Lamiaceae

Lavandula stoechas Lam.

Nom vulgar: Cap d’ase

Camèfit perennifoli aromàtic que pot arribar a fer una alçada de 1 m, amb la tija de forma quadrada i amb cordons de colènquima al voltant. Les fulles d'aquesta planta no tenen pecíol i duren tot l'any, són lanceolades estretes i mesuren de 2 a 4 cm, simples, de textura carnosa, oposades i decusades.

La inflorescència està formada per un grup apical de bràctees estèrils. La corol·la és de color violeta gamopètala i bilabiada. El calze és gamosèpal. L'androceu està format per 4estams, dos d’ells més llargs i dos curts, i estan soldats a la corol·la. L'ovari és súper i bicarpel·lar, i està dividit en 4 lòbuls . L'estil naix a la base, i creix entre els lòbuls de l'ovari i conté dos lòbuls estigmàtics. Fórmula floral: ↓K(5) [C(5) A4] G(2)

Comú a la localitat on podem trobar-la en indrets secs i assolellats i sols descarbonatats i arenosos, les millors poblacions a la Solana de la Parra. Floreix des de meitat de la primavera fins a mitjan estiu.

Les seues flors s’utilitzen per preparar infusions i olis essencials que contenen cetones (d-alcanfor i d-fenchone) i alcohols (borneol i terpineol).

Es fa servir com antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià. El seu aroma es fa servir per a l'aromaterapia, i el seu oli essencial per perfumar l'aigua del bany i suavitzar la pell.

 

 

Iridaceae

Gladiolus illyricus Koch.

Nom vulgar: espaseta

Herba de 25-90 cm d'altura, generalment glabra. Presenta un bulb que varia de 1-3 cm de diàmetre; la túnica es de color castany clar, amb fibres fines i paral·leles anastomosades en la part superior a manera de xarxa, ascendents per la tija formant un coll curt; de vegades podem trobar bulbs molt menuts secundaris . Les fulles en número de 3-5, són ensiformes, verdes, d'ordinari amb solament el nervi central prominent, que d'ordinari no aconsegueixen la base de la inflorescència –en ocasions poden aconseguir solament les flors inferiors–, les basals 13-25(30) × (0,3)0,5-1(1,5) cm, les caulinars (7)9-15(17) × 0,4-0,5 cm, a voltes bracteiformes; profils 1 o 2, de color de verd a castany clar, amb l'àpex obtús o subagut, sovint mucronat. Inflorescència espiciforme, simple o molt rares vegades amb una branca basal curta; bràctees linear-lanceolades, agudes, més curtes que les flors –a voltes solament en la flor basal la bràctea externa arriba a igualar-la. Flors (1)6-10(17). Periant de color porpra; tub periàntic 1-1,2 cm; tèpals desiguals, d'el·líptics a obovats, els 3 superiors immaculats, el central 2,3-3,5(5) × 1-1,2 cm, en contacte amb els laterals en l'apogeu floral, progressivament aprimat cap a la ungla, els laterals bruscament aprimats en l'ungla, els 3 inferiors proveïts d'una màcula central el·líptica, blanquinosa, perfilada per una línia d'un porpra obscur, el central amb la màcula més estreta, en ocasions quasi inapreciable. Anteres filiformes, amb aurícules divergents, grogues, de longitud similar o menor que la del filament corresponent. Estil amb branques estigmàtiques aplanades, de contorn d’obovat a espatulat.

Aquest gladiol viu a les garrigues i prats secs de la localitat, molt abundant, floreix de principis de maig fins a juliol.

 

 

Compositae (Asteraceae)

Gamochaeta pensylvanica (Willd.) Cabrera

Es tracta d’un teròfit neotropical, es una planta anual o una mica perennizant, generalment erecta, grisenc-tomentosa, de fulles d’inserció alterna, oblanceolades, planes, més tomentoses al revers que a l’anvers. Desenvolupa nombrosos capítols xicotets, gens vistosos, amb bràctees involucrals groguenques, que naixen de l’axil·la d’una bràctea, donant al conjunt un aspecte estretament paniculat. Floreix des de mitjans d’abril fins juliol.

Molt abundant en els camps de cultiu de la zona del Pla de Carcaixent, on prefereix sols arenosos amb cert grau de nitròfila.

Guttiferae

 

Hypericum perforatum L.

És tracta d’una espècie herbàcia perenne d’ aproximadament de 30 a 60 cm d'alçada. Presenta un rizoma que es fa més prim prop del final de la planta, i té una arrel axomorfa i fusiforme d'on surten les tiges llenyoses de la base que són de color de verd-groguenc a vermellós, són erectes i cilíndriques i amb dues línies prominents al costat. Les fulles són lanceolades, oposades, de marge sencer, sèssils i amb punts translúcids que són glàndules plenes d'oli essencial i travessen la fulla del revers a l'anvers. A l’anvers de les fulles es veu un nervi mig molt prominent. Als cantons d'aquestes fulles es poden observar uns petits punts glandulosos foscos. Les flors són pentàmeres, estrellades, hermafrodites, disposades en cimes dicotòmiques, i reunides en una panícula terminal.

El calze presenta 5 sèpals d’apèndix punxegut, llisos, amb el marge serrat a la punta i amb glàndules clares i obscures als dos costats del nervi mig. Els 5 pètals són grocs i també porten glàndules secretores a les vores. L'androceu es composa d'estams molt nombrosos i definits, amb filaments i anteres grogues amb un puntet negre molt perceptible i amb un pistil que es remata amb tres estils molt ben individualitzats. El gineceu és súper amb 2 o 3 carpels que estan soldats. 

La inflorescència és un corimbe i el fruit una càpsula ovoide de 3 càmeres que poden ser ovals o triangulars. Les llavors són cilíndriques de 1-3 mm de longitud i amb la superfície coberta de xicotetes berrugues i de color marró fosc o negre.

Podem trobar-lo en les voreres de camins de tot el terme, és una planta ruderal i viaria, característic de les orles de bosc.

 

 

 

Compositae (Asteraceae)

Conyza albida Willd. ex Sprengel


Aquesta espècie presenta tiges de fins a 300 cm, densament pubescents. Les fulles són generalment de 5-20 mm d'amplària, oblong - lanceolades, senceres o irregularment dentades, densament pubescents. Panícula més llarga que les branques laterals. Involucre de 3,5-5,5 mm. Bràctees involucrals pubescents. Receptacle alveolat. Flores filiformes de 3-3,8 mm, amb limbe de menys de 0,5 mm; les flosculoses de 2,8-3,8 mm. Aquenis d'1-1,6 mm. Vilà de 3-4 mm. Floreix durant tot l'any. Es tracta d'una herba de cicle anual. Es una planta ruderal que podem trobar en tots els lloc e indrets de la localitat, però sobre tot en herbassars ruderals terofítics.

 

 

Orchidaceae

Ophrys apifera  Huds. 

Nom vulgar: orquídia abella

 

És tracta d’una orquídia monopoidal i terrestre de la familia Orchidaceae. És un geòfit que presenta un tubercle subterrani, globular i xicotet que serveix com una reserva d'aliment. D'aquest tubercle ix la tija floral erecta i sense ramificacions. Durant l'estiu aquesta orquídia està inactiva i és al final de l'estiu-tardor quan desenvolupa una roseta de fulles. Començant també a desenvolupar-se un nou tubercle, el qual madura la primavera següent. En la primavera següent la tija floral comença a desenvolupar-se, i durant la floració les fulles ja comencen a marcir-se, trobant sols la inflorescència.

 

La planta sol mesurar fins 30 cm d'altura. Les fulles són oblong lanceolades, arrodonides, de color verd blavós, formant una roseta. Com hem dit és desenvolupen a la tardor i poden sobreviure a les gelades del hivern.

Les flors posseeixen un label de gran grandària, que té un color marró fosc amb taques marró més clar, línies blanques i groc pàl·lid. En el label podem trobar tres lòbuls amb els laterals que estan tornats cap a avant amb uns pèls fins i sedosos. El lòbul major és arrodonit i bombat amb una base de pèls blanquinosos, sovint tenen taques violeta fent una X o una H. Els sèpals són de la mateixa grandària i consistència, d'uns 7 mm de longitud i un color rosat homogeni. L’androceu està format per un únic estam format per dos teques. El fruit és una càpsula allargada que te una única cavitat. El gineceu consta d’un ovari ínfer.

De dos a deu flors es desenvolupen en la tija floral amb fulles basals. Les flors són úniques, no solament per la seua inusual bellesa, gradació de color i formes excepcionals, sinó també per la ingenuïtat amb la qual atrauen als insectes. El seu label imita en aquest cas a l'abdomen d'una abella femella, així aquesta planta està especialitzada a atraure a abelles mascle perquè pol·linitzen la flor. Solen ser pol·linitzades per abelles del gènere Eucera en la regió mediterrània.

A la localitat la trobem en clars de matolls sobre substrats calcaris, es abundant al municipi.

Cactaceae

 

Mammillaria karwinskiana subsp. nejapensis (R.T. Craig) D.R. Hunt 1997 

 

És tracta d’una espècie que creix solitària. La tija de color blau-verd a verd fosc, globular i de forma cilíndrica de 7-10 cm d'altura i aconsegueix una grandària igual de diàmetre. Presenta les arèoles de forma piramidal p contenen làtex. Les aixelles estan plenes de pèls, que semblen com xicotets pinzells. Les espines centrals falten per complet o és només un esbós, són de color blanc o groguenques, sempre amb la punta molt fosca, semblant en color a la franja central que apareix a les flor, tenen una longitud de 5.5 cm. Les 4-8 espines radials són subulades, rectes o lleugerament corbades, de color vermellós i guix amb el temps, mesuren de 0,4 a 3 centímetres de llarg. Les flors són de color blanc amb una franja central de color porpra, mesuren fins a 2,5 centímetres de llarg i 1,5 centímetres de diàmetre. Els fruits són rojos brillants i contenen les llavors de color marrò.

 

 

Vida quotidiana

La competència pels aliments, l’espai i altres exigències quotidianes i ecològiques, és la bandera roja que enarborem tots els éssers vius en la nostra lluita per la supervivència. Aquesta és una de les formes de presentar el problema de les relacions entre enemics. Molts de nosaltres ens pregunten el perquè d’aquesta lluita per l’existència, d’aquesta rivalitat costant, de l’existència d’aquesta dura llei de la natura del devorador i el devorat, de l’opressor i del oprimit.
Millor encara, perquè la vida d’un a de representar la mort d’un altre? Mirem al nostre voltant, la pròpia Natura dota a tots els éssers vius d’una irreprimible voluntat de créixer i deixar palès qui és el més fort, el que més pot, i deixa després, morir a milions d’aquests de fam.
Però en el cas que aquest continuat i meravellós desenvolupament de la vida, en el que tots aprofitem àvidament la menor oportunitat, es materialitza, resulta doncs que no correspon a l’equilibri de les lleis naturals de l’harmonia i de la selecció, és per això, que de forma irremeiable, el conjunt orgànic, compost per nombrosos individus, acaba per desorganitzar-se i sucumbir.
És com si una voluntat oculta, però sempre present, tingués cura de que tots els éssers vius tinguérem el mateix dret, igual els grans que els menuts, els poderosos que els dèbils, els complicats que els simples, els violents que els pacífics.
Com a botànic tinc molt clar que a les plantes els ha estat vedada la capacitat de fugir, però no per això deixen de defensar-se, ho fan amb substàncies amargues, desagradables al gust, i soltant verins, el que podem anomenar una guerra química. Però, i nosaltres? En l’espècie humana caldria preguntar-se que és allò que preval, l’astúcia, la intel•ligència, la força, la velocitat, la sagacitat, la capacitat de resistència, d’imitació; la protecció activa, o la passiva; o una barreja de totes elles .
Nosaltres, els anomenats “Homo sapiens”, els homes pensadors, som sense cap dubte un ésser viu més d’aquest planeta, i per tant estem sotmesos, ens agrade o no, als inconvenients de la VIDA.

Aquifoliaceae

Ilex aquifolium L.

El grèvol és un arbre o un arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània. Creix en  boscos o fileres de bardisses, fins a altituds de 1000 o 2000 metres.

Es tracta d’una planta dioica que pot arriba a fer fins 20 metres d'alçada però molt sovint –lo en forma arbustiva. El seu port és esvelt, cònic o piramidal, sempre segons la varietat. Les branques són ascendents als arbres joves i amb el temps es torna dens i irregular. Es manté verd tot l'any.

Presenta una arrel axonomorfa, amb una arrel principal que creix en profunditat, de la que parteixen arrels laterals o secundàries que s'estenen horitzontalment o obliquament, fins a envair completament el sòl.

La seua escorça és llisa i d'un color verdós. A partir del segon i tercer any va prenent un to gris fosc definitiu. Amb el temps, l'escorça es torna aspra i nuosa. La tija pot presentar ocasionalment una mena de berrugues.

 Fulles senceres punxants, escleròfil·les, perennes, alternes, ovals o el·líptiques, simples i oblongues. Tenen una grandària de 6 a 8 cm de longitud i de 3 a 4 cm d'amplada. Són coriàcies i de color verd fosc brillant a l’anvers i al revés d'un color més clar, mat i pàl·lid. L'àpex té una petita i aguda espina i el peciol és gruixut i aplanat, d'1 cm de longitud.

És una planta dioica. Els femenins són els que tenen els fruits. Als exemplars masculins, les flors apareixen en grups axil·lars de color groguenc. En canvi, en les femenines, les flors estan aïllades o en grups de tres i són petites i de color blanc o lleugerament rosat.

Les flors són actinomorfes, tètrades i es disposen en inflorescències axil·lars cimoses. El calze té 4 sèpals de 1 × 1,5 mm, ovalats, pubescents i parcialment fusionats a la base. La corol·la té 4 pètals de 4-5 x 2-3 mm, oblongs-obovats, glabres i una mica soldats a la base. L'ovari és súper, tetralocular, amb un primordi seminal per cavitat. Són flors petites, de 16-8 mm i procedeixen de capolls de color púrpura. L'androceu està format per tants estams com pètals que apareixen alternats amb aquests i estan soldats a la base de la corol·la. Les flors surten a finals de la primavera o a principi de l'estiu.

El fruit és una drupa, globós i de color vermell brillant. Té de 7 a 8 mm de diàmetre. És carnós, pisiforme i conté al seu interior 4 o 5 llavors negres de 7 a 8 mm que no germinen fins al segon any. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu, i quan els fruits acaben de madurar a la tardor són un aliment important pels animals del bosc. Són tòxics pel humans. Conté ilicina.

Hyacinthaceae

Ledebouria socialis (Baker) Jessop 1970

Anomenat vulgarment jacint de fusta, es tracta d’un geòfit que apareix formant xicotets grups que sobreviuen sequera amb facilitat i de manera eficaç, com qualsevol planta suculenta. És una espècie nadiua de la província del Cap a Sud Àfrica.

El bulb de color verd a porpra, amb túniques exterior seques que impedeixen pèrdua d'aigua, 2-4 centímetres de cm diàmetre, sol presentar el coll del bulb per damunt terra, i solen aparèixer en grup, es podreix si s’enterra. Presenta fulles de 10-15 cm llarg i 2 cm ample, són carnoses,i presenten sobre un fondo de color verd plata, taques que poden ser de color verd – fosc, turquesa, oliva o aiguamarina, el revers de la fulla sol ser morat.
Les flors apareixen en xicotets xanglots i tenen forma acampanada, són menudes però vistoses, com es pot vore a la fotografia presenten un color verdós morat-rosa amb una ratlla rosa xicoteta que recorre pètal, pot presentar fins a 20 flors o més, major nombre a mesura que el bulb alcança edat.

Floreix de finals de la primavera fins ben entrat l’estiu. Sovint és conreada i creix bé amb cura mínima.