INTRODUCCIÓ
El mostreig realitzat sobre una superfície o parcela també es pot efectuar mitjançant un o diversos transectes.
La tècnica de mostreig amb transectes va ser desenvolupada inicialment per ecòlegs vegetals, encara que actualment s'aplica extensament en animals: ocells, cérvols, formigues, mamífers marins, conills, teixons, etc.
Transsectes
Un transecte es pot definir com una línia o faixa estreta i contínua que proporciona les característiques d'una secció transversal de la vegetació.
• La transecció és un mètode d'estudi de les poblacions molt utilitzat en l'actualitat, especialment quan es pretén estudiar la influència de gradients ambientals com ara l'altitud o l'orientació d'una vessant.
• Les transeccions són indispensables quan s'estudien zones, alternances i transicions de tota mena. Se solen fer, generalment, en angle recte (perpendiculars) als ecotons.
A. Transecte LINEAL
És el més senzill de fer. Consisteix en un registre de les plantes existents al llarg d'una línia. La línia representa el cas límit d'una parcela rectangular en la qual l'amplaria és redueix a la dimensió d'una línia.
Encara que el mètode de treball és senzill, en la pràctica es poden presentar alguns problemes, ja que per exemple, és molt difícil fer un registre de la vegetació densa, per la qual cosa sovint se sol fer una selecció arbitrària.
El mètode més corrent és anotar només aquelles plantes que apareixen a distàncies fixes al llarg de la línia, per exemple, cada 5 cm, cada 10 cm, o cada 25 m. etc., per al que és convenient que la línia vaja acompanyada d'una cinta mètrica.
La principal objecció a aquest mètode és que s'introdueixen errors personals que poden ser considerables.
Així, diverses plantes es poden trobar a la mateixa distància al punt on es va a efectuar el registre, per la qual cosa és necessària una selecció, anotant, generalment, la més significativa.
Sens dubte, una planta reconeixible de visu serà anotada amb preferència a qualsevol altra desconeguda, i així mateix, les espècies petites rastreres passaran desapercebudes, anotant en canvis les més altes, de manera que encara que una petita planta sigui freqüent en la totalitat de l'àrea, pot passar que no aparegui a la llista de les espècies, simplement per haver passat per alt.
En traslladar al mapa una transección lineal, tar els diferents nivells de la línia. Les distàncies a les quals es van prendre les plantes es col loquen en l'eix horitzontal, mentre en l'eix vertical s'expressa els diferents desnivells. El nom de cada planta trobada al llarg de la línia o bé s'anota verticalment o es fa servir símbols i una llegenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada