Ara que comença un nou curs acadèmic, i que com sempre arriba el moment de fer balanç d’aquelles coses que es podem millorar, i des de la reflexió i la tranquil•litat de l’estiu, cal tenir en compte els següents aspectes, que poden ajudar-nos a millorar el nostre quefer diari com a docents.
Excel•lència docent:
Entre nosaltres podem distingir dos tipus de persones, aquelles que tenen capacitat per generar noves idees o situacions i noves metodologies d’aprenentatge, però que de vegades sucumbeixen en l’execució d’aquestes; i aquelles que adoleixen de la capacitat de crear noves idees i gestionar-les, però que funcionen de meravella executant-les, per això és fonamental, conèixer de qui ens rodegem per intentar així millorar les capacitats col•lectives.
Però aquesta reflexió deu abraçar tant la dimensió personal de cadascun dels docents, com la pròpia col•lectivitat del centre. És a dir, cal conèixer-nos i detectar els iniciadors i els executors per poder arribar a l’excel•lència docent, intentant abandonar sentiments i estratègies d’oposició o d’habilitats creuades, que generalment no són complementàries, i que sols ens condueixen a discussions infructuoses, on no guanya cap de les parts, i menys els beneficiaris del sistema, l’alumnat.
Objectius realistes
Marcar aquells que cal aconseguir sense complexos i amb les idees molt clares, tenint cura dels valors que volem transmetre, reinventant-los dia a dia per reforçar-los i fer d’aquests una marca identificativa del centre educatiu. Sols així podrem despertar en nosaltres i en el nostre alumnat, la capacitat de generar emocions, que és el que permet crear un vincle educatiu sobre el que crear el procés d’ensenyament aprenentatge.
Capacitat de convicció
Cap èxit col•lectiu és possible de no tenir un xicotet grup de persones amb una gran capacitat de convicció, seducció i empatia, que a la vegada genere la il•lusió per dur a terme nous projectes i superar nous reptes. Recordem que qui gestiona deu atendre les necessitats dels companys/es i ajudar i facilitar la seua formació.
Gestió austera
No hi ha cap recepta màgica per aprendre a detectar els imprevists que poden vindre, per això són imprevists. Un finançament més que insuficient deu portar al centres a una gestió austera que prioritze les seues línies econòmiques, hem d’aprendre a gestionar més eficaçment els nostres recursos per poder fer front a l’austeritat dels nostres pressuposts cada dia més curts i amb major nombre d’alumnat amb necessitats. És el gran repte de l’escola pública
En resum, cal transformar els centres educatius en llocs on l’alumnat i el professorat, no vaguen sols a aprendre i ensenyar, si no que puguen gaudir tant de l’experiència d’ensenyar com d’aprendre, aquesta és la clau que ens pot ajudar a tots en moments de crisi en l’educació pública, crisi que passa per eliminar el descontent en tots els sectors implicats en l’educació.
Aprenentatge, llibertat, innovació, rebeldia i diversió, són conceptes que van de la mà, sols des l’exposició de les idees és poden generar noves idees, que són el vertader motor dels avenços.
Excel•lència docent:
Entre nosaltres podem distingir dos tipus de persones, aquelles que tenen capacitat per generar noves idees o situacions i noves metodologies d’aprenentatge, però que de vegades sucumbeixen en l’execució d’aquestes; i aquelles que adoleixen de la capacitat de crear noves idees i gestionar-les, però que funcionen de meravella executant-les, per això és fonamental, conèixer de qui ens rodegem per intentar així millorar les capacitats col•lectives.
Però aquesta reflexió deu abraçar tant la dimensió personal de cadascun dels docents, com la pròpia col•lectivitat del centre. És a dir, cal conèixer-nos i detectar els iniciadors i els executors per poder arribar a l’excel•lència docent, intentant abandonar sentiments i estratègies d’oposició o d’habilitats creuades, que generalment no són complementàries, i que sols ens condueixen a discussions infructuoses, on no guanya cap de les parts, i menys els beneficiaris del sistema, l’alumnat.
Objectius realistes
Marcar aquells que cal aconseguir sense complexos i amb les idees molt clares, tenint cura dels valors que volem transmetre, reinventant-los dia a dia per reforçar-los i fer d’aquests una marca identificativa del centre educatiu. Sols així podrem despertar en nosaltres i en el nostre alumnat, la capacitat de generar emocions, que és el que permet crear un vincle educatiu sobre el que crear el procés d’ensenyament aprenentatge.
Capacitat de convicció
Cap èxit col•lectiu és possible de no tenir un xicotet grup de persones amb una gran capacitat de convicció, seducció i empatia, que a la vegada genere la il•lusió per dur a terme nous projectes i superar nous reptes. Recordem que qui gestiona deu atendre les necessitats dels companys/es i ajudar i facilitar la seua formació.
Gestió austera
No hi ha cap recepta màgica per aprendre a detectar els imprevists que poden vindre, per això són imprevists. Un finançament més que insuficient deu portar al centres a una gestió austera que prioritze les seues línies econòmiques, hem d’aprendre a gestionar més eficaçment els nostres recursos per poder fer front a l’austeritat dels nostres pressuposts cada dia més curts i amb major nombre d’alumnat amb necessitats. És el gran repte de l’escola pública
En resum, cal transformar els centres educatius en llocs on l’alumnat i el professorat, no vaguen sols a aprendre i ensenyar, si no que puguen gaudir tant de l’experiència d’ensenyar com d’aprendre, aquesta és la clau que ens pot ajudar a tots en moments de crisi en l’educació pública, crisi que passa per eliminar el descontent en tots els sectors implicats en l’educació.
Aprenentatge, llibertat, innovació, rebeldia i diversió, són conceptes que van de la mà, sols des l’exposició de les idees és poden generar noves idees, que són el vertader motor dels avenços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada