Com hem treballat aquesta setmana a les classes d'ensenyament i aprenentage, el professorat es troba en l’actualitat en un moment en el qual la societat els està reclamant una redefinició del seu rol.
La propia societat ha canviat, i amb ella l’alumnat, les famílies, la manera d’entendre l’educació, fins i tot el propi professorat, que veu com a necessari un canvi del seu paper en l’educació dels joves de hui en dia.
La propia societat ha canviat, i amb ella l’alumnat, les famílies, la manera d’entendre l’educació, fins i tot el propi professorat, que veu com a necessari un canvi del seu paper en l’educació dels joves de hui en dia.
Però aquest canvi que ens exigeixen deu anar acompanyat d’una sèrie de mesures que des de fa uns anys han suposat el cavall de batalla reivindicatiu de gran part del cos docent dels centres de secundària.
• Millora del prestigi social del cos docent i de l’escola com institució : en l’actualitat i des de fa uns anys, tant l’escola pública com els professionals que treballen en ella s’estan enfrontant cada dia més, a una pèrdua d’estatus social i d’autoritat, és a dir, estem veient com s’està desvaloritzant la seua funció.
• L'atenció a la diversitat i la multiculturalitat: en aquests moments totes dues suposen uns dels fonaments sobre els que es sustenta la llei d’educació (L.O.G.S.E.), i què és el que ens trobem realment als centre? La falta de recursos adients per a fer front a aquesta situació: pocs recursos materials, poca dedicació temporal als grups, un menor nombre de recursos humans que altres anys i fins i tot, un nombre inadequat d’alumnes per aula.
• Augment del nombre de conductes disruptives a l’aula i al centre: el que suposa un sobreesforç per mantenir l’ordre, una dispersió de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatges, un augment de les actituds negatives i per tant una elevada taxa de fracàs escolar. Conductes disruptives a l’aula repercuteixen de forma negativa sobre aquells alumnes que motivats inicialment per la seua formació acadèmica no progressen com deurien fer-ho. Cal destacar que amés, aquest fet afecta també al professorat que no pot desenvolupar de forma competent la seua tasca, sentint-se cada dia que passa més insegurs a l’hora de resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament a l’aula.
• La devaluada funció tutorial o de formadors integrals: cada dia més els tutors/es són les figures més pròximes a l’alumnat, sobre ells recau la majoria de vegades les tasques de coordinar el procés d’ensenyament/aprenentatge dels seus tutelats, així com la relació centre/família. Però ara pensem, aquesta és una tasca primordial als centres de secundaria, que deuria estar molt més reconeguda, i a la vegada comptar amb una bona preparació pedagògica, a més del recolzament dels equips directius. Com que la majoria de vegades aquest fet no és dona, els professors tutors es senten, sols, i moltes vegades sense recursos , el que provoca que la majoria de nosaltres mostre reticència i una manca de motivació per fer-se càrrec d’aquesta tasca que pot arribar a ser gratificant i el punt de partida per a un bon funcionament dels grups.
• La insuficient preparació com a professors/es de secundària: la major part de professorat que es dedica a l’ensenyament de secundària són llicenciats universitaris que han rebut molt poca o nul•la formació pedagògica, i menys formació didàctica en la seua àrea específica. Aquesta fet es tradueix en pors i inseguretats a l’hora de desenvolupar la seua tasca docent.
• L'aparició de les TIC a l’ensenyament: hui en dia sembla que són la panacea, el que va a traure’ns de la meitat de problemes que tenim al centre. Si bé és cert que són un mitjà motivador per a l’alumne, no tots els professors tenen un bon domini d’aquestes per a introduir-les com un recurs didàctic quotidià, i que dir de la dotaciò econòmica dels centres per tenir les aules dotades d’aquestes.
• La manca d'equips docents coordinats i estables:els projectes que funcionen, la majoria de les vegades ho fan perquè darrere hi ha un equip humà, capaç de creure en allò que fa i dedicar-li hores, però açò significa estabilitat de la plantilla i hores de coordinació per a aquelles persones que hi participen que deurien rebre a canvi un reforç per part de la institució.
Una vegada llegit el text anterior, fes un llistat de posibles solucions que podrien suposar un pas endavant per millorar cadascuna de les reivindicacions que s'han tractat.
• L'atenció a la diversitat i la multiculturalitat: en aquests moments totes dues suposen uns dels fonaments sobre els que es sustenta la llei d’educació (L.O.G.S.E.), i què és el que ens trobem realment als centre? La falta de recursos adients per a fer front a aquesta situació: pocs recursos materials, poca dedicació temporal als grups, un menor nombre de recursos humans que altres anys i fins i tot, un nombre inadequat d’alumnes per aula.
• Augment del nombre de conductes disruptives a l’aula i al centre: el que suposa un sobreesforç per mantenir l’ordre, una dispersió de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatges, un augment de les actituds negatives i per tant una elevada taxa de fracàs escolar. Conductes disruptives a l’aula repercuteixen de forma negativa sobre aquells alumnes que motivats inicialment per la seua formació acadèmica no progressen com deurien fer-ho. Cal destacar que amés, aquest fet afecta també al professorat que no pot desenvolupar de forma competent la seua tasca, sentint-se cada dia que passa més insegurs a l’hora de resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament a l’aula.
• La devaluada funció tutorial o de formadors integrals: cada dia més els tutors/es són les figures més pròximes a l’alumnat, sobre ells recau la majoria de vegades les tasques de coordinar el procés d’ensenyament/aprenentatge dels seus tutelats, així com la relació centre/família. Però ara pensem, aquesta és una tasca primordial als centres de secundaria, que deuria estar molt més reconeguda, i a la vegada comptar amb una bona preparació pedagògica, a més del recolzament dels equips directius. Com que la majoria de vegades aquest fet no és dona, els professors tutors es senten, sols, i moltes vegades sense recursos , el que provoca que la majoria de nosaltres mostre reticència i una manca de motivació per fer-se càrrec d’aquesta tasca que pot arribar a ser gratificant i el punt de partida per a un bon funcionament dels grups.
• La insuficient preparació com a professors/es de secundària: la major part de professorat que es dedica a l’ensenyament de secundària són llicenciats universitaris que han rebut molt poca o nul•la formació pedagògica, i menys formació didàctica en la seua àrea específica. Aquesta fet es tradueix en pors i inseguretats a l’hora de desenvolupar la seua tasca docent.
• L'aparició de les TIC a l’ensenyament: hui en dia sembla que són la panacea, el que va a traure’ns de la meitat de problemes que tenim al centre. Si bé és cert que són un mitjà motivador per a l’alumne, no tots els professors tenen un bon domini d’aquestes per a introduir-les com un recurs didàctic quotidià, i que dir de la dotaciò econòmica dels centres per tenir les aules dotades d’aquestes.
• La manca d'equips docents coordinats i estables:els projectes que funcionen, la majoria de les vegades ho fan perquè darrere hi ha un equip humà, capaç de creure en allò que fa i dedicar-li hores, però açò significa estabilitat de la plantilla i hores de coordinació per a aquelles persones que hi participen que deurien rebre a canvi un reforç per part de la institució.
Una vegada llegit el text anterior, fes un llistat de posibles solucions que podrien suposar un pas endavant per millorar cadascuna de les reivindicacions que s'han tractat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada