Els mètodes de tinció per a teixits vegetals depenen del caràcter àcid o bàsic del colorant que anem a emprar. Per a estructures nuclears i parets cel•lulars utilitzarem colorants bàsics, i els àcids els farem servir per a estructures citoplasmàtiques i parets cel•lulars no lignificades.
Cal destacar que els mètodes de coloració poden ser:
a)Progressius, quan la coloració és gradual.
b)Regressius, quan sobre tenyim i després decolorem baix el microscopi amb diferenciadors.
Seguidament indiquem colorants, que per experiència, ens sembla que són els més adients per a tenyir estructures vegetals :
Cal destacar que els mètodes de coloració poden ser:
a)Progressius, quan la coloració és gradual.
b)Regressius, quan sobre tenyim i després decolorem baix el microscopi amb diferenciadors.
Seguidament indiquem colorants, que per experiència, ens sembla que són els més adients per a tenyir estructures vegetals :
Parets cel•lulòsiques:
Hematoxilina, blau d’anilina, moreno de Bismarck, fuccina àcida i fast-green.
Parets lignificades
Safranina, cristall violeta
Parets cutinitzades
Safranina, cristall violeta, eritrosina
Parets intermèdies
Hematoxilina fèrrica, roig neutre
Cromosomes
Carmí acètic, Orceïna acètic -clorhídrica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada