L’educació secundària obligatòria integra el concepte de competències bàsiques dins els components dels nous currículum i fixa que l’adquisició de les competències per part de l’alumnat és el referent bàsic de l’acció educativa de cada equip docent de cada grup nivell i etapa. Aquesta nova forma d’entendre l’educació, reforça l’autonomia dels centres per tal de concretar, dins el seu projecte educatiu, els elements bàsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten l’adequació dels ensenyaments al seu alumnat i a l’entorn més immediat en el que aquest es mou, tot implementant, si escau, projectes propis.
Cal tenir en compte que pensar en les competències bàsiques com a eix del procés educatiu implica canvis metodològics que afecten el rol del professorat i la manera com aprèn l’alumnat.
Això implica la necessitat de fer algunes modificacions que s’han d’entendre de manera oberta i flexible, promovent sempre, l’autonomia dels centres i del professorat, amb l’objectiu d’orientar el debat amb referència al canvi curricular i dirigir-lo cap a un diàleg pedagògic entre tots els membres dels diferents departaments didàctics i dels equips docents, per tal de visualitzar i revisar les actuals finalitats educatives i adaptar-les a les noves propostes curriculars, fruit del diàleg i el debat.
El concepte de competència no és nou en un context d’ensenyaments on ja es prioritzen continguts bàsics a garantir per a tot l’alumnat i centrats en la funcionalitat dels sabers. La novetat es troba en la seua incorporació en el sistema normatiu en relació amb l’etapa de secundària, com a element integrant del currículum.
Les CB apareixen en aquest context com un element d’enllaç entre els objectius educatius, els continguts i els criteris d’avaluació. Ens ajuden a definir els objectius que es persegueixen, a seleccionar els continguts i les metodologies didàctiques i a concretar el grau d’assoliment dels objectius proposats. En aquest sentit, la incorporació d’aquest nou element en les programacions ha de veure’s com un recurs al servei del professorat. No és suficient formalitzar un nou component de les programacions on s’al•ludeix a uns propòsits competencials si no va acompanyat d’una reflexió i una revisió contínua del procés de programació, com a tasca inherent de la pràctica docent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada