Serà una premonició ?
Cada dia que passa necessitem més de la col·laboració i de la implicació en el procés educatiu de l’Administració Educativa. No és moment de retallades, ni es moment d'escatimar, és l’hora de coordinar esforços, estudiar alternatives i assolir objectius conjuntament. Pensem que l'educació és una eina per entendre i millorar el món.
Per tant i començant per nosaltres, l’esforç del professorat deu encaminar-se cap a la pràctica docent, hem de començar a ser conscients de la responsabilitat i l’esforç que és necessari per a atendre les diferències que trobem a l’aula, i per motivar i aconseguir els objectius d’aprenentatge que programem i ens proposem en la nostra tasca diària.
Però sense cap dubte, l’administració i els equips directius dels centre deuen facilitar aquestes tasques, evitant que les funcions docents queden diluïdes per la resta d’accions. Sols així, aconseguirem els objectius formatius i les competències que pretenem que l’alumnat puga aconseguir, evitant la problemàtica endèmica que s’està instaurant als centres envers els resultats acadèmics i els maleits decrets de retallades.
Una de les primeres coses a fer serà que els centres puguen aconseguir autonomia organitzativa, sols així es poden establir els propis compromisos de qualitat, emprant els recursos disponibles per atendre les necessitats docents.
No és un secret que el nostre sistema educatiu presenta un dels pitjors indicadors en relació als països dels nostre entorn, però reflexionem una mica, per modificar aquest fet són necessaris un bon grapat de canvis, que sembla estem obviant:
1.- Augmentar la inversió en l’escola pública, y per suposat no convertir-la en la subsidiària del sistema, i si es necessitem màsters d'austeritat, igual i per a tots..
2.- Reconèixer l’esforç personal com un valor necessari per aconseguir les fites proposades.
3.- Cal començar a respectar i considerar la figura del professor i dels companys com un principi bàsic per crear un bon clima de treball.
4.- Establir com a prioritat i factor de qualitat educativa, la convivència, i desenvolupar mesures àgils que ens permeteisquen resoldre les conductes conflictives que cada dia es donen amb més freqüència a l’aula.
5.- Catalogar i tipificar entre tots tot tipus de conductes disruptives, especialment aquelles que encara que siguen de baixa intensitat resulten dolentes per al procés d’ensenyament aprenentatge, i que són les que realment estan deteriorant de forma greu la convivència en els centres.
6.- Establir, proposar i fer complir les mesures correctores y sancionadores el més aviat possible a l’alumnat que cometa actes d’indisciplina.
7.- Apostar per la tolerància zero.
8.- Reduir la ràtio alumnes-professor sobre tot al 1r cicle de l’ESO.
9.- Implicar a tots els agents socials en la vida del centre i en la tasca educativa de l’alumnat.
Pensem que l’Educació, és i serà, l’eix vertebrador de les polítiques socials i econòmiques, a més de ser la responsable de la formació del capital humà d’un país. Nosaltres, els docents, no som els enemics a batre, en tot cas ho seran aquells que han saquejat sistemàticament les arques de l'administració pública, sense compassió, i sense tindre en compte que era allò que podia passar.
Però si ho pense geladament, tinc por, por de que no ens quede un altra opció que tapar-nos els nas, i acceptar la naturalesa corrupta del poder, que quan tot va bé, engreixa, i quan no, enfronta i criminalitza a la resta; deixant-nos un debat frenètic i culpabilitzador que els facilita la presa de decisions impensables en altres moments històrics.
És necessari avançar cap a un pacte per l'educació pública on es puguen garantir els drets fonamentals dels usuaris.
Soro, un docent més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada