Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.
Nom vulgar: Ruda
Xicotet arbust llenyós, aromàtic i perenne que pot mesurar fins a 150 cm d'altura, amb una tija erecta, cilíndrica i parcialment ramificada, envoltada per una escorça rugosa. Les seues fulles són cintiformes, trifoliades i compostes, formades per un nombre parell de folíols i un de solitari a la punta; són carnoses i peciolades, sense estípules i amb pilositat, de color verd-i-grogues, tenen unes glàndules que li proporcionen aquest olor desagradable. Flors hermafrodites, periant constituït per un calze que conté 4 sèpals i corol•la formada per 4 pètals grocs-verdosos, dentats o ciliats amb un gros disc basal nectarífer de 8 a 10 glàndules formen la flor. L'androceu conté entre 8 i 10 estams, normalment un nombre par i el seu gineceu és format per un pistil d'ovari superior lobulat, que presenta entre 4 o 5 cavitats amb 1 o 2 òvuls, té entre 4 i 5 carpels soldats. El seu fruit és la baia i es troba dins d'una càpsula amb 4 o 5 lòbuls rodons que quan maduren estan plens de llavors negres i reniformes. Inflorescència en corimbe o panículs terminals situats als extrems de les branques, on es troben les seues flors. Podem trobar-la a la localitat de forma dispersa però present en tota ella, les poblacions més abundant es troben als voltants del Pou dels Llauradors.
La composició química de les fulles i fruits immadurs és:
• Alcaloides del grup de la quinolina, podem destacar l'arborinina , la skimianina , la rutamina, la cocusaginina i l'alfa-fagarina , entre altres.
• Furocumarines com la rutina (compost flavonic) el bergaptè i psoralè i entre els glúcids rhamnòsid i cianidina.
• Olis essencials com el metilnonil, metilheptil-cetones, metilnonil- carbinol, alcohols , esters , fenols y terpens .
Nom vulgar: Ruda
Xicotet arbust llenyós, aromàtic i perenne que pot mesurar fins a 150 cm d'altura, amb una tija erecta, cilíndrica i parcialment ramificada, envoltada per una escorça rugosa. Les seues fulles són cintiformes, trifoliades i compostes, formades per un nombre parell de folíols i un de solitari a la punta; són carnoses i peciolades, sense estípules i amb pilositat, de color verd-i-grogues, tenen unes glàndules que li proporcionen aquest olor desagradable. Flors hermafrodites, periant constituït per un calze que conté 4 sèpals i corol•la formada per 4 pètals grocs-verdosos, dentats o ciliats amb un gros disc basal nectarífer de 8 a 10 glàndules formen la flor. L'androceu conté entre 8 i 10 estams, normalment un nombre par i el seu gineceu és format per un pistil d'ovari superior lobulat, que presenta entre 4 o 5 cavitats amb 1 o 2 òvuls, té entre 4 i 5 carpels soldats. El seu fruit és la baia i es troba dins d'una càpsula amb 4 o 5 lòbuls rodons que quan maduren estan plens de llavors negres i reniformes. Inflorescència en corimbe o panículs terminals situats als extrems de les branques, on es troben les seues flors. Podem trobar-la a la localitat de forma dispersa però present en tota ella, les poblacions més abundant es troben als voltants del Pou dels Llauradors.
La composició química de les fulles i fruits immadurs és:
• Alcaloides del grup de la quinolina, podem destacar l'arborinina , la skimianina , la rutamina, la cocusaginina i l'alfa-fagarina , entre altres.
• Furocumarines com la rutina (compost flavonic) el bergaptè i psoralè i entre els glúcids rhamnòsid i cianidina.
• Olis essencials com el metilnonil, metilheptil-cetones, metilnonil- carbinol, alcohols , esters , fenols y terpens .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada