Substituir els bons professionals i funcionariat
de carrera per personal de confiança ideològica, esta provocant en esta Espanya
nostra, una crisi institucional com feia molt de temps que no veiem, però el pitjor
d’aquesta és el preu que ha de pagar el nostre Estat democràtic. En aquests
moments cap de nosaltres es refia de l’altre, quan ens diuen tranquil·litat
esperem convulsió, si ens diuen que no estem en el precipici, algú afí al que
ho ha dit ens intenta canviar el sentit d’estar a la vorera d’aquest. El més
dur es que damunt ens prenen per idiotes, sense adonar-se’n que els que estan
idiotitzats són ells, que no es donen compte de que hem arribat on estem perquè
amb les seues decisions i favoritismes han ajudat a neutralitzar tot tipus de
control institucional, que es el que fa gran a la democràcia. Per contra han portat a la
funció pública cap al descrèdit. El problema es que damunt tots els partits
polítics han participat d’aquestes tretes, bé per acció o bé per omissió.
Senyor Rajoy, se que no soc ningú per a donar
consells al President del País, però reflexione en allò que de nou està passant,
intente mirar més enllà del moment i encara que legitimat pels vots que va
obtindre en les passades eleccions, pense que el fet de emprar massa el decrets
llei que impedeixen el debat parlamentari, i negar-se de forma reincident a
tramitar-los com a propostes de llei, evitant així la discussió d’esmenes, no
es gens bo, però per a ningú.
Parlar, raonar, conversar, discutir, i a més
fer-ho on toca, és la forma més civilitzada de cercar bones solucions, allò que
de vegades no veiem nosaltres ho veuen altres. Per contra donar ordres, no
deixar parlar, no atendre peticions, i establir desigualtats entre els interlocutors,
és la millor forma d’acabar amb les llibertats de tots. Pense que ara més que
mai, necessiten de polítics combatius, idealistes però a la vegada pragmàtics,
un gran repte per a la classe política del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada