La LOMQE, o llei Wert

Qui demanava fa uns anys que s’arribarà a un acord entre les forces polítiques i socials per a donar estabilitat al sistema educatiu espanyol, sembla haver-ho oblidat, i segons tenen previst, el Consell de Ministres donarà la llum verda aquest divendres, a l’avantprojecte de la sèptima llei en 37 anys de democràcia; la única que ha aconseguit el rebuig de totes les organitzacions representatives de la comunitat educativa de l’ensenyament públic, així com de la majoria de partits amb representació parlamentària, doncs com diu tothom, no hi ha hagut ni negociació ni acord, pràctica habitual actualment al nostre parlament.

 Com es pot seguir endavant amb una llei que suposa una tornada enrere a mes de tenir un rebuig majoritari de tots els sectors de l’ensenyament públic, i que, d'una banda, suposarà la legitimació d'una política de retallades i, per un altra, la reinstauració d'un model ideològic d'escola esbiaixat, classista i segregador; que atempta contra la cohesió social.

 Si feu una ulladeta a la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), a grans trets podreu trobar com:

•  Defineix l’educació no com un dret si no com un factor productiu.
•  Considera l’educació infantil como una etapa assistencial i no educativa.
•  Facilita i consolida la segregació d’alumnes, blindant per llei els concerts amb les escoles que segreguen.
•  S’allunya d’un model integrador i respectuós basat en el laïcisme en l’escola pública i que reserva les creences pròpies per a l’espai privat, i per contra potencia un model adoctrinador i ideològic, potenciant les creences religioses que incentiva l’elecció de l’assignatura de religió per part de l’alumnat.
• Recentralitza la política educativa amb mesures com l’increment de la definició de continguts per part del govern central
• Atempta contra la normalització de la nostra llengua i la tasca de cohesió social que ve significant el model d’immersió lingüística.
•  Implementa revalides, avança l’elecció d’itineraris sense garantir el dret d’igualtat d’oportunitats en l’etapa obligatòria.

Y com sempre no va acompanyada d’un estudi econòmic seriós dels costos efectius i dels compromisos en el temps del seu finançament. Per tant, cal recordar-li al nostre ministre Wert, que no es per a posar-se medalles el fet que professorat, alumnat i pares i mares i per primera vegada, hagen secundat de forma unitària la vaga de hui.

 Segons la nostra consellera d’educació, els que hui hem exercit el nostre dret a la vaga i hem deixat d’ensenyar a les aules, deuriem replantejar-nos allò que estem fent, que això li falta a l’educació al país.

 Però pense que hui hem donat una de les millors classes que es poden donar, doncs l’escola, el institut i la universitat, no sols deuen transmetre i treballar conceptes, si no també valors, i ser coherent amb un mateix, en allò que creu i defensa, a més respectar a la resta, pensen el que pensen, es treballar cap al impuls dels grans canvis educatius que necessitem per al futur de la nostra societat i els nostres joves.