Deformacions

El moviment de les plaques litosfèriques dona lloc a una sèrie de fenòmens geològics com ho són:

1ª.- La deformació dels materials de la litosfera, en forma de serralades (procés d'orogènia o formació de muntanyes)

2º.- Fenòmens lligats a la dinàmica cortical ho són el vulcanisme i els terratrèmols, així com la formació de roques endògenes (roques magmàtiques i roques metamòrfiques).

3ª.- Els processos de deformació a nivell més local: plecs i falles.

Les deformacions de les roques es produeixen fonamentalment per l'acció dels esforços tectònics , observem els tres tipus de mecanismes que podem distingir:

Distensió o tracció, constituït per dues forces alineades, dirigides en sentits divergents. En produeix l'estirament i aprimament de la litosfera. Originen falles normals

Compressió, produïda per una acció convergent de dues forces. A les zones sotmeses a compressió es produeix l'apropament de blocs corticals, cosa que suposa un escurçament de l'escorça.

Cisallament, originats per forces paral•leles tant convergents com divergents

Les deformacions que sofreixen les roques sotmeses a esforços, poden comportar-se de manera diferent:

1- Deformació elàstica : És aquella que en cessar la força deformant, la roca torna al seu estat inicial o queda molt poc deformada. En aquesta etapa la deformació és proporcional a l'esforç. Un exemple seria la deformació produïda per ones sísmiques.

2- Deformació plàstica ( dúctil o contínua ): Superat un cert límit, límit de elasticitat , la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l'esforç, la roca romandrà deformada encara que sense perdre la continuïtat del seus components. Resultat d'aquest tipus de deformació són els plecs.

3- Deformació fràgil ( discontínua o per trencament ). Superat un cert límit - límit de trencament - la roca es trenca. El resultat seran les falles i diàclasis . En aquestes dues darreres etapes, la deformació no és proporcional a l'esforç realitzat.

Els materials que absorbeixen els esforços sense trencar-se, es diu que han tingut un comportament dúctil , mentre que dels que es trenquen es diu que tenen un comportament fràgil .

No obstant això, un mateix mineral es pot comportar d'una manera o d'altra en funció d'una sèrie de factors de deformació:

• Pressió, quan augmenta s’incrementa el camp de plasticitat de les roques

• Temperatura provoca un augment de la plasticitat. Com que la temperatura i pressió augmenten amb la profunditat, els materials més profunds es comporten més plàsticament

• Presència de fluids

 El comportament d'un material és prou diferent quan és sec i quan es presenta saturat d'aigua o qualsevol altre líquid. Així, per exemple, les argiles són plàstiques quan estan mullades, i rígides quan estan seques

• Velocitat de deformació

 Una força intensa que actua sobtadament pot trencar els materials, mentre que una força aplicada molt de temps, pot produir una deformació plàstica.