10 estratègies de MANIPULACIÓ

En el seu moment el lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les “10 Estratègies de Manipulació” que s'utilitzen, a través dels mitjans, per a reconduir-nos com un ramat mans i dòcil; i el  principal problema és que ho aconsegueixen:

1. L'estratègia de la distracció

L'element primordial del control social és aquesta estratègia que consisteix en desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels vertaders problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per a pensar

2. Crear problemes i després oferir solucions

Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista per a causar certa reacció en el públic, a fi que aquest siga el fil conductor de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: crear una crisi econòmica per a fer acceptar com un mal necessari la reculada dels drets socials, privatitzacions i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualidad

Per a fer que s'accepte una mesura inacceptable, es prou aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius (com es ve fent amb certes privatitzacions). És d'aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat de benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si s'hagueren aplicat d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a “dolorosa, però necessària” (Com l'actual reforma a l'edat de les pensions del Govern i l'oposició espanyola), obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic té sempre la tendència a esperar ingènuament que “després d'açò tot anirà a millor i el sacrifici podrà ser evitat”. Açò dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o malalts mentals

La majoria de la publicitat televisiva dirigida al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i una entonació particularment infantil, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o un deficient mental. Com més gran siga l'engany a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si ella tinguera l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la sugestionabilidad, ella tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys anys d'edat.

6. Utilitzar l'aspecte emocional més que reflexiu

Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per a causar Xoc, una sort de curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. (Exemple, mostrar una vegada i una altra a víctimes d'un desastre, un atemptat o d'una crisi econòmica, per a utilitzar-les com a justificant i així dur a terme “Decisions impopulars, però necessàries”) D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments…

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat

Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. “La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació vertadera, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors semble, siga i romanga inassolible per a les inferiors"

 

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat

Promoure al públic a creure que és “la moda”, ser simple, estúpid, vulgar i inculte. Instant a tractar com a “Bestiola rara” a qui pensa més del compte. Irònic no?

9. Reforçar l'acte culpabilitat

Fer creure, a l'individu, que ell és l'únic culpable de la seua pròpia desgràcia, per causa de la seua poca intel·ligència, mínimes capacitats, o del seu insuficient esforç. Així, en lloc de rebel·lar-se en contra de l'injust sistema econòmic en el qual viu, l'individu s'auto desvalora i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, un dels efectes del qual és la inhibició de la seua acció.

10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys, els avanços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïdes i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “Sistema” ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Açò significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder de manipulació