Iridaceae

Gladiolus illyricus Koch.

Nom vulgar: espaseta

Herba de 25-90 cm d'altura, generalment glabra. Presenta un bulb que varia de 1-3 cm de diàmetre; la túnica es de color castany clar, amb fibres fines i paral·leles anastomosades en la part superior a manera de xarxa, ascendents per la tija formant un coll curt; de vegades podem trobar bulbs molt menuts secundaris . Les fulles en número de 3-5, són ensiformes, verdes, d'ordinari amb solament el nervi central prominent, que d'ordinari no aconsegueixen la base de la inflorescència –en ocasions poden aconseguir solament les flors inferiors–, les basals 13-25(30) × (0,3)0,5-1(1,5) cm, les caulinars (7)9-15(17) × 0,4-0,5 cm, a voltes bracteiformes; profils 1 o 2, de color de verd a castany clar, amb l'àpex obtús o subagut, sovint mucronat. Inflorescència espiciforme, simple o molt rares vegades amb una branca basal curta; bràctees linear-lanceolades, agudes, més curtes que les flors –a voltes solament en la flor basal la bràctea externa arriba a igualar-la. Flors (1)6-10(17). Periant de color porpra; tub periàntic 1-1,2 cm; tèpals desiguals, d'el·líptics a obovats, els 3 superiors immaculats, el central 2,3-3,5(5) × 1-1,2 cm, en contacte amb els laterals en l'apogeu floral, progressivament aprimat cap a la ungla, els laterals bruscament aprimats en l'ungla, els 3 inferiors proveïts d'una màcula central el·líptica, blanquinosa, perfilada per una línia d'un porpra obscur, el central amb la màcula més estreta, en ocasions quasi inapreciable. Anteres filiformes, amb aurícules divergents, grogues, de longitud similar o menor que la del filament corresponent. Estil amb branques estigmàtiques aplanades, de contorn d’obovat a espatulat.

Aquest gladiol viu a les garrigues i prats secs de la localitat, molt abundant, floreix de principis de maig fins a juliol.