eixa simbiosi sostenible i globalitzada que representa l'ensenyament públic envers el seu quefer social.
Resultaria interessant que les autoritats educatives s'en recordaren de vegades dels seus soldats de base, d'aquells que estem a les trinxeres, i que dia a dia, i cada vegada amb menys recursos, "els trauen les garrofes del foc", cal preguntar-los, cal arropar-los.
Pensem en la última, de quin planeta deu haver vingut el nostre conseller d'educació que cada dia més, facilita els mini agrupament plurilingües en anglés, mentre fusiona grups de castellà i valencià, i sempre clar, en detriment de la llengua de la comunitat.
A vore senyor conseller, no es que estem en contra dels programes plurilingües, més bé estem a favor, però si respecta aquests agrupaments, perquè no ho fa també en les línies de valencià i castellà.
Però que no et lleve la son, perquè encara no sabem quin serà el pròxim capítol del nostre "batconseller", cal ser conscients de que el colp pot vindre pel costat menys esperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada