La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

divendres, 26 de febrer del 2010

Senyors pares amb fills en l'ESO

Obrim el debat


El que més sorprèn als especialistes estrangers que visiten els nostres instituts és el mal comportament dels alumnes a l'aula, la confiança d'amigatxos que presideix la seua relació amb els professors (sempre amb el tu per davant), quan escandalosos són i el descuit amb què tracten el material que es posa a la seua disposició.
No és fàcil aconseguir millores significatives en els resultats escolars. Però, per descomptat, si no s'aborda amb serietat i decisió el canvi del comportament dels alumnes, poc es pot aconseguir.
Per tal que l'alumne puga aprendre a classe cal que, en primer lloc, atenga i, en segon lloc, que el deixen atendre. És el requisit previ, com ho és comprar un dècim perquè et toque la loteria. Moltes de les correccions que es posen en marxa per aturar aquest mal, són poc compartides pels pares de les criatures, que opten més per la impunitat dels seus fills que per la seua educació. Sembla com si la mala consciència del poc cas que els fan la pogueren salvar posant-se incondicionalment del seu costat a la mínima dificultat amb què ensopeguen a l'institut.

S'ha arribat a una situació en la qual no produeixen alarma i es deixen passar comportaments intolerables. Els que conte a continuació els he vist jo visitant aules, exhibits per xiquets de tretze, catorze o quinze anys, majoritàriament homes, i sabent ells que jo era l'inspector. Hi ha els que no reprimeixen les exigències del seu cos per petites que aquestes siguen. Així, un badalla de la forma més llarga i ostensible que es pot imaginar, desvetllen tot el cos. Un altre es rasca i furga les aixelles, l'engonal, el nas i oïda. El de més enllà està pràcticament estirat a la seua cadira, en una postura en què arribar al tauler de la taula per llegir o escriure és francament impossible. Fins a alguna parelleta he hagut de mirar amb reprovació per impedir no només que feren manetes, sinó fins i tot que arribaren més lluny. Repeteisc: tot això mentre el pobre professor (o professora, perquè com correspon a la condició humana, són més grollers i aprofitar més de qui consideren que és més feble) intenta explicar la seua lliçó o corregir un exercici.

I els pares? Què passa quan es sanciona als seus fills i se'ls comunica el càstig? Doncs en molts casos es posen del seu costat, exigeixen dades i proves com si la vida escolar i els seus procediments disciplinaris foren un judici per la via penal. Els fan veure als seus fills que el seu centre d'educació i ensenyament actua arbitràriament, que persegueix sense motiu als seus alumnes, que emprèn procediments sancionadors contra ells sense arguments ni fets: un dia, sense que haver passat res, els professors i l'equip directiu acorden perquè sí sancionar uns pobres innocents, i inicien procediments molt costosos, que requereixen molta feina extra i que els van a portar als que els emprenen una infinitat de preocupacions.

Senyors pares: no és sensat creure abans als propis menors implicats que a adults experts en problemes de disciplina com són els professors. Els docents són imparcials (per descomptat, més que els mateixos menors o que vostès), coneixen bé als xiquets perquè al llarg de la seva vida professional han tractat a milers d'ells, i saben calibrar la transcendència de les accions dels que ocupen les aules perquè, a més que se'ls prepara per a això, tenen l'experiència d'haver passat ja per centenars de casos anteriors.

Senyors pares: no han d'ensenyar als seus fills de quina manera poden sortir indemnes o com es poden lliurar de les conseqüències de conductes inadequades, sinó a que assumeisquen les seues responsabilitats, que corregeisquen el que haguen fet malament, que accepten els càstigs que es les imposen, que tinguen confiança en els professors i en els centres en què estan escolaritzats. Perquè, senyors pares, no hi ha major despropòsit que ajudar els seus fills a que queden per sobre del seu professor i del seu institut.

Senyors pares: els seus fills no els queden tants anys per enfrontar-se a la vida. Cal ensenyar-los també a tolerar una xicoteta injustícia, el possible error. Perquè en el món adult trobaran moltes més arbitrarietats de les que puguen patir a l'escola. Deixen ben clar que als seus professors no els paguen per aguantar i riure-li les gràcies, sinó per educar-los. Els seus professors són, per a ells, l'avançament del que després, en l'àmbit laboral, seran els caps. I, com deia Bill Gates, si creu que el seu professor és dur amb ell, que espere a tenir un cap. Aquest no tindrà ni la paciència ni la vocació del docent.

Senyors pares: un vell consell deia: "Si vas a patir una operació perillosa, deixa tots els teus papers i tots els teus assumptes en regla. És possible que sobrevisques". Intente aplicar l'esperit de l'anterior dit. Volem la seva col.laboració i la seva ajuda per aconseguir la millor educació dels seus fills. Però no per fer-li la vida més fàcil als docents. Al cap i a la fi, el més que conviu un professor amb ells és, durant un any, dos o tres hores a la setmana. Ho volem perquè en última instància són vostès els que van a haver de suportar durant tota la seva vida.

Jaime Martinez Montero. Inspector d'Educació.

Labiatae



Phlomis lychnitis L.

Nom vulgar: orelles de conill

Es tracta d'una planta perenne, llenyosa a la base,de 20-70 cm d'alçada, de tiges tomentoses i poc ramificades. Les fulles basals són linear-lanceolades, senceres mentre que les caulinars són lanceolades. Flors de color groc, el fruit és una núcula. Podem trobar-la a les garrigues, pasturatges i espartars del pis termomediterrani.Prefereix els sòls calcaris i terrenys pedregosos. Podem localitzar-la per tota la zona sudest del terme, les millors poblacions es troben en les planicies de les cases d'Alberola, on podem trobar exemplar de fins 80 cm. Floreix des de principis de març a juny.

L’alzina



L’alzina ( Quercus ilex L.)

L’alzina sempre ha representat el símbol de la força, el vigor i la lleialtat. Els nostres avantpassats coronaven amb fulles d’alzina als soldats valerosos i als poetes.
Es tracta d’un arbre de notable altura i grans proporcions, de tronc rugós i rames frondoses, fulles dures i coriàcies, en les que destaca una cara superior brillant i una inferior recoberta d’una pelusa llanosa. Les flors masculines tenen forma d’aments pendulars i són de color groguenc, els fruits (gla) contenen una sola llavors i són molt característics.
Podem trobar-la de forma puntual i dispersa al nostre terme, encara que els representants que ens queden són majestuosos.
Tot l’arbre té notables propietats terapèutiques. Els principis actius que conté són: tanins i àcid gàl•lic.
Les parts de l’arbre a emprar són, l’escorça i les rames joves, les fulles i els fruits. La recol•lecció de les fulles es realitza a juny, l’escorça a març i s’extrau de branca jove; els fruits cal esperar a que estiguen madurs, a la tardor. La dessecació per estraure els principis actius cal fer-la a un lloc solejat i a l’aire lliure.

Preparacions

Prunyons
Infusió per a llavats: bullir dos litres d’aigua i abocar en ells 30 g d’escorça o 40 g de fulles. Retirar de seguida el perol del foc i esperar alguns minuts abans de filtrar el líquid resultant.
Submergir les mans o els peus afectats pels prunyons en ell, una vegada al dia, intenteu fer banys prolongats i abans d’anar al llit.

Pols d’escorça: agafem una cullerada de pols d’escorça i la mesclem amb un altra d’alcohol de 90º (si en teniu de romer, millor), s’obté una barreja per frotar mans i peus afectats pels prunyons

Ronyons (inflamació)
Decocció: tallar a daus 20 g d’escorça i 20 g d’estigmes de panotxa de dacsa. Abocar-ho tot en un litre d’aigua i fer-ho bullir al llarg de 10 minuts. Filtrar el líquid resultant i prendre tres tasses al dia.

Suor (aixelles i peus)
Infusió per a llavats: contra l’excés de sudoració de les aixelles i el peus, resulta molt eficient, els llavats practicats en una infusió obtesa abocant 15 g d’escorça en un litre d’aigua bullint, fins reduir-la a meitat. També podem col•locar el líquid resultant en un recipient amb vaporitzador per polvoritzar les parts afectades.

dijous, 25 de febrer del 2010

Apostem pel canvi

El següent video "Cap a l'aula del segle XXI" és una visió prou imparcial i realista del que està passant al nostre país. En aquest es llança un desafiament per a que tothom participe i reflexione sobre la necessitat d'un pacte educatiu, amb un sol objectiu:
Donar estabilitat a un sistema que en 30 anys, ha vist 12 lleis d'educació..

Informe Semanal: Hacia el aula del Siglo XXI


La dacsa transgènica està prohibida a França. ¿Com l'admet Zapatero?

ENTREVISTA A MARIE-MONIQUE ROBIN Periodista

Antonio Jiménez Barca. Paris
El llibre és una inquietant investigació sobre els transgènics i Monsanto, la principal multinacional productora de llavors d'aquesta classe, i es troba a París no només en llibreries, sinó també a les botigues de formatges. Més de 90.000 francesos l'han comprat i la seva publicació al gener va coincidir a França amb la prohibició d'aquest tipus de cultius. L'autora, la periodista Marie-Monique Robin, arriba accelerada carregant un bossa ple de papers. El món segons Monsanto (Península), que s'acaba de publicar a Espanya, és un reportatge de 500 pàgines, que qüestiona, entre altres plantes, el blat de moro alterat genèticament. A França està prohibit el seu cultiu, a Espanya no.

Pregunta. És perjudicial per a la salut menjar plantes alterades genèticament?

Resposta. No se sap. S'han fet estudis fiables sobre si perjudica a curt termini. I aquí sabem que no és tòxic. Però em preocupa la toxicitat crònica, que desencadene un càncer, per exemple. Sobre això no s'han fet estudis que ho demostrin.

P. Els defensors d'aquests cultius al·leguen que poden desterrar la fam perquè són més resistents i més productius.

R. Això és mentida. Hi ha estudis que demostren el contrari. Són més febles, resisteixen menys a les sequeres, a les inundacions. Si una planta ha estat alterada per produir en el seu interior l'insecticida que repel.leix l'insecte, fa servir part de la seva energia en això, i no en créixer. Així que després cal donar-li fertilitzants, que també produeix Monsanto. A més, en 10 anys, l'insecte que causava la plaga i contra el qual es lluitava s'ha fet resistent. I llavors què es fa? Per escriure el llibre he viatjat a l'Índia, on els camperols es suïcidaven per les males collites transgèniques. La solució no hi és.

P. ¿I on és?

R. En no a restringir la biodiversitat. Sempre hi haurà variants naturals d'aquesta planta o d'una altra que resisteixen més a un tipus de sequera o un període de pluges inesperat. Limitar la biodiversitat és condemnar a aquests països pobres. A Mèxic, la terra on va néixer el blat de moro fa 5.000 anys, hi ha variants per a tot. Hi ha blat de moro blanc, blau i violeta. O hi havia. Perquè a poc a poc, el transgènic ho envaint tot.

P. Vostè ataca Monsanto.

R. És una empresa criminal. Per la seua història. Pel seu comportament i per amagar els fets. El 90% de les llavors transgèniques pertanyen a aquesta. Jo conte casos de científics que van tractar de fer els estudis que abans referia i que han acabat fora de la universitat.

P. Com és possible que el mateix tipus de cultiu estiga prohibit a França i no a Espanya?

R. Per la falta d'un estudi definitiu. Jo faria una altra pregunta: com Zapatero admet el blat de moro transgènic i la societat no es revolta? És una cosa irresponsable.

P. Què hem de fer?

R. Fins que no es faci un estudi independent, amb especialistes de diversos països, hem de pressionar com a consumidors, anar fins al final de l'etiqueta. I demanar, per exemple, que es pose no només que la soja que comprem és transgènica, sinó que s'especifique també que la vaca, la carn mengem no ha estat alimentada amb aquesta soja. Es va demanar, però la UE no ho va acceptar. Als Estats Units és pitjor. Allà no es pot posar en l'etiqueta dels productes que alguna cosa no és transgènic. Si un agricultor vol fer-ho i comercialitzar així els seus productes naturals, Monsanto ho denuncia i guanya. Un economista em va dir que si als Estats Units es permetés especificar què és transgènic i què no, s'acabaria amb aquest gran problema mundial. A mi aquest reportatge m'ha canviat la vida.

P. Com?

R. Ara compre en botigues biològiques i ha canviat la meva manera de pensar. En gener començaré un altre reportatge sobre l'origen mediambiental del càncer. Perquè el càncer està en el plat de menjar, en el que mengem.

Després de llegir el text, contesta les preguntes que apareixen al 1r comentari.

Competències

Al nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha de tindre l'alumne quan finalitza la seua escolaritat obligatòria per enfrontar-se als reptes de la seua vida personal i laboral són les següents:




Sols des d’aquestes competències bàsiques i com a punt de partida per aconseguir-les, deurem treballar els diferents departaments didàctics, per a poder aconseguir un treball únic i en bloc, sense fissures, que repercutirà en la qualitat del procés d’ensenyament aprenentatge del nostre centre i en la formació acadèmica i humana dels nostres alumnes.

Des dels diferents Departaments didàctics deurem treballar conjuntament i vetllar per a que els nostres alumnes aconsegueisquen de forma significativa la major part de les competències, en aquesta tasca estem implicats tots i cadascun de nosaltres com a docents i com a elements actius del departament.
Dit això, queda clar que hi ha una evident interrelació entre els distints elements del currículum i que hem de posar-la de manifest per utilitzar de manera adient aquells materials curriculars que s'empren durant el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Aportacions del Departament de Biologia i Geologia a les competències bàsiques.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
Aquesta és la competència amb més pes dins de les especialitats del departament, el seu domini exigeix l'aprenentatge de conceptes, el domini de les interrelacions existents entre ells, l'observació del món físic i de fenòmens naturals, el coneixement de la intervenció humana, l'anàlisi multi causal...Però, a més, igual que d'altres competències, requereix que l'alumne es familiaritze amb el mètode científic com a mètode de treball, la qual cosa el permetrà actuar racional i reflexivament en molts aspectes de la seua vida acadèmica, personal o laboral.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
Mitjançant l'ús del llenguatge matemàtic per quantificar fenòmens naturals, analitzar causes i conseqüències, expressar dades, etc, en suma, pel coneixement dels aspectes quantitatius dels fenòmens naturals i l'ús d'eines matemàtiques, l'alumne pot ser conscient de què els coneixements matemàtics tenen una utilitat real en molts aspectes de la seua pròpia vida.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL
En aquesta matèria perquè l'alumne comprenga els fenòmens físics i naturals, és fonamental que sàpiga treballar amb la informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi, presentació...), procedent de molt diverses fonts (escrites, audiovisuals...), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això, la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, bé mitjançant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de paràmetres científics i crítics.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Dos són els aspectes més importants mitjançant els quals la matèria de Ciències de la Naturalesa intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: la preparació de l'alumne per intervindre en la presa conscient de decisions a la societat, i per la qual cosa l'alfabetització científica és un requisit, i el coneixement de com els avanços científics han intervingut històricament en l'evolució i progrés de la societat (i de les persones), sense oblidar que eixe mateix desenvolupament també ha tingut conseqüències negatives per la humanitat, i que han de controlar-se els riscos que pot provocar en les persones i en el medi ambient (desenvolupament sostenible).

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
Dos són els aspectes més importants mitjançant els quals la matèria de Ciències de la Naturalesa intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: l'ús del llenguatge com eina privilegiada de comunicació al procés educatiu (vocabulari específic i precís, sobre tot, que l'alumne ha d'incorporar al seu vocabulari habitual) i la importància que té tot el relacionat amb la informació als seus continguts curriculars.

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE
Permet que l'alumne dispose d'habilitats o d'estratègies que li faciliten l'aprenentatge al llarg de la seua vida i que li permeten construir i transmetre el coneixement científic, suposa també que pot integrar aquests nous coneixements en els que ja poseïx i que els pot analitzar tenint en compte les eines pròpies del mètode científic.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL Aquesta sorgeix de la necessitat de què l'alumne conree un pensament crític i científic, capaç de desterrar dogmes i prejudicis aliens a la ciència. Per això, haurà de fer ciència, és a dir, enfrontar-se a problemes, analitzar-los, proposar solucions, avaluar conseqüències, etc.

Geologia divertida



Clicka sobre els següents enllaços que t’ajudaran a comprendre els continguts treballats a classe:

Material per a datació

http://ansatte.uit.no/kku000/webgeology/webgeology_files/spanish/tiempo-geol_8.html

Material deriva continental

http://ansatte.uit.no/kku000webgeology/webgeology_files/spanish/mantle_dyn_spanish.html

Material tectònica de plaques

http://ansatte.uit.no/kku000/webgeology/webgeology_files/spanish/plate_tect_sp.html

dilluns, 22 de febrer del 2010

Importància del clima de l'aula II


¿Com deu ser el clima de l'aula?

Encara que es una decisió que li correspon a cadascú dels docents en funció del grup classe en el que es troba, no ens resultaria gens difícil intentar caracteritzar els extrems entre els que es pot moure :

Trets que el caracteritzen

Favorable
Clima obert, participatiu, ideal, coherent amb la formació integral dels alumnes des del punt de vista acadèmic, cultural, social i emocional, que faciliten la convivència harmònica del membres que interaccionen a l’aula, creant així un context imaginatiu i creatiu que estimule la capacitat de recrear i experimentar a l’aula i fora d’aquesta.
Cooperació, tolerància, autonomia, confiança, cordialitat

Desfavorable
Clima tancat, autoritari, poc participatiu, controlat, poc coherent, on hi ha un clar predomini de qui mana, on les relacions de domini i control, ni faciliten, ni estimulen els processos interpersonals, ni la lliure participació de l’alumnat, i per tant, es produeixen comportaments, en certa mesura negatius, que incideixen tant en el procés de convivència com en el procés d’aprenentatge.
Competitivitat, intolerància, individualisme, reaccions airades i sense cap control, aplaçaments i canvis en les decisions, no assumpció d’errors

¿Quins factors determinen l’ambient a classe?

Entre d’altres:
 L’ambient o clima general del centre.
 El microespai anomenat aula, en el que en moguem.
 Les característiques del grup humà amb els que desenvolupen la nostra tasca, alumnat, equip docent del grup classe.
 Les relacions personals entre els membres relacionats amb l’aula, entre professorat, professorat i famílies, professors i estudiants, entre estudiants.
 Els objectius que ens hem marcat i el temps del que disposem.
 El grau de participació dels alumnes.

Aprenentatge i Ensenyament de la Biologia i Geologia. Dpt. de Didàctica de les Ciències Experimentals. En Salvador Piera i Gabardó.

Cinètica enzimàtica



La cinètica de Michaelis-Menten descriu la velocitat de reacció de moltes reaccions enzimàtiques. El seu nom és en honor a Leonor Michaelis i Maud Menten. Aquest model només és vàlid quan la concentració del substrat és major que la concentració de l'enzim, i per a condicions d'estat estacionari, o siga que la concentració del complex enzim-substrat és constant.

La velocitat V indica el número de reaccions per segon que són catalitzades per un enzim. Amb concentracions creixents de substrat[S], l'enzim va acostant-se asimptòticament a la seva velocitat màxima Vmàx, però mai hi acaba d'arribar. Per aquesta raó, no hi ha un [S] determinat per a la Vmàx. De totes maneres, el paràmetre característic de l'enzim està definit per la concentració de substrat a la qual s'arriba a la meitat de la velocitat màxima (Vmàx/2).

Encara que la concentració de susbtrat a Vmàx no pot ser medida exactament, els enzims poden ser caracterizats per la concentració de substrat a la qual la velocitat de reacció és la meitat de la velocitat màxima. Aquesta concentració de substrat es coneix com a constant de Michaelis-Menten (KM).

Aquesta constant representa (per a enzims que exhibeixen una cinètica de Michaelis-Menten simple), la constant de dissociació (l'afinitat del complex enzim-substrat (ES) pel substrat). Valors baixos indiquen que el complex ES està unit molt fortament i rarament es dissocia sense que el substrat reaccione per donar producte.

Upupidae



Upupa epops L.

Nom vulgar: apalput o palput.

La palput és un ocell de la família dels upúpids que fa uns 28 cm de llarg.És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre.El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Sovint després d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida.El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra. S'alimenta d'insectes i les seues larves, així com eruges i aracnids.Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.[1] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els pollets comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes.Viu en zones obertes i horts. A Carcaixent arriben a finals de febrer i principis de maig, a la tardor emigra i se'n va cap a l'Àfrica.