La necessitat de donar una resposta a les demandes d’un alumnat tan heterogeni com el que tenim, de fer front a la pressió, sempre urgent, de la societat que ens envolta, el malaguanyat pacte educatiu, i els interessos més que partidistes de molts polítics i partits, han fet que aparega un nou tipus d’educació, l’anomenada “educació de compromís”, aquella que s’exerceix complint amb l’horari lectiu però sense cap implicació en l’estament, l’alumnat i el centre en el que es dona aquest fet.
El vertader problema no és la seua aparició, si no que cada dia que passa compta amb major número d’adeptes, tant en el sector públic com en el concertat. Si bé és cert, que una gran part dels professionals de l’educació ens sentim incòmodes amb els papers, que cada dia més, ens escriu la nostra Conselleria d’Educació i que com sempre, ens toca representar amb poc recolzament.
També és cert que aquesta és l’obra que ens ha tocat interpretar, i a molts de nosaltres ens queden un bon grapat d’anys per seguir fent-ho. Per tot açò cal repensar-nos quina és la nostra funció, garantir i lluitar pels nostres drets aconseguits al llarg del temps, però també, ha arribat l’hora de donar una resposta educativa que genere una tendència per transformar el que els professionals de l’educació pensem d’aquesta, lluny d’actuacions viciades i còmodes que tots coneguem i que intoxiquen la tasca de la majoria dels docents, que com sempre hi ha i molts, i molt bons.
Anem a vore, intentem començar aclarint incògnites: ¿què entenem i com deu ser l’ensenyament als nostres centres? ¿quin és el nostre paper en aquest? ¿quin el dels alumnes? ¿quin el dels pares i mares? ¿quin el dels organismes públics dels que depenem?.
La continua denúncia del fracàs escolar no amaga més que demagògia i falta d’implicació. Sols quan nosaltres, i sols nosaltres i com a col•lectiu contestem a aquestes preguntes, lluny de les pressions antagòniques dels responsables polítics i de la societat, front als professionals de l’educació; podrem en bloc, i tots junts aportar i oferir un model més o menys vàlid del que pensem deu ser el nou sistema educatiu del segle XXI.
És a dir, si portem la feina feta, els deures fets, com exigim als nostres alumnes, tindrem de segur guanyada part d’una batalla, que si bé és cert, que no l’hem començat nosaltres, també ho és, que hem fet poc per aturar-la. Per tant, entre tots hem de ser capaços de deixar de tirar sal a la ferida, així aquesta deixarà de doldre i cicatritzarà, deixant una marca inapreciable.
Com a professors/es i professionals de l’ensenyament, ha arribat l’hora de deixar de ser uns mers opinants al costat d'altres (pares, mares, alumnat, personal auxiliar i de serveix, quasi tothom) sobre l'ensenyament, els seus mètodes, els textos, l’avaluació del rendiment, la tasca dins de l’aula, etc.
Ja hi ha prou de “totum revolutum”, tots no podem saber de tot, es per això que cal demanar respecte a la nostra tasca com als professionals que som, cal fer-nos valdre des del treball i amb els resultats, sols així podrem començar a canviar el democratisme actual dels centres educatius per una democratització vertadera.
No cal perdre el fil d’on venim i on anem, recordem que en uns anys hem passat de pensar que l’escolarització de la majoria de la població en secundària, era bona per ella mateixa, al que hui en dia ens exigeixen, compliment de resultats el més concrets possibles. L’escola pública deu tornar a ser un signe d’identitat institucional, a més d’un referent social, sols així podrem trencar eixa tendència en la que es troba instal•lada, la pèrdua de respecte cap a ella mateixa.
De vegades pense que resulta molt aclaridor observar com ens veuen des de l’altre costat, sols així podrem fer front a la crítica i al desgast que aquesta produeix en cadascun de nosaltres. A més, hem de començar a negar-nos a la idea de que no podem fer res i de que tot està fet.
Pensem, el que subjau en el fons d’aquest debat, no és ni més ni menys, la qualitat del nostre deteriorat i devaluat sistema educatiu, a més de la credibilitat i reconeixement social dels milers de professionals que treballen en ell, i el futur d’un país.
En Salvador Piera i Gabardó
Professor d'Ensenyament Secundari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada