La necessitat d’un ensenyament basat en un contacte més directe de l’alumnat de secundària amb la realitat, ha anat rebent per part del professorat una resposta positiva, arribant a la conclusió que cal posar l’accent en les classes pràctiques. Una gran part de professors de Ciències de la Natura, a més de defensar-les verbalment, tracta de realitzar-les amb millor o pitjor èxit, intentant fer partícip a l’alumnat dels seu ensenyament.
Aquest fet sembla del tot lògic en la nostra àrea, al tractar-se tant la biologia com la geologia de ciències marcadament experimentals. Així i tot, la majoria de les classes pràctiques, insisteixen en gran mesura en aspectes més o menys descriptius, com ho són la sistemàtica, la morfologia y l’anatomia, incidint d’aquesta forma molt més en l’observació directa que en la interpretació experimental. Aleshores quan cerquem un recull de pràctiques, la majoria dels professors ens circumscrivim a:
1.- Identificació d’espècimens, ja siguen models de cristalls, minerals, roques, plantes o animals, i molt de tard en tard i per la nostra formació i el material de laboratori del que disposem, microorganismes i fongs.
2.-Observació detallada de l’aspecte extern o, altres vegades, sobre l’organització interna.
Aleshores si reflexionem sobre aquest fet, ens adonarem que sobre el funcionament, l’acció, els intercanvis, les relacions, el moviment, etc. que pot l’alumnat observar a la natura, en dediquen poques o quasi ninguna. Es per això que pense, que és aquest fet i no un altre, el que fa que les classes pràctiques es converteisquen en observacions aïllades, sense continuïtat i sense lligam lògic.
Per tant i tenint en compte el que acaben de dir, pense que cal evitar introduir als centres fragments de la realitat; aïllats a més, del context natural, el que fa que siguen sols fragment vius d’un altra realitat.
El que deuen perseguir unes classes pràctiques a l’àrea de Biologia i Geologia, és tractar a aquestes com a el que són, matèries experimentals on l’estudi dels éssers vius en el seu medi natural planteje el mateix tipus de problemes que apareixen en física i química. Sols així, l’alumnat treballarà de forma activa en les classes pràctiques, a la vegada que la major part de conceptes apareixeran després d’aquest treball experimental d’acord amb el mètode heurístic que defensem.
Cal destacar que aquesta no és una tasca fàcil, i que no sempre conta en estímuls, ni en facilitats, i que de vegades asusta al professorat, que ha rebut de forma majoritària una formació acadèmica de caràcter llibresc i dogmàtic, i que encara que presente una bona disposició, li costa trobar una base de treball sobre la que assentar allò que vol fer i canviar.
Aquest fet sembla del tot lògic en la nostra àrea, al tractar-se tant la biologia com la geologia de ciències marcadament experimentals. Així i tot, la majoria de les classes pràctiques, insisteixen en gran mesura en aspectes més o menys descriptius, com ho són la sistemàtica, la morfologia y l’anatomia, incidint d’aquesta forma molt més en l’observació directa que en la interpretació experimental. Aleshores quan cerquem un recull de pràctiques, la majoria dels professors ens circumscrivim a:
1.- Identificació d’espècimens, ja siguen models de cristalls, minerals, roques, plantes o animals, i molt de tard en tard i per la nostra formació i el material de laboratori del que disposem, microorganismes i fongs.
2.-Observació detallada de l’aspecte extern o, altres vegades, sobre l’organització interna.
Aleshores si reflexionem sobre aquest fet, ens adonarem que sobre el funcionament, l’acció, els intercanvis, les relacions, el moviment, etc. que pot l’alumnat observar a la natura, en dediquen poques o quasi ninguna. Es per això que pense, que és aquest fet i no un altre, el que fa que les classes pràctiques es converteisquen en observacions aïllades, sense continuïtat i sense lligam lògic.
Per tant i tenint en compte el que acaben de dir, pense que cal evitar introduir als centres fragments de la realitat; aïllats a més, del context natural, el que fa que siguen sols fragment vius d’un altra realitat.
El que deuen perseguir unes classes pràctiques a l’àrea de Biologia i Geologia, és tractar a aquestes com a el que són, matèries experimentals on l’estudi dels éssers vius en el seu medi natural planteje el mateix tipus de problemes que apareixen en física i química. Sols així, l’alumnat treballarà de forma activa en les classes pràctiques, a la vegada que la major part de conceptes apareixeran després d’aquest treball experimental d’acord amb el mètode heurístic que defensem.
Cal destacar que aquesta no és una tasca fàcil, i que no sempre conta en estímuls, ni en facilitats, i que de vegades asusta al professorat, que ha rebut de forma majoritària una formació acadèmica de caràcter llibresc i dogmàtic, i que encara que presente una bona disposició, li costa trobar una base de treball sobre la que assentar allò que vol fer i canviar.
A les sortides al Reialenc, sería una gran idea agafar per costum plantar llavors d'arbres (o plantóns, si els/les podeu aconseguir); també pense que és interessant recalcar-los als alumnes la poc natural i quasi completa absència d'arbres (de qualsevol mida) i, més abrumadorament --i extensible quasi a TOT EL TERME--, la d'arbres "monumentals". (*Amb les mans al cap*)Fins i tot "vosaltres" (l'I.E.S.) contribuíreu a tal aniquilació amb la destrucció de bon nombre d'arbres ja granadets... Carcaixent ha sofrit des de 2009 una segada aparentment sistemàtica DE CADA ARBRE --amb contades excepcions-- de diàmetre major d'un pam present al casc urbà (ús generós del terme). La desèrtica visió del perfil de les muntanyes ens ha d'encoratjar a tots.
ResponElimina