Gynandriris sisyrinchium (L.) Parl.
Nom vulgar.: lliri menor, lliri silvestre
Es tracta d’una xicoteta planta bulbosa amb un port que pot arribar als 20 cm d'altura i vistoses flors blaves, pròpies del grup dels lliris. Les seues fulles de fins 40 cm, són d’inserció basal, llargues, flexuoses i acanalades, més llargues que la tija el que fa que descansen habitualment sobre el sòl. Presenta un bulb tuberós semblant als dels gladiols, que es troba embolicat en una densa coberta fibrosa, i que li permet rebrotar o reproduir-se.
Flors actinomorfes, trímeres i hermafrodites, amb dos bràctees membranoses pardes. Les flors posseeix dues fileres de tèpals o falsos pètals; tres d'ells, situats en el centre, aquests són erectes i uniformement tenyits de blau o morat, mentre que els altres tres, els externs, estan regirats cap a l'exterior i posseeixen una taca molt cridanera, blanca i groga. Entre la base de la flor i el punt de separació dels tèpals interns i externs, transcorre un canal en el qual es troben tant la part masculina de la flor (els estams) com la femenina (ovari, amb el seu respectiu estil). Malgrat el seu cridaner aspecte, les flors no emeten una olor perceptible. La base de cada flor està coberta per una beina fibrosa i translúcida.
Al nostre municipi sol florir cap al mes d'abril i principis de maig, emetent una vara que produeix flors durant diverses setmanes; cadascuna d'aquestes dura només unes poques hores, romanent oberta en les hores centrals del dia. Espècie comú a la localitat on podem trobar-la formant part de pastures i herbassars de talla baixa, sobretot en els voltants de zones habitades com antics horts o construccions a la muntanya.
Aquesta espècie no sembla haver estat objecte de cap ús. Malgrat la bellesa de les flors, aquestes són extremadament efímeres. Una vegada arrencats les tiges, fins i tot col·locades en un got amb aigua, manquen de la força suficient per assegurar l'obertura de les noves flors; en conseqüència, no és recomanable el seu ús com a planta per a flor tallada.
Les taques dels pètals dels lliris bulbosos, exerceixen un gran atractiu sobre diverses espècies d'insectes pol·linitzadors, que les usen com a pistes d'aterratge. Una vegada aconsegueixen aquesta zona, intenten penetrar pel canal que separa la base dels tèpals externs i interns, on els seus cossos queden necessàriament impregnats de pol·len; en visitar una altra flor de la mateixa espècie, provoquen involuntàriament la seua fecundació, en dipositar el pol·len sobre la part femenina de la flor.
En els lliris rizomatosos, la zona d'aterratge dels insectes està coberta de barbes, que els obliguen a fer un esforç suplementari en avançar cap al canal ja citat.
Nom vulgar.: lliri menor, lliri silvestre
Es tracta d’una xicoteta planta bulbosa amb un port que pot arribar als 20 cm d'altura i vistoses flors blaves, pròpies del grup dels lliris. Les seues fulles de fins 40 cm, són d’inserció basal, llargues, flexuoses i acanalades, més llargues que la tija el que fa que descansen habitualment sobre el sòl. Presenta un bulb tuberós semblant als dels gladiols, que es troba embolicat en una densa coberta fibrosa, i que li permet rebrotar o reproduir-se.
Flors actinomorfes, trímeres i hermafrodites, amb dos bràctees membranoses pardes. Les flors posseeix dues fileres de tèpals o falsos pètals; tres d'ells, situats en el centre, aquests són erectes i uniformement tenyits de blau o morat, mentre que els altres tres, els externs, estan regirats cap a l'exterior i posseeixen una taca molt cridanera, blanca i groga. Entre la base de la flor i el punt de separació dels tèpals interns i externs, transcorre un canal en el qual es troben tant la part masculina de la flor (els estams) com la femenina (ovari, amb el seu respectiu estil). Malgrat el seu cridaner aspecte, les flors no emeten una olor perceptible. La base de cada flor està coberta per una beina fibrosa i translúcida.
Al nostre municipi sol florir cap al mes d'abril i principis de maig, emetent una vara que produeix flors durant diverses setmanes; cadascuna d'aquestes dura només unes poques hores, romanent oberta en les hores centrals del dia. Espècie comú a la localitat on podem trobar-la formant part de pastures i herbassars de talla baixa, sobretot en els voltants de zones habitades com antics horts o construccions a la muntanya.
Aquesta espècie no sembla haver estat objecte de cap ús. Malgrat la bellesa de les flors, aquestes són extremadament efímeres. Una vegada arrencats les tiges, fins i tot col·locades en un got amb aigua, manquen de la força suficient per assegurar l'obertura de les noves flors; en conseqüència, no és recomanable el seu ús com a planta per a flor tallada.
Les taques dels pètals dels lliris bulbosos, exerceixen un gran atractiu sobre diverses espècies d'insectes pol·linitzadors, que les usen com a pistes d'aterratge. Una vegada aconsegueixen aquesta zona, intenten penetrar pel canal que separa la base dels tèpals externs i interns, on els seus cossos queden necessàriament impregnats de pol·len; en visitar una altra flor de la mateixa espècie, provoquen involuntàriament la seua fecundació, en dipositar el pol·len sobre la part femenina de la flor.
En els lliris rizomatosos, la zona d'aterratge dels insectes està coberta de barbes, que els obliguen a fer un esforç suplementari en avançar cap al canal ja citat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada