Araceae

Dracunculus vulgaris Schott

Nom vulgar: dragonera

Es tracta d’una planta perenne, de fins a més d'1 m d'alçada, amb tubercle subterrani i tija sense fulles. Fulles amb pecíol llarg, que s'amplia a la base en un disc de taques púrpures, làmina de 10-20 cm de llarg i 11-35 cm d'ample, profundament dividida en 9-15 segments el•líptics fins lanceolats i punxeguts. Bràctea de la inflorescència o espata de 30-60 cm de llarg, normalment glabra, per fora verdosa i per l'interior rogenca amarronada, la part inferior enrotllada, la superior gairebé plana amb la vora ondulat. Espàdix tan alt com la espata, sense o amb poques flors estèrils, apèndix de color porpra fosc, amb pedicle curt, clar. Baies vermell ataronjades. Verinoses. Presenta un olor peculiar que crida als insectes. No ha de ser ingerit per ser tòxic.

El fullatge és molt atractiu. Les tiges (de fet pseudotiges), que tenen de dos a quatre fulles grans en la part superior. La planta és una herba bastant robusta, solitària que poques vegades forma grups, es per això que quan estan en macetes, cal separar per divisió els bulbs fills. La pseudotiga és de color gris-verdosa amb nombrosos irregulars marques de color morat quasi negre, i capaç de suportar una inflorescència de més d'un metre de longitud sense necessitat de suport addicional. La làmina de la fulla és reniformes, poden ser de fins a 45 cm, brillants i de verd fosc, amb 7 a 19 lòbuls el•líptics, moltes vegades amb ratlles o marques. Les fulles moren normalment durant la floració. La flor és en realitat una inflorescència d'una espàdix, amb flors nombroses. Les flors reals - tant masculines com femenines - s'amaguen a l'interior de l'espata, que inclou una càmera en forma de bulb.

La sorprenent bellesa d'aquesta planta pot ser una mica xocant: doncs solta una olor nauseabunda semblant a carn podrida. L'olor desagradable de la carn podrida està dissenyat per atraure a les mosques per la pol•linització. Afortunadament, l'olor sol durar només un dia. Floració mes de maig.

Els pol•linitzadors potencials (principalment mosques, però també els escarabats estafilínidos i Scarabidinid) entren al tub de la espata i baixen fins accedir a les flors que hi ha l'apèndix espàdix.

Dioscòrides, ja comentava que el dracunculus (Dragontea),es una planta amb tija "clapat com el ventre d'una serp", que te principis actius per a controlar el càncer, és abortiu, cura la gangrena i és bo per a la vista.