Competències

Al nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha de tindre l'alumne quan finalitza la seua escolaritat obligatòria per enfrontar-se als reptes de la seua vida personal i laboral són les següents:




Sols des d’aquestes competències bàsiques i com a punt de partida per aconseguir-les, deurem treballar els diferents departaments didàctics, per a poder aconseguir un treball únic i en bloc, sense fissures, que repercutirà en la qualitat del procés d’ensenyament aprenentatge del nostre centre i en la formació acadèmica i humana dels nostres alumnes.

Des dels diferents Departaments didàctics deurem treballar conjuntament i vetllar per a que els nostres alumnes aconsegueisquen de forma significativa la major part de les competències, en aquesta tasca estem implicats tots i cadascun de nosaltres com a docents i com a elements actius del departament.
Dit això, queda clar que hi ha una evident interrelació entre els distints elements del currículum i que hem de posar-la de manifest per utilitzar de manera adient aquells materials curriculars que s'empren durant el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Aportacions del Departament de Biologia i Geologia a les competències bàsiques.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
Aquesta és la competència amb més pes dins de les especialitats del departament, el seu domini exigeix l'aprenentatge de conceptes, el domini de les interrelacions existents entre ells, l'observació del món físic i de fenòmens naturals, el coneixement de la intervenció humana, l'anàlisi multi causal...Però, a més, igual que d'altres competències, requereix que l'alumne es familiaritze amb el mètode científic com a mètode de treball, la qual cosa el permetrà actuar racional i reflexivament en molts aspectes de la seua vida acadèmica, personal o laboral.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
Mitjançant l'ús del llenguatge matemàtic per quantificar fenòmens naturals, analitzar causes i conseqüències, expressar dades, etc, en suma, pel coneixement dels aspectes quantitatius dels fenòmens naturals i l'ús d'eines matemàtiques, l'alumne pot ser conscient de què els coneixements matemàtics tenen una utilitat real en molts aspectes de la seua pròpia vida.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL
En aquesta matèria perquè l'alumne comprenga els fenòmens físics i naturals, és fonamental que sàpiga treballar amb la informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi, presentació...), procedent de molt diverses fonts (escrites, audiovisuals...), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això, la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, bé mitjançant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de paràmetres científics i crítics.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Dos són els aspectes més importants mitjançant els quals la matèria de Ciències de la Naturalesa intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: la preparació de l'alumne per intervindre en la presa conscient de decisions a la societat, i per la qual cosa l'alfabetització científica és un requisit, i el coneixement de com els avanços científics han intervingut històricament en l'evolució i progrés de la societat (i de les persones), sense oblidar que eixe mateix desenvolupament també ha tingut conseqüències negatives per la humanitat, i que han de controlar-se els riscos que pot provocar en les persones i en el medi ambient (desenvolupament sostenible).

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
Dos són els aspectes més importants mitjançant els quals la matèria de Ciències de la Naturalesa intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: l'ús del llenguatge com eina privilegiada de comunicació al procés educatiu (vocabulari específic i precís, sobre tot, que l'alumne ha d'incorporar al seu vocabulari habitual) i la importància que té tot el relacionat amb la informació als seus continguts curriculars.

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE
Permet que l'alumne dispose d'habilitats o d'estratègies que li faciliten l'aprenentatge al llarg de la seua vida i que li permeten construir i transmetre el coneixement científic, suposa també que pot integrar aquests nous coneixements en els que ja poseïx i que els pot analitzar tenint en compte les eines pròpies del mètode científic.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL Aquesta sorgeix de la necessitat de què l'alumne conree un pensament crític i científic, capaç de desterrar dogmes i prejudicis aliens a la ciència. Per això, haurà de fer ciència, és a dir, enfrontar-se a problemes, analitzar-los, proposar solucions, avaluar conseqüències, etc.