Eumonidae

Rhynchium oculatum (Fabricius 1781)



Color del cos marró rogenc amb taques grogues en alguns anells de l'abdomen. El marge lliure del clípeo és bastant estret i arrodonit apicalmente. Primer tergo completament marró, el segon té una banda groga que s'allarga lateralment. Pronot estès lateralment fins a la tégula. Les antenes tenen 12 artejos en les femelles i 13 en els mascles, i és freqüent el ganxo apical. Els ulls presenten emarginaciones. Paratégula present, ungles usualment bífides, placa lingual anterior més llarga que ampla. Poden observar-se de maig a setembre.

Espècie molt cridanera que presenta el cos de color vermellós, es pot veure en ple estiu  prop de les flors, fan el seu niu de fang on la femella fa la seua posada, a la qual li proporciona larves d'altres insectes paralitzats que li serviran d'aliment en el seu desenvolupament. Les preses són paralitzades i suaument macerades sense trencar el seu exosquelet.
Comportament solitari o subsocial.

 

Probabilitats de combinació

Es diu que dos o més successos són independents quant la realització o no realització d’aquests no arriba a afectar a les possibilitats de qualsevol succés que es du a terme. Quan dos fenòmens independents es presenten amb possibilitats p i q, respectivament, la probabilitat que es realitzen els dos es pq, és a dir, la probabilitat combinada és el producte de les probabilitats dels fenòmens independents. Si la paraula “i” s’utilitza o està implicada en les frases de la solució d’un problema, sol ser necessària la multiplicació de les probabilitats independents.

Exemple:

1º.- Del següent encreuament entre conills d’índies Bb (negre heterozigòtic) amb bb (blanc) indique la probabilitat que:

a) Els dos primers descendents siguen blancs, és a dir, el 1r blanc i el sigon descendent també blanc.

b) Què en un part de dos conill, un siga blanc i l’altre negre

Resolució a)

L’encreuament d’un conill d’índies heterozigòtic negre amb un blanc, (Bb x bb) permet la probabilitat d’una descendència negra Bb, en p= ½ , i la descendència blanca bb, q = ½. La probabilitat de que el primer siga blanc i que el segon també o siga es, q x q, per tant, q2 = ( ½ )2 = (½ x ½) = ¼

Dos fenòmens mútuament excloents són aquells en els que la realització o presència d’un exclou l’altre. La paraula “o” es sol emprar, encara que quede implícita en les frases de les solucions dels problemes que impliquen fenòmens mútuament excloents, indicant que deu realitzar-se l’addició o suma de les probabilitats. És a dir, sempre que hi ha possibilitats alternatives per satisfer les condicions d’un problema, les probabilitat individuals es combinen per addició.

Resolució b)

En l’encreuament de dos conills d’índies (Bb x bb) hi ha dos formes d’obtenir un descendent negre (Bb) i un blanc (bb) en un part de dos animals. Designarem p a la probabilitat dels negres i q a la dels blancs, per tant:

a) Que el 1r siga negre (p) i que el segon siga blanc (q), p x q = ½ x ½ = ¼

b) O que el primer siga blanc (q) i que el segons siga negre (p), q x p = ½ x ½ = ¼

Per tant la probabilitat es pq + pq = 2pq = 2 x ( ½ ) x ( ½) = ½

Als comentaris d'aquesta entrada apareixen dos problemes que heu de dur resolts el proper dilluns 20 de gener.

Sphaerocarpaceae

Sphaerocarpos michelii Bellardi

Rosetes del tal·lus quasi arrodonides, amb lòbuls ascendents, amb nombrosos rizoides en la part central inferior. Gametòfit talòs no diferenciat en càmeres, format per un eix cilíndric i una làmina dorsal uniestratificada i ondulada , en forma d’ala, tal·lus anual, de 1 a 3 mm de diàmetre, dioics, els masculins molt més menuts, d’ aproximadament 1 mm, els femenins agregats en xicotetes rosetes de color verd clar, sense escames ventrals, coberts en quasi tota la seua extensió per involucres globulosos, uniestratificats de forma piriforme.

Càpsula sèssil i envoltada per una paret uniestratificada, absència d’elàters en la càpsula, que són substituïts per cèl·lules nutrícies que acompanyen a les espores al llarg del seu desenvolupament. Presenta un fruits molt rodons dels que rep el seu nom sphaera = rodó i carpos = fruit.

Espores en tètrades de 80 a 100µm de diàmetre, molt regulars, espinoses i sense marge membranós.

Podem trobar-lo a la localitat de forma abundant en els camps de conreus que envolten la Casa de Bonastre, aquests sòls es caracteritzen per ser argilosos i molt nitrificats, a més són sòls desproveïts de vegetació on apareixen com xicotetes taques arrodonides d’un verd blavós brillant en pegar-li el Sol.

Quins són els reptes dels directors als centres educatius?

Síntesi de la conferència impartida pel Dr. En David Hopkins, professor emèrit de l'Institut d'Educació de Londres.

 

Pel que fa a la figura del director

• La funció del director ha canviat molt: cada vegada té més tasques per fer i més autonomia al centre, però també més responsabilitat sobre els resultats de l'alumnat.

• La formació dels directors no sempre és la necessària. Ser un bon professor no significa ser un bon director.

• No hi ha prou persones que puguin assumir tasques de lideratge. S'està produint un relleu generacional i les noves generacions no sempre estan disposades a assumir aquesta feina (consideren que no està ben pagada, que requereix massa dedicació i que fa difícil conciliar vida familiar i laboral).

Pel que fa al tipus d'educació

• Cada vegada més es necessita un aprenentatge més personalitzat. La responsabilitat dels centres és saber cobrir les necessitats de cada estudiant perquè done el màxim de si mateix. Els directors s'enfronten amb la necessitat de trobar l'equilibri entre el currículum comú que imposa el sistema educatiu i les aplicacions particulars en cada centre.

• Cal trobar un equilibri entre bons resultats i entorn saludable.

• S'ha de gestionar la diversitat, cada vegada més gran, als centres.

• S'ha d'aconseguir el progrés dels estudiants pel que fa a coneixements i també en valors socials.

Algunes línies que cal seguir per a aconseguir l'èxit

• Els centres haurien de formar líders entre el seu personal.

• Les polítiques de lideratge s'haurien de distribuir entre diferents membres del claustre de professors. El director hauria de compartir la responsabilitat delegant algunes qüestions en altres membres del centre.

• S'haurien de desenvolupar al màxim les possibilitats de les persones amb esperit de lideratge. Aquesta qüestió passa per la formació dels directors i per fer les tasques de lideratge més atractives, a més de donar eines millors per a la gestió.

• S'hauria de tendir cap a la professionalització dels directors.

Com ha de ser el director per a assumir el lideratge

• És l'únic responsable d'establir directrius conjuntament amb el seu equip triat. Ha de tenir una visió estratègica i saber com s'ha d'aplicar el programa en el funcionament diari del centre.

• Ha d'entendre a l'equip de persones que treballa al centre i ajudar-lo a desenvolupar-se.

• Ha de crear un clima de confiança dins del centre.

• Tot el claustre de professors/es ha d'estar compromès amb el programa de direcció que presente el director.

• Cal redissenyar l'organització del centre. S'ha d'acompanyar els estudiants en el procés d'aprenentatge i donar-los més autonomia i, al mateix temps, més responsabilitat.

• Els directors han de transmetre als seus alumnes les dades d'avaluació del nivell acadèmic de què disposen.

Algunes conclusions

• El lideratge del director al centre és bàsic perquè aquest assoleisca un bon nivell. Després de les hores de classe, el lideratge és el que determina més l'aprenentatge. Hi pot haver bons professors; però, sense un lideratge clar, no s'aconsegueixen bons resultats. El director crea les condicions dins del centre perquè la feina dels professors i professores tinga l'impacte desitjat.

• En els sistemes reeixits, els directors han sabut connectar els centres educatius amb l'entorn local. Els directors s'han d'implicar en les escoles adscrites i en la seua àrea geogràfica de recepció. Es per això que els centres han de ser més oberts i ha de col·laborar amb les escoles i altres centres(treball en xarxa per a aconseguir una millora global).

• Tots els directors fan servir les mateixes pràctiques de lideratge, però per a tenir èxit s'han d'aplicar segons les particularitats del centre, de l'equip humà que treballa en ell i del tipus d'estudiants.

• Hi ha un conjunt de trets personals que expliquen l'efectivitat del lideratge. Els bons directors no segueixen el patró de líder carismàtic masculí. Per contra, són gent de mentalitat oberta, optimistes, conscients del que fan.

• Quan un centre avança o supera un problema, els líders han de saber canviar les estratègies per a adaptar-se al nou moment.

De tal buc, tal eixam

El genoma humà, és a dir, el conjunt de gens humans, venen empaquetats en vint-i-tres parelles de cromosomes diferents que heretem dels nostres pares, i ells abans els heretaren dels seus. Així qualsevol característica que estiga present en nosaltres, i a la vegada siga transmissible a la nostra descendència, constituirà el que anomenen caràcter hereditari. Aquests caràcters doncs, no són ni més ni menys, que l’expressió de la informació continguda als gens.

És a dir, el genoma humà, és una mena d’autobiografia escrita en un llenguatge genètic, on a poc que ho intentem, podem observar totes les vicissituds i noves adquisicions que han caracteritzat la història de la nostre espècie i els seus ancestres dels de l’aparició de la vida al nostre planeta fins el que som en l’actualitat.

Podem doncs parlar d’un gen, com la unitat d’expressió genètica, i per tant el genotip estarà constituït pels conjunt de gens d’un determinat individu, d’una determinada espècie, que baix la pressió d’un determinat ambient origina el fenotip, o conjunt de característiques observables en un individu.

Sovint i com podem observar, existeixen xicotetes i subtils diferències entre les versions materna i paterna de cada gen, diferències que ens expliquen, per exemple, el pèl agraït, llis, ros, castany, negre, etc. A la nostra descendència no li transmetem una sèrie completa, si no que en un procés anomenat recombinació, intercanviem fragments dels cromosomes materns i paterns, i es clar apareixen noves combinacions.

Pensem en algunes de les característiques que presentem, el color d’ulls, la seua grandària, el dibuix de la fenedura palpebral, etc. . Com podem vore un gen pot presentar diferents variants, aquestes s’anomenen al·lels i cada individu en té dos.

Si tots dos són igual, diem que l'individu és homozigòtic per a un caràcter concret; si per contra són diferents parlarem d'un individu heterozigòtic. Ara parlarem de la relació entre tots dos, és a dir, si s'expressen tot dos o, si ho fa un o l'altre.

Quan la presència d'un al·lel no deixe que l'altre s'expresse o manifeste, direm que el primer és un al·lel dominant (A), mentre que el segon és un al.lel recessiu (a). Per contra si tots dos tenen la mateixa capacitat per expressar-se parlem d'al·lels codominants.

Analitzeu aquest text d’Alexander Pope de l’obra , “Assaig sobre l’home”, en clau genètica, per lliurar-lo abans de finalitzar la unitat.

Altres formes supleixen a totes les formes que pereixen

D’un en un deixem de respirar i morim

Com bombolles en la mar nascudes de la matèria,

S’eleven, es trenquen, i a eixe mar retornen.

                                                                                                                                                      Alexander Pope

Bé, recorda el que hem treballat a classe aquesta setmana, tot el que necessites saber sobre l'herència biològica implica tres conceptes bàsics: gens, cromosomes i l'ADN, i la relació entre ells es  molt simple:

• Els caràcters estan determinats pels gens.
• Els gens estan localitzats als cromosomes.
• Els cromosomes estan constituïts per ADN.

Per baixar el vocabulari de genètica i familiaritzar-te amb ell, fes un click damunt de els següents enllaços:

De la A fins a la C
De la D fins a la G
De la H fins a la T

Per fer problemes de genètica de 4t d'ESO, fes un click en:

Problemes de genètica 1
Problemes de genètica 2

Collemataceae

Collema ceraniscum Nyl.

Líquen gelatinós de color negre, superficie que presenta com xicotetes excrecencies coraloides que es trobem densament apretades, a la vegada que separades, formant esquerdes que arriben fins el tal·lus i que semblen partir-lo, donant-li un aspecte fisurat quan està sec.

Generalment el podem trobar sobre roques calcàries humides on hi ha cert nivell d'humitat al llarg de tot l'any, els exemplars de la fotografia pertanyen a la població que podem trobar darrere de la Casa de Bonastre.

Teloschistaceae

Xanthoria polycarpa (Hoffm.) Th.Fr. ex Rieber

Tal·lús foliós de color gris verdós quan està a l'ombra i en llocs assolejats groc-taronja, aquest liquen, com es pot vore a la fotografia, es troba densament cobert per apotecis amb disc de color groc fosc fins a taronja fosc, de forma que no ens deixen vore als lòbuls que són molt menuts amb el marge crenulat i irregulars. Apotecis sèsils o curtament pedunculats, presenten un marge tal·lí ben desenvolupat

Podem trobar-lo en arbusts en nutrients enriquits, especialment en les branques petites en les quals es formen grups d'apotecis en les aixelles de les branques, cada vegada més comuna com un indicador de la deposició de nitrogen, en aquest cas marca una zona de pas de ramat.

Bacidiaceae

Squamarina cartilaginea (With.) P. James

Liquen format per escates parcialment solapadeas, convexes, verdoses, sovint amb apotecis de color ocre i plàns. Tal·lus de fins a 6 cm de diàmetre, format per escates més o menys imbricades, arredonides, convexes o irregulars, de superfície verd-olivàcia, de vegades més o menys blanquinosa, per la presència de pruïna, fixes al sòl per rizinohifes i rizinies ramificades. Apotecis en general abundants, al principi sèsiles, després més prominents, amb marge talí prim i disc ocre clar, a voltes ocre-marró, poc convex.

Al municipi podem trobar-lo sobre sòls carbonatats; també sobre la terra de les fissures de roca calcària, des d'on s'estén sobre la superfície rocosa.

Physciaceae

Physcia adscendens (Fr.) Oliv.

Xicotet líquen de tal·lus foliaci (2 a 5 cm) no pruinós, de color gris blanquinós, amb lòbuls ascendents, estrets i amb cilis, soralis amb forma de caputxó situats en la cara inferior dels extrems convexos dels lòbuls, aquesta cara es de color clar i pot presentar ricines també clares.
Podem trobar-lo sobre branques d'arbusts rica en nutrients i sovint ipreganada de pols, es el que solem anomenar escorces eutrofitzades.

A la zona del Forn de la Punta

.

Physciaceae

Physcia leptalea (Asch) DC.

Liquen de tal·lus foliaci , de poca grandària, color gris verdós amb lòbuls ascendents, presenta pèls en el marge d'aquests, sense soralis, i com es pot vore a les dos fotografies, amb abundants apotecis de color negre a marró obscur, sense pruïna, plans i en marge del mateix color que el tal·lús. Com podem observar es caracteritza per presentar el tal·lus no aplicat al substrat i cilis marginals.



Al municipi podem trobar bones poblacions a la zona del Pou dels Llauradors, es presenten sobre xicotetes branques de Rhamnus alaternus.