Mitocondris

Els mitocondris ens ajuden a entendre l'evolució de la cèl·lula eucariòtica. Com ja hauríem de saber, es tracta de orgánulos que apareixen en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes. La funció dels mitocondris és, fonamentalment, el metabolisme respiratori: en ells la glucosa, i altres substrats orgànics, com altres sucres i àcids grassos, s'oxidan totalment per a l'obtenció d'energia química en forma d'adenosína-5'-trifosfat (ATP), la molècula energéntica universal. L'estructura d'un mitocondri és increïblement semblant a la dels bacteris aerobics, tant en la seva morfologia com en la seua fisiologia. La seva forma és allargada, amb una doble membrana de bicapa lipídica. La membrana interna presenta nombroses invaginaciones donant lloc a les crestes mitocondrials. El que és l'interior de la mitocondria, o matriu, juntament amb l'espai intermembranós que queda entre les dues membranes, són localitzacions diferents per a diferents rutes oxidativas.
El més sorprenent dels mitocondris és que posseïxen un genoma propi, de doble hèlix circular, com el dels bacteris, que es replica independentment de quan ho fa el nucli cel·lular, encara que, per a la seua desgràcia, precisa del concurs d'alguns gens nuclears per a poder-se dividir totalment.
Aquesta semblança amb els procariotes i la seva necessitat del nucli cel·lular va dur a que es proposara la denominada hipòtesi endosimbionte, que postula, que, en algun moment en el desenvolupament de les cèl·lules eucariotes, els bacteris respiratoris van penetrar en el citoplasma d'aquestes i allí es van quedar per a benefici mutu, a manera de simbiosi.
Els mitocondris tenen sistemes genètics complets: porten a terme la duplicació del seu ADN, la seva transcripció i la síntesi de proteïnes. No obstant això, la majoria de les proteïnes necessàries per a aquests processos estan codificades en en genoma nuclear. Quant a la síntesi de proteïnes, la semblança de mitocondrias i cloroplasts amb els organismes del regne de les procariotas és sorprenent: els seus ribosomes són molt semblants ; en cloroplasts i mitocondrias , la síntesi de proteïnes comença amb una aminoàcid denominat N-formilmetionina, igual que els bacteris, i no amb la metionina, com ocorre en eucariotes.