M.Radman mostra el següent exemple, de com de fatal pot ser un error de la transmissió d'informació.
De Cèsar es conta que en certa ocasió va donar la següent ordre, per amnistiar a un dels seus oficials " Allibereu-lo, no ejecuteu-lo", però l'ordre que arribà al cap de la guàrdia fou " Allibereu-lo no, ejecuteu-lo", un error en una coma i l'infortunat va perdre la vida.
La replicació de l'ADN és un procés molt complex que deu mantenir al màxim la fidelitat de la còpia. Es per això que intervenen més de 50 proteïnes diferents agrupades en un complex multienzimàtic anomenat replisoma, que a més d'incloure les proteïnes i enzims mencionats a classe, també contenen els enzims correctors (com molt bé diu R.Shapiro, les matrones, que ajuden en aquest difícil part).
L'ADN pol III catalitza la polimerització de nucleòtids, però aquesta feina és seguida de prop per les "matrones desconfiades", que saben per experiència que els errors en la síntesi són inevitables, però no hi ha problema, per a evitar-ho estan elles. Aquests mecanismes enzimàtics detecten i corregeixen les seqüències errònies en la nova cadena d'ADN, i per tant, són elles les responsables de la fidelitat de la replicació.
Així, si l'ADN pol a comés un error i ha col·locat una A en compte d'una G, les bases enfrontades AC, no formen aparellament específic. Així les matrones en la seua acció exonucleasa reconeixen l'error en la nova cadena, l'escindeixen i afegeixen el nucleòtid correcte, mentre la lligasa tanca l'osca.
A més dels errors que es produeixen a la replicació i ha d'altres provocats per agents mutagènics que també són reconeguts i reparats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada