La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dissabte, 6 d’abril de 2013

Les forces d'un planeta


Fins fa relativament poc de temps, l’ésser humà pensava que les grans muntanyes, rius, valls i mars romanien inalterables; però hui en dia tenim clar que res més lluny de la realitat. Grans muntanyes han sorgit al llarg del temps per a ser arrasats per les forces erosives en uns pocs milions d’anys. La superfície de l’escorça terrestre està constituïda per roques que es varen formar en zones diferents de les que ocupen hui en dia; les roques sedimentaries a poca profunditat i les ígnies i metamòrfiques generalment a major profunditat. Així podem dir que la superfície dels continents ha variat profundament, continents que ara estan separats abans varen estar units; igual ha passat amb els oceans que aparegueren i desaparegueren al llarg del temps.

El nostre planeta és, per tant, un planeta geològicament viu, i per arribar a comprendre aquest fet en la seua vertadera dimensió, hem de tenir molt present el factor temps.

Cent anys representen tota la vida d’un ésser humà, un poc més de dos mil anys l’Era cristiana; però fins i tot aquesta és molt poc de temps per a que es produïsca un canvi realment important en la superfície terrestre. Es necessitem almenys un milió d’anys per a que aquest canvi es puga produir, quantitat de temps difícilment imaginable per a l’ésser humà.

Pensem en algunes papallones que tenen una existència efímera, naixen en primavera i moren al finalitzar l’estiu, per a una d’aquestes papallones l’esser humà aparentment no creixeria, perquè en la seua curta vida no te temps per veure’l créixer, per tant a la papallona li resultaria difícil d’entendre com l’ésser humà que al nàixer mesura un 35 cm, pot arribar a mesurar dos metres.

És per això, que caldrà tenir molt en compte el factor temps, a l’ora de treballar els processos geològics

Els processos tectònics són els responsables de l’aixecament de les roques, i per tant els responsables de que les trobem a l’exterior, també ajuda a aquest fet la continua alteració i segregació dels materials superficials que deixen pas a altres que hi ha baix d’ells.

Les roques es disgreguen perquè les condicions atmosfèriques són diferents de les existents durant la seua formació, i els productes resultants són transportats per diversos agents dinàmic (aigua i aire) i, així, actuen sobre altres roques que es troben al seu pas. Finalment aquests materials arriben a zones on no hi ha energia suficient per al seu desplaçament el que fa que es dipositen en aquest lloc, produint-se la sedimentació dels mateixos. Aquest serà el primer pas perquè comence la litificació.

La dinàmica exògena, com el nom indica, es produeix en les zones de la superfície terrestre, on les pressions són mitjanes, la temperatura no supera el 100ºC i els gasos atmosfèrics i l’aigua són molt actius. Aquests materials han estat portats per diversos moviments de la geodinàmica interna (isostàsia, plegaments o efusions volcàniques). També poden haver estat originats en el mantell superior o ser extraterrestres, com és el cas dels meteorits, o procedir de les restes d’essers vius o de roques sedimentàries.

El transport des de les fonts de subministrament fins l’ambient adient on es sedimenten és du a terme pels agents de transport, gravetat, vent, éssers vius i sobre tot l’aigua.

La resta de materials terrestres, fins al final de l’escorça i la part superior del mantell, pertanyen a la dinàmica endògena

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada