Queixar-se de tot sense fer res al respecte, és una actitud poc positiva, que sols comporta angoixes a un mateix i a la gent que l’envolta.
Ens passem els dies treballant, esforçant-nos
per arribar a tot, intentant que no falte res als nostres, i de vegades ens
oblidem de nosaltres mateixos; però arriba el dia que ens plantegem la
necessitat de reinvertar-nos, de pensar també en nosaltres. Atrevir-se o no és
la qüestió, sols cal tenir l’actitud i les ganes de trencar amb les regles
preestablertes. Penseu, algunes
d’elles estan per trencar-les. Qui t’ha dit, que cadascú de nosaltres no som els
que ho hem de fer? Ens hem fet grans, veritat, però imaginat, menuda ventolera
armaríem, no t’ho penses, segueix al teu sentit comú. Emocionalment pot
deixar-te exhaust, però valdrà la pena. Sols aquell que es incapaç de vore
palpa en l’obscuritat, pensa que el caràcter es una extensió de la personalitat.
Practiquem l'activisme pacifista, allunyem-nos
de tot allò que implique rapidesa, canviem d’hàbits poc a poc, no ens deixem
cap sensació pendent, és el millor elixir per al nostre benestar. El secret
consisteix en ser un mateix, sense perdre de vista que l’objectiu últim es
gaudir de la companyia dels que ens envolten, defugint de l’aclaparament i estrés que
suposa estar actuant constantment. Sols així ens envoltarem de gent
meravellosa, compromesa i empàtica.
Cal aprendre a escoltar, de fet si fem la mitjana del temps que emprem en escoltar a la resta ens podem sorprendre, i sols
escoltant es pot establir un diàleg, molt necessari per arribar a la
complicitat amb el interlocutor, i establir amb ell una amistat atemporal. Si
hi ha que passar una estona dolenta, que almenys siga en classe, observar,
callar i aprendre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada