Cada dia que passa tinc més clar que en el procés d’ensenyament aprenentatge del nostre alumnat de secundària el més important no és la pròpia transmissió de coneixements, si no la capacitat de tot docent de transmetre i contagiar les ganes per aprendre. Aquesta és una tasca summament complicada de dur a terme, i més, si tenim en compte la situació actual a les nostres aules, on per l’obligatorietat de l’etapa molts alumnes rebutgen tot allò que té a vore en la institució acadèmica, així que integrar-los aconseguint que permeteisquen treballar als que sí que volen, serà un dels reptes prioritaris que ens deuriem marcar els equips docents a curt termini.
Aleshores, hem de definir com a objectiu allò que ens estan reclamant des de diferents estaments, “la millora dels resultats acadèmics”, però assentant-los sobre les competències socioemocionals que cal aconseguir en l’alumnat, i això sols és possible dins d’un clima d’aula favorable que potencie l’autocontrol i treballe la força de voluntat i la capacitat de superació; competències totes elles entrenables i educables. Aquest serà el primer pas per aconseguir un rendiment acadèmic satisfactori, i el segon passa per intentar deixar de costat les malagraïdes frases repetides contínuament al nostre voltant, “açò va cada vegada a pitjor” , “per molt que ho intentem no hi ha res a fer” que produeixen efectes devastadors en tots nosaltres.
Com a biòleg i docent familiaritzat amb el mètode científic propose que ens aproximem a ell per vore com problemes que semblen irresolubles, provoquen dia a dia una actitud de persistència i perseverança per seguir investigant i cercant possibles solucions, encara que no s’arribe a la ideal. Perquè el que està clar és que l’èxit no està sols en la solució, si no en el camí i el mètode emprat a l’hora d’intentar aconseguir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada