Són moltes les veus que coincideixen en que el més urgent no es tant un canvi de llei, si no un procés de reinvenció del sistema educatiu.
"Modernitzar l'educació, acabar amb una forma d'ensenyament vuitcentista i, per descomptat, fer front als assumptes més candents del nostre sistema, com l'abandonament escolar i aconseguir una major titulació en les etapes postobligatoris. Però és fonamental un canvi en el concepte educatiu, això és el que sí farà que el sistema canvie ".
Quasi totes les mirades apunten a la formació del professorat com a punt de partida, tots nosaltres, els que ja som i els futurs professors hem de canviar moltes coses, però el que és ben cert, és que no podem seguir ensenyant com fins ara en les etapes obligatòries, quan és un altre tipus d'educació el que s'està, i alguns des de dins estem, demanant.Però tot açò deu anar acompanyat del reconeixemen de la figura del professor,no sols per part de l'alumnat, si no també per part de la societat en general, sols així el professorat podra mostrar la seua capacitat per liderar i encaminar el procés d'ensenyament aprenentatge dels seus alumnes.
En aquests moments (a mesos de la resolució de la convocatòria de càtedres)a qualsevol de nosaltres, sols ens reconeixen del nostre treball, el nombre de triennis i sexennis. No existeix cap sistema de mèrits que reconega el que any rere any hem anat fent, si ho hem fet bé o per contra ho hem fet malament.
Som molta gent la que pensem que en aquests moments de canvi, en aquesta nova immersió en el Pla Bolonya, el primer pas per professionalitzar a les noves generacions de professors ha estat la conversió del Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) a un nou Màster en Formació del Professorat, però aquest deu ser molt més que una simple conversió de nom, i tots, els que el donem i els que el rebeu estem en el punt de mira,i penseu que ens queda un llarg camí.
Si clickeu al títol de l'entrada podeu accedir a les dades presentades pel Ministeri d'Educació aquest any 2010.
Las cifras de la Educación en España. Estadísticas e indicadores.
La veritat es que portes molta raò, però també és cert, que si algú a seguit creient en l'educació hem estat el professorat que és qui ha mantés el sistema per damunt de la línea de flotació.
ResponEliminaCompletament d'acord, però com sempre, per solucionar qualsevol tipus de fracàs d'un sistema, fa falta reconèixer que no va bé i a més, generar actuacions de prevenció. Com sempre he dit, els docents sabem diagnosticar, de fet de segur que podriem dir que no va bé, (el prestigi del professorat, la falta de mitjans, etc.), sols ens queda creurens que els que hem de lluitar per aconseguir allò que volem som nosaltres, i que el motor de l'educació és l'escola pública.
ResponEliminaCrec que ací més que un problema de educació a nivell de lleis, professors...hi ha un problema d'educació a casa, d'educació a la societat. La societat actual no valora l'esforç, els alumnes no s'esforcen, van a per l'aprovat i no a per el 10 com ocorria temps enrere (jo no m'incloc en aquesta època d'esplendor estudiantil) la gent no vol esforçar-se perquè això en la societat actual es de "pringaos" i no està de moda, i això es un reflex de la societat i el moment que està vivint Espanya en l'actualitat i del que serà en un futur.
ResponEliminaDavid, les realitats les fem la gent, però pensa, també les canviem la gent. Crec que ha arribat l'hora de plantejar-nos noves coses, nous canvis per millorar tot allò que no ens agrada del sistema educatiu, però des d'una crítica constructiva, assumint reptes i fent una aposta per gent con vosaltres, gent en ganes que s'anticipa i veu el món d'un altra manera.
ResponEliminaus aconselle que mireu en youtube
ResponElimina"Reeducación para la ciudadanía" està molt bé ixe programa
Aquesta situació que estem patint als centres educatius exigueix d'un marc concret d'actuació per poder iniciar l'eixida d'aquesta.
ResponEliminaNo pot haver un marc normatiu dispers, com el que tenim en l'actualitat, diferents lleis en pocs anys i un fum de reglaments que es solapen i que generen un escenari on tot val.
A vore estimada o estimat anòmin, jo pense com tu, que un del problemes més greus en aquests moments és la politització del sistema educatiu. Alumnat i profesorat caminem, devegades junts i altres separats, sense un destí clar; mentre els partits polítics nacionals i autonòmics, ens empren com a moneda d'intercanvi per aconseguir allò que volen, memtre obliden que l'educació al nostre país, exigueix d'una profunda revisió, que s'adapte a la realitat social. Per tant, replantejar-se el que fem i com ho fem, és condició "sine qua non" per començar a admetre el que no funciona i iniciar nous camins per al canvi.
ResponElimina