Si la formació acadèmica dels nostres estudiants ja no pot ser un “tot” integrat que s’imparteix i es rep als centres educatius abans d’entrar en la vida adulta, qualsevol que siga el nivell d’aquest stock intel•lectual i l’edat d’aquesta entrada; es necessari doncs tornar a considerar els sistemes d’ensenyament en el seu conjunt, així com la seua pròpia concepció.
Si el que es adient aprendre es a reinventar i a renovar constantment, si aprendre es una tasca que dura tota una vida, i a més amb implicacions socials i econòmiques, es precís anar més enllà de la renovació dels actuals sistemes educatius i valorar quin es el nou repte educatiu en un món que canvia molt ràpidament.
Una nova filosofia educativa, i no una nova metodologia deu ser la resposta a la crisis que sofreix la nostra societat, cal aprendre junts, aprendre a enfrontar varietat de situacions quotidianes, cal aprendre a aprendre i cal fer-ho en el temps i moments en que cadascun de nosaltres estem preparats per fer-ho, conciliant allò que és local en el que es universal; i a més aquest aprenentatge deu acompanyar-nos al llarg de la nostra vida aprenent tant de l’educació formal com de la no formal, i fins i tot, de la informal.
Cal doncs, aprendre a fer, a saber, a ser i a conviure; sols així, tots i cadascú de nosaltres podrem actuar com a motor del canvi conductual i social.
Si estàs preocupat pel tema de l’educació i vols sentir altres formes de entendre’l fes un click sobre el títol d’aquesta entrada i escoltaràs i voràs un vídeo anomenat “Paradigma del Sistema Educativo”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada