Rebutia minuscula K. Schum
És l'espècie tipus del gènere i una de les cinc citades per Kiesling (1999) per a l'Argentina. Cal destacar que presenta una gran variabilitat en el seu hàbit, forma i grandària de la tija, disposició de les seues mamellons, nombre, longitud i color de les espines; també varia el color de les seues flors entre roig i ataronjat i la disposició de les flors al llarg de la tija. L'ornamentació de les arèoles florals, presència o absència de pèls i truges, i el grau de soldadura de l'estil amb el tub floral, també són trets variables dins de l'espècie, els que poden ser interpretats de diferents maneres. Buxbaum (1953) esmenta que en R. minuscula les arèoles florals no tenen pèls ni truges i que el tub floral no està soldat a la base de l'estil. Per contra, i usant aquest nom en un sentit més ampli, Hjertson (2005) distingeix a R. minuscula, entre altres caràcters, per tenir arèoles florals amb pèls, amb o sense truges i "tub floral sòlid", és a dir, l'estil, en part, soldat al tub.
És l'espècie tipus del gènere i una de les cinc citades per Kiesling (1999) per a l'Argentina. Cal destacar que presenta una gran variabilitat en el seu hàbit, forma i grandària de la tija, disposició de les seues mamellons, nombre, longitud i color de les espines; també varia el color de les seues flors entre roig i ataronjat i la disposició de les flors al llarg de la tija. L'ornamentació de les arèoles florals, presència o absència de pèls i truges, i el grau de soldadura de l'estil amb el tub floral, també són trets variables dins de l'espècie, els que poden ser interpretats de diferents maneres. Buxbaum (1953) esmenta que en R. minuscula les arèoles florals no tenen pèls ni truges i que el tub floral no està soldat a la base de l'estil. Per contra, i usant aquest nom en un sentit més ampli, Hjertson (2005) distingeix a R. minuscula, entre altres caràcters, per tenir arèoles florals amb pèls, amb o sense truges i "tub floral sòlid", és a dir, l'estil, en part, soldat al tub.
Tiges generalment solitàries, de globoses -deprimides a cilíndriques, d'1-14 cm long. x 2-8 cm diàmetre., per excepció claviformes. Mamellons de base tetra a hexagonal disposats en forma espirejada. Espines (10-)25(-30), blanquinoses o amb la punta i la base castanyes, groguenques o castany fosques fins a de 25 mm long.; rectes i generalment febles. Flors nombroses (±15 simultànies), de 3-5(-6) cm *long. x (2-)3-4 cm diàmetre., situades lateralment en la tija en la porció basal, mitjana o superior, mai apical, infundibuliformes, completament roges, a voltes roig- sanguínies, o amb el receptacle groguenc i perigoni roig, castany vermellós a ataronjat o violeta-rosat. Estams nombrosos (±63), amb filaments blanc- groguencs o rosats, disposats espiraladament al llarg del tub floral en ±14 mm *long. Estil de blanquinós a vermellós; estigma blanquinós. Arèoles florals del receptacle generalment glabres, a voltes algunes basals del tub i del pericarpel amb pocs pèls curts; amb 1-5(-10) truges o sense elles. Fruit de globós a subglobós, a voltes piriforme, verdós, groguenc, rosat fins a vermellós; escates triangulars a amplament triangulars de aprox. 2 mm long. x 1 mm *amplitud., carnoses en la base i membranoses en l'àpex, glabras o glabrescents. Llavors nombroses, generalment xicotetes de 0,8-1,2 mm *long., testa negre brillant; cèl·lules de la testa en l'àpex de la llavor amb projeccions cònic-truncades o cònic-acuminadas que es disposen més o menys agrupades en una cresta o bé es troben disperses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada