Competències que identifiquen els sabers i capacitats requerits en els docents

No es forma directament per a la pràctica docent ; més bé es tracta d'identificar, a partir del treball real, en els centres docents, els coneixements i les competències requerides per a fer aprendre en tals condicions.

Analitzem alguns exemples per tal d’entendre allò que estem dient:

• Si el professorat d’un centre concret es troba, en una gran proporció, a classes agitades, imposar la calma ha de ser una competència d’aquests docents.

• Si els alumnes es resisteixen, no participen, mobilitzar-los i provocar en ells les ganes d'aprendre ha de ser una competència del professorat.

• Si els alumnes viuen una doble vida, per moments xiquets o adolescents al centre, per moments adults en la societat, prendre en consideració aquesta situació ha de ser una competència dels docents.

• Si la seua relació amb el saber i amb el món els impedeix donar sentit de manera espontània als sabers i al treball que s’espera d’ells, ajudar-los a construir aquest sentit ha de ser una competència dels docents.

• Si els programes estan a anys llum dels alumnes, adaptar-los, alleugerir-los ha de ser una competència dels docents.

El reconeixement d'una competència passa no solament per la identificació de les situacions que cal manejar, dels problemes que cal resoldre, de les decisions que cal prendre, sinó també per la explicitació dels sabers, de les capacitats, dels esquemes de pensament i de les necessàries orientacions ètiques.

Actualment, es defineix en efecte una competència com l'aptitud per a enfrontar eficaçment una família de situacions anàlogues, mobilitzant a consciència i de manera alhora ràpida, pertinent i creativa, múltiples recursos cognitius : sabers, capacitats, microcompetencias, informacions, valors, actituds, esquemes de percepció, d'avaluació i de raonament.

Tots aquests recursos no vénen de la formació inicial, ni tan sols de la formació contínua. Algunes es construeixen durant la pràctica, per acumulació de " sabers d'experiència " o per la formació de nous esquemes d'acció, enriquint o modificant el que es dirà amb Bourdieu un habitus. No obstant açò, correspon a la formació inicial desenvolupar els recursos bàsics i així mateix entrenar la seua mobilització (Perrenoud, 2001 b).

És temps doncs, d'identificar el conjunt de les competències i dels recursos que obren en les pràctiques docents i escollir de manera estratègica les que importa començar a construir en la formació inicial dels nostres professionals de l’ensenyament.