La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dissabte, 26 de maig de 2012

Ens hem deixat segrestar la democràcia.

Estabilitzar el sistema financer sense depurar cap responsabilitat, i seguir individualitzant el benefici mentre sociabilitzem els riscos no ens pot portar a bon port. Aquesta és una solució, no encertada, que aporta més del mateix, així oferint al problema sempre la mateixa solució aquests sistema s’enroca i es fa malbé.
El problema real es que la democràcia està segrestrada pels polítics que segueixen gestionant-la en el seu benefici i no en el de tots.  
Els sistemes naturals ens mostren de forma clara i inequívoca, que la forma en que les poblacions d’éssers vius evolucionen i tiren cap endavant (en cas contrari  desapareixen) es evitant aquells trets que les han conduït a les situacions de crisi, i que d’aquestes es pot eixir, tirant mà de la variabilitat i patrimoni genètic poblacional. Sí, encara que semble mentida, d’aquella mena d’herència col·lectiva que aporten tots i cadascun dels individus d’una població.
La solució als moments de col·lapse sempre han estat ací, es per això que hem de cercar  una nova forma d’actuar davant dels canvis, recercant, rellegint allò que altres feren en moments semblants i que encara que formen part del nostre patrimoni, cap de nosaltres recorda, reincidint en la inèrcia del sistema que cada dia més ens condueix a una situació extrema generada per nosaltres mateixos. Com ja sabem fer-ho, ni ens interessa, ni busquem, la forma en l que els manuals ens contaven com calia fer-ho, i no ens adonem que pel camí hem perdut part de la informació.
Tot aquell sistema natural que no pot donar una resposta correcta i en la mesura adient a un moment determinat de crisi, col·lapsa i cau.
En el fons sembla que no passa res de res, el buit deixat per aquesta població que col·lapsa prompte serà ocupat per un altra que ha estat capaç de oferir la resposta adient en el moment pertinent. Com sempre  el problema és l’elevadíssim preu a pagar per aquella població que s’ha deixat  conduir per un dirigents, negligents, mentiders, i que adoleixen de projectes imaginatius per eixir de la crisi que ells mateixos han generat. La falta de control seriosos i democràtics quan tot va bé, són el taló de Aquil·les de les societats modernes que sacrifiquen el benestar col·lectiu per l’individual, i que miren a un altre lloc mentre no els toque a ells mateixos, sempre tot queda lluny, fins que arriba.
L’Europa dels grans pensadors, Adenauer, Monnet, Schumani i Spinelli pot ser en poc de temps un projecte mort i fossilitzat, que d’aquí un centenar d’anys altres trobaran i desenterraran per mantindre i reflotar de nou el projecte inicial, evitant els errors que ens estan portant al mal lloc on estem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada