Sexe, sexe, i més sexe, mira que som animals.

“ El sexe m’obsesiona. Nit rere nit tinc somnis eròtics i la sola visió d’una femella atractiva en torna boig. Però el pitjor de tot és que el penis se m’ha posat de color verd. ¿Estic malalt? “

“La meua lleona és nimfòmana. Cada vegada que entra en zel vol fer l’amor almenys una vegada cada mig hora durant quatre o cinc dies amb les seues respectives nits. Estic esgotat, però no voldria que ella se n’adonarà. ¿No podries recomanar-me cap droga que millore la meua potència?”

“Soc una vespa de les figueres i estic terroritzada. Tots els mascles que conec deuen ser psicòpates, perquè en lloc de seduir-nos a les femelles, quan ens apropem, es dediquen a partir-se en dos a mossos . ¿Que puc fes per aturar-los?”

Són necessaris els homes ? Generalment si, però no sempre.
Mascle i femella formen una dicotomia fonamental i immutable, són la cara i la creu d’una mateixa moneda, el yin i el yan.
Ho dubtes?
En realitat, ell és menys essencial que ella. Així és. Una espècie pot arreglar-se-les sense ell, però no sense ella. Algunes espècies redueixen el nombre de mascles al mínim indispensable. Altres els fan desaparèixer totalment i no es compliquen la vida en el sexe. El que és més, no hi ha res immutable en que els sexes siguen dos, res predestinat en els papers desenvolupats per cadascun dels sexes. Algunes espècies, fins i tot transcendeixen el yin i el yan, i tenen sexes, però res tan avorrit com els simples mascles i les femelles. Qui? Quant? Per què? Com? Cal llegir :

Cosultorio sexual para todas las especies. Introducción a la biologia evolutiva del sexo. Olivia Judson. Editorial Ares y Mares.
Aquesta biòloga en aquest llibre ens ofereix una rigorosa introducció a la biologia evolutiva i ens explica l’origen dels intercanvis genètics, el complex procés del sexe, les pautes sexuals de la promiscuïtat, la infidelitat, l’homosexualitat i la monogàmia.

Selaginellaceae

Selaginella denticulata (L.) Spring.

Planta que pertany a la divisió lycopodiophyta, en ella podem trobar estròbils sèsils i esporòfils molt semblants a les fulles; presenta tiges aplanades dorsoventralment de ramificació dicotómica i aplicades al substrat, porten quatre files de fulles ovades, denticulades, de diferent grandària segons la seua posició, així les dues files laterals són més grans que les dorsals. Dotació genètica 2n=18. Fructifica al llarg de l'hivern i la primavera.
Es tracta d'una espècie que viu als talusos humits amb preferencies calcícoles i ambients umbrius, en el municipi s'associa amb briófits, molt abundant en les zones umbrívoles del barranc de la Font de la Parra.Distribuida per tota la Mediterrània i la regió Macaronésica.

El Regne Vegetal

PARTS DE LA FLOR

Tàlem: receptacle on s’insereixen les diferents parts de la flor


Periant: conjunt de dos verticils més externs de la flor (calze i corol·la). Si la flor presenta els dos verticils diem que és diclamídia. Quan els dos verticils son morfològicament similars, el seu conjunt s’anomena perigoni i les peces tèpals. Si la flor presenta només un verticil diem que és monoclamídia. Si la flor manca de periant diem que és aclamídia.


Calze: verticil més extern de la flor format per peces d'aparença foliar anomenades sèpals, sovint de coloració verdosa. Se'ls considera derivats de nomofil·les perquè realitzen igualment la fotosíntesi, però no estan tan especialitzats com per presentar parènquima en palissada. Els sèpals poden adoptar formes petaloides quan els pètals manquen (ex., Helleborus, Anemone, Aconitum).


Corol·la: segon verticil floral format per una sèrie de fulles modificades anomenades pètals. S'admet que són estams sense esporangis. adaptats a la funció d'atraure els agents pol·linitzadors, raó per la qual mostren colors vistosos i desprenen aromes.


Androceu: tercer verticil floral format per peces anomenades estams, els quals són equivalents als microsporofil·les i representen la part masculina de la flor.


Gineceu: verticil floral més intern de la flor, format per fulles carpel·lars (macrosporofil·les) que corresponen a la part femenina de la flor. Sobre aquestes fulles es desenvolupen els primordis seminals o òvuls (megasporangis).


Per a tots aquells alumnes de la Licenciatura d'Ambientals de Gandia que heu demanat una ajuda per a familiaritzar-vos amb la nomenclatura botánica i els conceptes bàsics a l'hora de classificar, en aquesta entrada si clickeu sobre el títol vos conduirà a la pàgina de la Universitat de Lleida, Dpt. de Botànica agricola i forestal, on podreu trobar tot alló relacionat amb el món vegetal i amb rigor científic.

Papaveraceae

Sarcocapnos saetabensis Mateo & Figuerola

Nom vulgar: herba freixurera.


Planta amb la tija de color verd clar, glabra, tendra i ramificada. Fulles de pecíolo llarg i amb 3 a 12 foliolos ovalats o en forma de cor, de consistència més o menys carnosa. Flors cigomorfes, corol·la rosada o lilácea, de 15-20 mm. Floreix d'abril fins agost. Podem trobar-la al municipi en les esquerdes de penyassegats calcàris umbrosos, amb freqüència extraplomats,entapissa sostres d'entrants i entrades de grutes sota bioclima termo i mesomediterràni subhumit. Endemisme iberolevanti que té el seu òptim de distribució en les montanyes meridionals de la provincia de València.
Aquest taxó pertanya a un gènere endèmic íbero-magrebí i la interpretació del qual taxonómica ha estat variable.

Problemes de genètica

El cos ceros (w), els cabells aspres (s) i el color groc per als ratolins (v) són 3característiques codificades per 3 gens recessius que es troben lligats dins el cromosoma 5.
Un ratolí homozigot per als 3 al·lels recessius es creua amb un ratolí
homozigot per als 3 lels dominants.
La generació F1 es creua per mitjà d'un creuament de prova amb ratolí
homozigot per als 3 al·lels recessius
La progènie de l'encreuament és la següent:
w s V 87
W S v 94
W S V 3479
w s v 3478
W s V 1515
w S v 1531
w S V 292
W s v 280
TOTAL 10.756
1º.- Determinar l'ordre d'aquests gens dins el cromosoma. Marqueu la correcta.
a) El gen central és el V
b) El gen central W
c) El gen central és el S
2º.- Marqueu la correcta respecte a les distàncies del mapa entre els gens
a) La distància WV és de 30 unitats de mapa i la distància SV és de 5
unitats mapa
b) La distància WV és de 7 unitats de mapa i la distància SV és de 30
unitats mapa
c) La distància WV és de 28,31 unitats de mapa i la distància SV és de 5,31
unitats mapa
d) La distància WV és de 31,05 unitats de mapa i la distància SV és de 64.68
unitats mapa.

Si voleu més problemes clickeu sobre el títol d'aquesta entrada i trobareu una col·lecció.

Una personalitat molt sensible a un entorn concret

S’esdevé que, en aquest període, l’alumnat és molt sensible al tracte que reben de l’entorn concret quotidià. Alumnes que a la seua casa tenen, pot ser, moltes dificultats, poden reaccionar positivament a un tracte cordial a l’aula, i al inrevés.

Les relacions amb el grup de companys/es generen també satisfacció o patiment, que quasi sempre repercuteix en el treball escolar, i per tant en la marxa acadèmica. Així, l’àmbit escolar i nosaltres, els docents, podem ajudar al nostre alumnat a construir una imatge correcta d’ell mateix, una representació adequada de les pròpies competències, a traves dels coneixements i l’experimentació que li provenen de diferents àrees de coneixement que s’imparteixen al centre.
En aquesta diversitat cadascun podrà trobar allò per al que està més capacitat, i que, encara que siga de forma parcial, li proporcionarà expectatives d’èxit.

La relació amb el professorat : adaptar-se a allò que s’espera

Justament per l’autonomia progressiva de l’alumnat, personal i grupalment, les relacions amb el professorat i la resta de personal del centre, contenen una reclamació d’independència i d’esperit crític.
Així doncs, un dels punts prioritaris que ens hem de marcar com a docents, es aconseguir connectar i compartir objectius i il•lusions en relació a la nostra tasca educativa, ja que d’aquesta forma la relació pot ser profundament motivadora, creativa, gratificadora i estimulant per a l’alumnat i per a nosaltres.
L’alumnat necessita saber i confirmar, que es apreciat, que es valoren els seus resultats, siguen grans o xicotets, i que el seu pensament el tenim en compte i que se l’ajuda positivament quan es menester.

Associació d'Alumnes i Exalumnes de Ciències Ambientals de la UNED

Des de fa poc tots els alumnes d'Ambientals conteu amb l'Associació d'Alumnes i Ex-Alumnes de Ciències Ambientals de la UNED, que sorgeix com iniciativa d'un ampli grup d'alumnes d'aquesta licenciatura, just l'any en què acaba la seua fase d'implantació, i quan ja comptem entre nosaltres (enhorabona!) amb els primers llicenciats.

Després de diversos cursos compartint estudis, inquietuds, aficions, dubtes i, per què no, diversió, un xicotet nucli inicial s'ha ampliat a diversos centenars de companys/es que volen fer un pas més en la seua relació amb el món de les Ciències Ambientals des d'una perspectiva que abaste des del començament de la formació en aquest ampli camp fins al terreny professional, amb tots els seus passos intermedis.

Aquest projecte naix amb el desig d'unir i canalitzar els nostres esforços i la nostra il.lusió, els coneixements que anem adquirint i les iniciatives que sorgeixen a nous camps d'exploració. El seu objectiu inicial és fomentar el contacte entre els alumnes i ex-alumnes de tots els centres associats a Espanya i a l'estranger, així com facilitar les nostres relacions amb la Universitat, amb altres associacions i amb aquelles institucions amb les que puguem compartir suport, coneixements o experiència. Més endavant s'aniran definint nous objectius, amb l'esforç i les aportacions de tots. Fins on arriben aquests objectius i els nostres èxits com a associació dependrà, sobretot, de nosaltres.

Sabem que tenim molt a aprendre, i també molt a aportar. Fem-ho.

Per registrar-te com a membre d'aquesta associació clicka sobre el títol de l'entrada, i en un moment entrarás en la web.

L’organització dels espais en l’aula de Ciències Experimentals

La distribució dels espais pot formular-se a partir dels següents criteris.:

1º.- Augmentar les possibilitats de la interacció grupal, sense permetre el desgavell.

2º.- Potenciar en l’activitat acadèmica un grau d’autonomia suficient.

3º.- Permetre l’aprofitament de tots els espais i recursos de la pròpia aula o laboratori.

4º.- Aprofitar la utilització dels materials de forma equitativa i racional.

5º.- Contemplar la possibilitat d’adscripció de l’espai a la matèria impartida, el laboratori, o l’aula temàtica.

6º.- Considerar la disposició de les taules, el lloc que ocupa el professor i la relació kinètica de l’aula.

Aquestes decisions que poden variar al llarg del curs acadèmic, tindran en compte l’existència de diferents espais amb ritmes diferents de participació, amb una zona d’acció i una marginal ( zona anterior o posterior i laterals respectivament ) i la necessitat d’activar-les.

Les consideracions i criteris a tenir en compte pel professor/a a l’hora de generar una aula de Ciències són.:

•Aula matèria.
•Materials integrants de l’aula.
•Relació d’agrupaments.
•Disposició de l’aula.
•Recursos per a la mobilització.
•Relació espacial professorat/alumnat.
•Condicions generals ( neteja , il•luminació, estat, adequació a les necessitats educatives, etc. ).

En Salvador Piera i Gabardó.
Dpt. de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials.
Universitat de València.

Modificacions de la coberta vegetal

“ Una cosa deseo ver acabado de tratar, y es lo que toca a la conservación de los montes y aumento de ellos, que es mucho menester y creo que andan muy al cabo; temo que los que vinieran después de nosotros han de tener mucha queja de que les dejemos los bosques y sus riquezas consumidos; y plegue a Dios que no lo veamos en nuestros días”
(Felipe II, carta enviada al President del Consell de Castella en l’any 1572)



La vegetació està condicionada pel tipus de sòl i pel clima, encara que també es veu afectada per l’acció de l’ésser humà (acció antropogènica, que és la que fa que pugem distingir dos tipus, vegetació real (comunitat vegetal sotmesa a l’acció antropogènica) i la potencial , la que existiria si l’ésser humà no actuarà sobre ella, permitent la lliure successió geobotànica.
Principals accions antropogèniques que afecten a la vegetació:
1º.- Roturació de terres per a conreus, aterrament de muntanyes, etc.
2º.- Introducció d’espècies vegetals i animals foranies, que poden desplaçar i fins i tot, eliminar a les autòctones.
3º.- Destrucció d’hàbitats per tales incontrolades, incendis, eliminació d’animals pol•linitzadors o disseminadors de llavors.
4.- Ús de la ramaderia inadequada (sobrepastoreig), utilització de pesticides i herbicides en agricultura, etc.
5º.- Explotació de mines a cel obert.
6º.- Urbanització i realització de grans obres d’infraestructura, turisme massiu, etc.
7º.- Contaminació, per exemple pluja àcida.
Així la disminució i redistribució de les espècies vegetals, afecta al clima i al sòl, però també a la fauna associada a l’ecosistema.
Realitza les activitats que apareixen als comentaris.