L’alumnat del primer cicle d’E.S.O. desenvolupa totes les capacitats del pensament humà : classifica, estableix seriacions i relacions, conserva qualitats constants malgrat el canvi d’aparença, actua de forma reversible, utilitza operacions mentals, etc. Construeixen també, un espai i un temps objectius, que els permet posar-se en el punt de mira d’un altre. A més van adquirint una capacitat d’explicació causal del fets i fenòmens, progressivament adaptada a la realitat objectiva i a l’explicació científica.
És a dir, aconsegueixen una representació organitzada i molt completa del món real que els envolta, o almenys així ho intenten des del nostre lloc de professors.
És, però, un pensament concret, basat en els objectes i en la realitat concreta, que no treballa amb abstraccions verbals ni amb hipòtesis sobre possibilitats teòriques; que té dificultats per procedir a sintetitzar i a generalitzar. Tot aquest pensament possible configura una competència cognoscitiva bàsica que permet a l’alumnat representar-se en el món, a ell mateix i als altres.
Aquesta capacitat cognoscitiva s’organitza en cossos de coneixement concrets, conceptes, hipòtesi, teories espontànies, etc., que el nostre alumnat aporta a les classes de ciències. Són una mena de ciència intuïtiva de l’alumnat, adquirida en la interacció constant amb la realitat per construcció pròpia independentment de les explicacions acadèmiques. Molt sovint, són teories implícites, perquè l’alumnat no és prou conscient.
El paper de nosaltres com a professorat de ciències serà, de fet, oferir l’ajut que cal, quan cal. Un ajut contingent, que serveix per avançar, que estimule el pensament i la reflexió sense arribar mai a substituir-los, o almenys així ho intentarem.
Per experiència sabem que el pensament de l’alumnat no avança additivament, no va des del més simple al més complex per acumulació de dades així ordenades. S’aprèn enfrontant-se al món amb tota la seua complexitat i assajant successives hipòtesi per explicar-ho cada vegada més amplament. Aprendre és partir d’aquestes hipòtesis de l’alumnat, contrastant-les amb la realitat, per fer eixir el conflicte que les pot fer trontollar, discutir diverses possibilitats i construir una nova hipòtesi. Es així com el nostre alumnat pot arribar a aprendre.
Per tot el que hem dit, en el treball amb les ACI no significatives, les competencies bàsiques ocuparan un lloc vertebrador i central en els aprenentatges.
Aprenem coneixements significatius, quan aprenem a pensar, a treballar de forma reflexiva, a observar, a classificar, a operar i treure resultats de la informació obtinguda per un mateix, i a partir del treball procedimental i dels coneixements concrets.
En aquest esforç constructiu, les formes d’organització del treball que suposen precisar els objectius d’una tasca són, delimitar la feina, decidir sobre la seqüència d’accions, elegir entre diferents propostes, diversos procediments, etc., que deuen fomentar l’autonomia de l’alumnat. El treball individual i la reflexió personal, imprescindibles i de gran vàlua, s’enriqueixen en el xicotet grup, on l’esforç d’explicació i argumentació els ajuda a precisar el seu propi pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada