Cloroplast

Estructura

Al cloroplast podem trobar tres membranes que són independents i contínues, i presenten característiques diferents: la membrana externa és molt permeable i conté proteïnes de tipus porina, la membrana interna conté proteïnes de transport específiques ja que és molt menys permeable, aquesta no està replegada en crestes, com passa al mitocondri.La membrana tilacoïdal pren la forma de sacs aplanats anomenats tilacoides, aquests formen agrupacions de discs apilats, els grana, connectats entre ells mitjançant les lamel·les. La membrana tilacoïdal, que és impermeable als ions, delimita un espai interior anomenat espai tilacoidal. És la responsable del color verd dels cloroplasts ja que conté immersos el sistema fotosintètic (amb la clorofil·la) i la cadena de transport d'electrons.
Entre la membrana externa i interna trobem el espai intermenbranós. La membrana interna envolta un espai central anomenat estroma que conté l'ADN del cloroplast, els ribosomes 70S i molts enzims solubles, entre ells els responsables del Cicle de Melvin Calvin.

Funció

Els cloroplasts estan especialitzats en el metabolisme energètic i al seu interior es produeixen les reaccions de la fotosíntesi. En presència de llum solar produeixen metabolits rics en energia i O2 a partir dels electrons de l'aigua, l'energia de la llum i el CO2 segons la reacció general:

nH2O + nCO2 → (CH2O)n + nO2

Les reaccions de la fotosíntesi han estat tradicionalment dividides en dues fases, la fase lumínica (depenents de la llum) i la fase fosca (independent d'aquesta). Actualment se sap que la fase fosca només té lloc en presència de llum, tot i que no utilitzi la seua energia directament, de manera que resulta més adient referir-se com a fase fotoquímica i fase de fixació del CO2 .
1.A la fase fotoquímica l'energia de la llum solar activa un electró d ella molècula de clorofil·la que és transportat al llarg d'una cadena d'oxidació d'una manera semblant al que succeeix a la cadena respiratòria als mitocondris, així el transport electrònic impulsa la síntesi d'ATP i la reducció de NADP+ a NADPH i, alhora, l'aigua s'oxida i s'allibera O2.
2.A la fase de fixació del CO2 l'ATP i el NADPH obtinguts a la fase anterior s'utilitzen com a font d'energia i de poder reductor per a transformar el CO2 en glúcids senzills.