Nerium oleander L.
Nom vulgar: baladre
És tracta d’un arbust gran i perenne, que pot assolir els 4 m d'alçada, tija llenyosa amb escorça llisa i de color entre marró i gris. Presenta gran nombre de ramificacions i abundants branques, des de la mateixa base del tronc, solen ser gruixudes, rectes i flexibles, i d’elles emana un làtex tòxic en en fer qualsevol tipus de ferida.
Fulles simples, oposades, encara que podem trobar-les, verticil•lades de 3 en 3. Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample; són llargament linearlanceolades, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura més o menys coriàcia, és sencer i presenta un nervi central molt marcat i de color entre blanquinós i groguenc, amb nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses. Les flors són hermafrodites, es presenten en corimbe terminal, no són massa fragants i als barrancs del poble podem trobar varietats de color rosa intens o blanc. El calze és glandulós i es troba dividit en tres sèpals. La corol•la és infundibuliforme, tot presentant cinc lòbuls estrellats amb un apèndix de 3-4 dents curtes; s'obren de juny a setembre.
La pol•linització és entomòfila (per mitjà dels insectes). Fruit sec de parets coriàcies marrons i erecte, constituït per dos fol•licles que romanen units fins la dehiscència. És llenyós, cilíndric i mesura de 8 a 16 cm de llarg. S'obre per la meitat en arribar a la maduresa, alliberant les nombroses llavors que conté, què són allargades, oblongues(més llargues d'un cantó que l'altre), i no presenten solc longitudinal. Tenen un plomall de pèls a l'extrem; la disseminació és anemòfila.
Els compostos químics que hi podem trobar a la planta són:
L’escorça contè els heteròssids cardiotònics: neriïna, rosaginina, i corteneriïna. A les llavors podem trobar l’adigòssid (heteròssid cardiotònic). Els fruits contenen esterols, en concret, campestrol, beta-sitostrol, alfa-etigmasterol. Finalment podem dir que l’arrel és rica en proceragenina, neridienona-A, cardenòlids amb estructura esteroidal.
Nom vulgar: baladre
És tracta d’un arbust gran i perenne, que pot assolir els 4 m d'alçada, tija llenyosa amb escorça llisa i de color entre marró i gris. Presenta gran nombre de ramificacions i abundants branques, des de la mateixa base del tronc, solen ser gruixudes, rectes i flexibles, i d’elles emana un làtex tòxic en en fer qualsevol tipus de ferida.
Fulles simples, oposades, encara que podem trobar-les, verticil•lades de 3 en 3. Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample; són llargament linearlanceolades, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura més o menys coriàcia, és sencer i presenta un nervi central molt marcat i de color entre blanquinós i groguenc, amb nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses. Les flors són hermafrodites, es presenten en corimbe terminal, no són massa fragants i als barrancs del poble podem trobar varietats de color rosa intens o blanc. El calze és glandulós i es troba dividit en tres sèpals. La corol•la és infundibuliforme, tot presentant cinc lòbuls estrellats amb un apèndix de 3-4 dents curtes; s'obren de juny a setembre.
La pol•linització és entomòfila (per mitjà dels insectes). Fruit sec de parets coriàcies marrons i erecte, constituït per dos fol•licles que romanen units fins la dehiscència. És llenyós, cilíndric i mesura de 8 a 16 cm de llarg. S'obre per la meitat en arribar a la maduresa, alliberant les nombroses llavors que conté, què són allargades, oblongues(més llargues d'un cantó que l'altre), i no presenten solc longitudinal. Tenen un plomall de pèls a l'extrem; la disseminació és anemòfila.
Els compostos químics que hi podem trobar a la planta són:
L’escorça contè els heteròssids cardiotònics: neriïna, rosaginina, i corteneriïna. A les llavors podem trobar l’adigòssid (heteròssid cardiotònic). Els fruits contenen esterols, en concret, campestrol, beta-sitostrol, alfa-etigmasterol. Finalment podem dir que l’arrel és rica en proceragenina, neridienona-A, cardenòlids amb estructura esteroidal.
Al poble és espontani a la majoria de barrancs i rambles, però sempre sobre sols ben drenats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada