¿T'apuntes al canvi?

Des de fa molt de temps he pensat i seguisc pensant que les dones es convertirien en el motor de canvi a l'hora d'interpretar la gestió en els centres docents. Després d'anys de treball i de tocar el fang amb les mans, i no observant el fenomen des d'una tribuna; pense que la força universal que pot produir el canvi, són les persones, siga quin siga el seu sexe, les persones responsables que pensen més en les altres que en elles mateix.

Les exhibicions de poder no serveixen per a res, cal enfrontar-se a la realitat amb l'ajuda de tots nosaltres, tots i totes podem aportar al procés de canvi, però sobre tot cal sentir-se part de l'engranatge que engegarà el motor d'aquest canvi. Per aconseguir-ho necessitem un saber fer incloent, un model que a la vegada treballe les formes i genere un estel d'optimisme i de bon quefer; sols així podrem redefinir la tasca de tots els docents que treballem en el centre.

Redefinim el camí que volem seguir, iniciant-lo des de la unitat, evitant qualsevol tipus de fragmentació, i aprofitem el moment de crisi que estem passant, deixem a un costat eixa sensació d'impotència i allò de que no podem fer res, i comencem amb la major claredat, a dissenyar una estratègia que represente l'adhesió de totes les formes de pensar i treballar. Però fem-ho des de la creença que tots som necessaris, que tots som importants, i que tots hem de posar almenys allò que li exigim a la resta.

No cal dissenyar camins perfectes, si caminem junts anirem fent-los al mateix temps que definint-los. Evitem que augmente la distància entre les parts, el que és ben cert és, que encara que molts ho intenten, no hi ha parts, hi ha persones amb ganes de fer. Un altra cosa es que altres polaritzen i desequilibren al conjunt, multiplicant la capacitat de desmoralització, el que provoca un augment d'individualisme que genera els nous educaescèptics, que per cert, no ajuden en res a solucionar la gran quantitat de problemes reals que tenim dia a dia en els centres educatius.

Recorde els meus inicis al costat d'un dels grans, J.B, que sempre em deia " Soret per a que la resta participe i treballe al teu costat, tu deus, a més de treballar més que ells, haver anat i tornat com a mínim dues vegades"

I és cert, sols des de la feina personal, el compromís, la transparència i el treball desinteressat, és pot conjuntament amb la resta de persones d'un centre, engegar els motor del canvi.