La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

diumenge, 20 de novembre de 2011

Deformacions

El moviment de les plaques litosfèriques dona lloc a una sèrie de fenòmens geològics com ho són:

1ª.- La deformació dels materials de la litosfera, en forma de serralades (procés d'orogènia o formació de muntanyes)

2º.- Fenòmens lligats a la dinàmica cortical ho són el vulcanisme i els terratrèmols, així com la formació de roques endògenes (roques magmàtiques i roques metamòrfiques).

3ª.- Els processos de deformació a nivell més local: plecs i falles.

Les deformacions de les roques es produeixen fonamentalment per l'acció dels esforços tectònics , observem els tres tipus de mecanismes que podem distingir:

Distensió o tracció, constituït per dues forces alineades, dirigides en sentits divergents. En produeix l'estirament i aprimament de la litosfera. Originen falles normals

Compressió, produïda per una acció convergent de dues forces. A les zones sotmeses a compressió es produeix l'apropament de blocs corticals, cosa que suposa un escurçament de l'escorça.

Cisallament, originats per forces paral•leles tant convergents com divergents

Les deformacions que sofreixen les roques sotmeses a esforços, poden comportar-se de manera diferent:

1- Deformació elàstica : És aquella que en cessar la força deformant, la roca torna al seu estat inicial o queda molt poc deformada. En aquesta etapa la deformació és proporcional a l'esforç. Un exemple seria la deformació produïda per ones sísmiques.

2- Deformació plàstica ( dúctil o contínua ): Superat un cert límit, límit de elasticitat , la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l'esforç, la roca romandrà deformada encara que sense perdre la continuïtat del seus components. Resultat d'aquest tipus de deformació són els plecs.

3- Deformació fràgil ( discontínua o per trencament ). Superat un cert límit - límit de trencament - la roca es trenca. El resultat seran les falles i diàclasis . En aquestes dues darreres etapes, la deformació no és proporcional a l'esforç realitzat.



Els materials que absorbeixen els esforços sense trencar-se, es diu que han tingut un comportament dúctil , mentre que dels que es trenquen es diu que tenen un comportament fràgil .

No obstant això, un mateix mineral es pot comportar d'una manera o d'altra en funció d'una sèrie de factors de deformació:

Pressió, quan augmenta s’incrementa el camp de plasticitat de les roques

Temperatura provoca un augment de la plasticitat. Com que la temperatura i pressió augmenten amb la profunditat, els materials més profunds es comporten més plàsticament

Presència de fluids
 El comportament d'un material és prou diferent quan és sec i quan es presenta saturat d'aigua o qualsevol altre líquid. Així, per exemple, les argiles són plàstiques quan estan mullades, i rígides quan estan seques

Velocitat de deformació
 Una força intensa que actua sobtadament pot trencar els materials, mentre que una força aplicada molt de temps, pot produir una deformació plàstica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada