La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dilluns, 8 de novembre del 2010

Il·lusions òptiques



Un científic dels molts que han treballat en l’Àrtic, en tornar de la seua expedició, va comentar que no sabia com, però havia vist nou Sols al cel. Podem dir, que aquest científic va ser víctima d’una de les múltiples il•lusions òptiques que es produeixen a la Terra quan els raigs de llum es refracten o es reflecteixen al travessar l’atmosfera. Una d’elles és la Fata Morgana, il•lusió que enganya als mariners i els porta a vore cadenes muntanyenques sobre la superfície de la mar.
Es tracta d’un un fenomen òptic causat per una inversió tèrmica, on els objectes de l'horitzó, com illes, penya-segats, vaixells o icebergs, apareixen allargats i elevats, com castells de contes de fades.
Si fa un temps temperat, el contacte no alterat entre l'aire calent sobre el fred vora la superfície de terra pot actuar com a lent refractant, produint una imatge invertida, per sobre la qual la imatge real distant sembla levitar. Les fata morgana se solen veure pel matí, després d'una nit freda, que ha propiciat la radiació de la calor cap a l'espai.




Un altra il•lusió òptica és el miratge que consisteix en percebre una superfície líquida on no hi ha res i està produït per la variació de temperatura sobre l'aire, la qual altera la refracció de la llum i crea aquesta il•lusió.
Aquest fenomen fa que pugen aparèixer falsos bassals d’aigua en les carreteres en ple estiu i quan les temperatures són elevades.
Altres fenòmens atmosfèrics són: parheli (sun dog), gloria i espectre de Brocken, arc de San Martí, etc. Busca informació sobre ells i fes un xicotet treball de recerca.

2 comentaris:

  1. ¿Influye en el poder resolutivo de un microscopio la longitud de onda de la luz incidente?

    Gracias.

    ResponElimina
  2. Estimat anòmin, doncs clar que si, el problema és que no tinc molt clar que te a vore la pregunta amb l'entrada il·lusions óptiques.
    Fixat a una menor longitud d'ona i una major obertura numèrica la resolució serà menor, és a dir, la distància a la qual s'han d'observar dos punts propers com separats serà menor (French and Hebert, (1982), tanmateix com més xicoteta siga la longitud d'ona, més gran la resolució. (Solomon et al, 2007).

    ResponElimina