Cactaceae

Opuntia máxima Mill.

 

 Nom vulgar.: Figuera de pala

És tracta d’una espècie molt polimorfa, es un faneròfit molt ramificat de fins 5 m d’altura que presenta de tiges carnoses, amb branques constituïdes per pales de forma el·líptica, aplanades, de 20 a 50 cm de llargada per uns 10 a 30 cm d'amplada i uns 2 o 3 cm de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis, que es troben superposats els uns als altres. En aquesta planta els cladodis prenen la funció fotosintetitzadora ja que les fulles són molt menudes, d'uns 3 mm, i cauen aviat. En el seu lloc, dins una xicoteta àrea circular apareixen les espines, 1 o 2, llargues i rígides, envoltades d'altres de molt xicotetes, fines i corbades, que gairebé no es veuen però que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell.

 

 Les flors naixen de les arèoles del marge superior de les pales, aquestes són grogues, encara que també poden ser taronja, són sèssils, grosses i molt vistoses, amb nombroses peces florals, de 7 a 8 cm de diàmetre i amb les peces periàntiques petaloides, hermafrodites, solitàries, sèssils i actinomorfes, el periant és doble. Estil unflat en la base, en forma de botella i de color blanc rosaci on destaca un estigma verd pàl·lid. La floració s'esdevé entre maig i juliol. Floreix un vegada a l’any

El fruit, anomenat figa de pala, és una baia espinosa ovoide, de 5 a 9 cm, amb un melic enfonsat, de taronja a vermellosa quan madura i amb gran quantitat de llavors, que tenen forma subovoide. La fructificació s'esdevé entre els mesos de juliol i agost. Cultivada i naturalitzada a la localitat, on creix de forma subespontània els millors exemplar podem trobar-los als voltant d’hort abandonats. Presenta dispersió zoocora.