La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

divendres, 25 d’octubre de 2013

El mètode científic

 

Allà pel 1875, en l'est de França, va tenir gran ressonància un mètode de curació inventat pel veterinari, Louvrier. Segons les persones influents de la regió, aquest home portava sanats centenars de caps de bestiar que estaven a la vora de la mort, i a més, pensaven que ja era temps que aquest tractament curatiu reverí l'aprovació de la ciència.

En arribar Pasteur, escortat pels seus ajudants, es va trobar que la cura de Louvrier consistia en donar primer unes fregues vigoroses a les vaques malaltes, fins que entraren bé en calor; fer després als animals llargs talls en la pell, en els quals abocava aiguarràs, i finalment, les vaques així maltractades i engorronides, eren recobertes, a excepció del cap, amb una capa de dos dits de gruix, de fem xopat en vinagre calent. Perquè aquesta untura no caiguera, els animals, que a hores d'ara preferirien segurament haver mort, eren embolicats per complet en una tela.

Pasteur va dir a Louvrier.

- Com bé sap vostè, totes les vaques atacades de carboncle no moren: algunes es posen bones elles soles. Per tant, no hi ha més que un mitjà, doctor Louvrier, de saber si és o no el seu tractament el que les salva.

Van portar quatre vaques sanes, i Pasteur, en presència de Louvrier i d'una solemne comissió de ramaders, va injectar en l'espatla als quatre animals sengles dosis de microbis virulents de carboncle, en quantitat tal, que serien segurament capaces de matar una ovella i els suficientment elevades per a destruir unes quantes dotzenes de conills d'Índies. Quan, l'endemà, van tornar Pasteur, la Comissió i Louvrier, totes les vaques presentaven grans inflors en les espatles, tenien febre i respiraven fatigosament, sent evident que es trobaven en bastant mal estat.

- Bé, doctor – va dir Pasteur – d'aquestes vaques malaltes, trie vostè dues, que anem a cridar l'A i la B; aplique'ls vostè el seu nou tractament, i anem a deixar les altres dues, la C i la D, sense cap tractament curatiu.

I Louvrier es va acarnissar amb les pobres vaques A i B. El resultat va ser un terrible daltabaix per al qual pretenia sincerament ser remeier de vaques, perquè una de les sotmeses a tractament es va millorar, però l'altra va morir, i, una de les quals no havia sigut tractada també va morir, però l'altra es va posar bona.

- Àdhuc aquest mateix experiment podia haver-nos enganyat, doctor Louvrier – va dir Pasteur – perquè si hi havia vostè sotmès a tractament a les vaques A i D. en lloc de les A i B, tots haguérem cregut que realment hi havia vostè descobert un remei sobirà contra el carboncle.

Quedaven disponibles dues vaques per a ulteriors experiments: animals que havien tingut un fort atac de carboncle, però que havien tirat endavant. Què faria jo amb aqueixes vaques? es preguntava Pasteur. Podia assajar a injectar-les una dosi més forta de bacils de carboncle; precisament, tinc a París un cultiu de carboncle capaç de fer passar una mala estona a un rinoceront. 


Pasteur va fer venir de París el cultiu virulent, i va injectar en l'espatla cent gotes del mateix a les dues vaques reposades de l'atac de carboncle. Es va posar a esperar, però a aquells animals no els va succeir res, ni una mala inflor si més no en el lloc de la injecció; les vaques van romandre completament indemnes.

Pasteur va fer una de les seues conjectures de tir ràpid:

“Quan una vaca ha tingut carboncle i tira endavant, no hi ha en el món microbi carbuncòs capaç de produir-li un altre atac; està immunitzada. Però, com produir a un animal un atac lleuger de carboncle, un atac benigne, que no el matara, però que li immunitzara ? Deu existir alguna manera de fer açò”.
 
 
Les qualificacions obtingudes apareixen als comentaris, inicial dels cognoms seguides de la del nom.