Genètica Humana

1º.- El sistema de grups sanguinis ABO, està determinat per tres al·lels A, B, O
Indica les proporcions fenotípiques que s’espera en la descendència dels encreuaments següents:

AA x AB
AA x BO
AA x AO
AO x AO
AO x AB

2º.- Si una dona normal, el pare de la qual era hemofílic , es casa amb un noi normal. Quina proporció de la descendència tindrà el gen per a la hemofília?Fes un arbre genealògic de la situació familiar.

3º.- Una parella en la qual la visió d’ambdós és normal, tenen quatre fills. En els seus descendents s’aprecien les següents característiques:

•Una filla amb visió normal, que té un fill normal i un fill i una filla daltònica.
•Una filla amb visió normal, amb tres filles i dos fills normal.
•Un fill daltònic, amb dues filles normals.
•Un fill normal, amb dos fills i dues filles normals.

Construeix l’arbre genealògic d’aquesta família i indica en cada cas els genotips probables.

Si clickeu al títol de l'entrada podreu trobar una col·lecció de problemes de 4t ESO

Anacardiaceae

Pistacia lenticus L.

Nom vulgar: Llentiscle o mata.

Macrofaneròfit que floreix el mesos de març, abril i maig. Habitual al terme, apareix formant part del matorrals i formacions boscoses escleròfiles.La mata o llentisce és un arbust que pot creixer fins a ribar a ser un arbre, són molt característiues les seues fulles compostes per foliols coriàcis (3 a 6 parelles), flors masculines nombroses i densament arraimades, anteres de color roig al principi, flors femenines marronenques. Fruit primer roig i posteriorment quasi negre.
A Carcaixent molta gent l'anomena murta, al confondre-la amb Myrtus communis L., la verdadera murta que va reduir les poblacions al terme pel seu ús adornant balconades i carrers en tot tipus d'esdeveniment, per l'olor que desprenia en ser xafada. Poseriorment entre els anys 50 i 60, a l'escasejar balcons i carrers eren adornats amb la mata, generant així la confusió.

Transtorns psíquics i de la conducta

PERSONALITAT DESADAPTADA O ANTISOCIAL

És un transtorn de la personalitat que es caracteritza pel menyspreu envers qualsevol tipus d'obligació social, acompanyat de manca de sentiments front als altres i conductes d'extrema indiferència o violència. Generalment és tracta de persones problemàtiques, de baixa tolerància a la fustració i amb gran facilitat per culpabilitzar a la resta dels propis actes. Els especialistes coincideixen en què aquesta personalitat desadaptada es desenvolupa a partir d'un condicionant genètic, al qual s'afegeix una infantesa caracteritzada per una inestabilitat afectiva i una assimilació de conductes antisocials del voltant més immediat.Es presenta en major freqüència en el sexe masculi de borses marginals, i sol presentar-se abans del quinze.Destacarem com a símptomes, la tendència a l'agressivitat, les reaccions impulsives que no tenen en compte les conseqüències dels actes, una rebeldia excessiva , per tant una marginació respecte de la família, l'ambit acadèmic i la feina; l'obtenció de plaer quan es provoca dolor o sofriment a la resta, l'alternança d'estats d'ànim d'una eufòria i deprssió extremes, tendència a la drogadicció.
El tractament es centra en l'assumpció de la malatia i la necessitat de canvi per part del malalt, es per tot açò que cal realitzar psicoteràpia.

Alguns exemples al cinema han estat:
•El personatge d'Hannibal Lecter en El silenci dels bens.
•El personatge Alex de la Taronja Mecànica.
•El personatge de la sèrie Dexter, Dexter Morgan (2006).

Si clickeu en el títol podreu veure un resum dels continguts treballats a classe sobre els TRANSTORNS DE LA PERSONALITAT segons la DMS.

Genètica

El color negre en el Cocker Spaniel es codificat per l’al·lel dominant Sp, i el color rogenc pel recessiu sp; el patró llis és codificat per un al·lel dominant d’un locus S1 de distribució independent, i el patró a motes per l’al·lel recessiu S2. Un mascle negre llis es creua amb una femella rogenca i llisa, produeixen una camada de cadells de sis: dos negres i llisos, dos rogencs llisos, un negre i blanc i un altre rogenc i blanc.
a)Determine el genotip dels pares i dels fills.
b)Indique la proporció de filial en la F1 al creuar una gosa homozigòtica blanca i negra amb un gos dihíbrid negre i llis.

Podeu trobar més exercicis en els comentaris d'aquesta entrada.(Clickar en comentaris)i si clickeu al títol de dalt, vos conduirà a una pàgina en problemes resolts de 4t d'ESO.

Cicle cel·lular

Proteïnes

Totes les forces extracel·lulars es transmeten a través de la matriu extracel.lular (MEC), que consta de proteïnes específiques, com el col·lagen, laminina i fibronectina. Els complexos d'adhesió a la superfície de la cèl lula vinculen físicament a la MEC al citoesquelet. Per exemple, les adherències de coordinació, formades per les integrines, i altres proteïnes, connecten la MEC als filaments d'actina que formen el citoesquelet. Les forces Intracel.lular es transmeten a continuació a través de la xarxa del citoesquelet (és a dir, els filaments d'actina, microtúbuls i filaments intermedis). El citoesquelet s'ancora també al nucli, a través de les "nesprins" i possiblement a través d'altres proteïnes de la membrana nuclear externa. El gegant de les isoformes de nesprin 1 i nesprin 2 s'uneixen als filaments d'actina, mentre que nesprin 3 pot associar amb els filaments intermedis a través de les plectin. Les nesprins interactuen a través de l'espai luminal amb proteïnes de la membrana interna nuclear (per exemple, Sun1 i sun2) que es mantenen açí per la interacció amb altres proteïnes de l'embolcall nuclear, com la làmina nuclear i l'emerina. Làmines nuclears i SUN s'uneixen a les proteïnes i també als complexos dels porus nuclears, que podrien contribuir a l'acoblament del citoesquelet nuclear. Finalment, la làmina nucleolar genera una estructura estable a la que es pot unir l'ADN, completant així la transmissió de força entre el MEC i l'interior nuclear. Les mutacions en qualsevol d'aquests components, així com els canvis en l'estructura cel·lular i la organització o els canvis en l'entorn cel·lular poden alterar el seu funcionament.

Projecte OIKOS

Si clickeu en el títol d'aquesta entrada podreu aprendre i disfrutar a la vegada que s'ho passeu d'allò més bé.
Es tracta del desenvolupament de mètodes innovadors per aprendre i ensenyar els coneixements de la Ciència en el camp de la terra i les ciències naturals, derivats d'una original aplicació recolçada per la Comissió Europea d'Educació i Cultura, Leonardo da Vinci

Cloroplast

Estructura

Al cloroplast podem trobar tres membranes que són independents i contínues, i presenten característiques diferents: la membrana externa és molt permeable i conté proteïnes de tipus porina, la membrana interna conté proteïnes de transport específiques ja que és molt menys permeable, aquesta no està replegada en crestes, com passa al mitocondri.La membrana tilacoïdal pren la forma de sacs aplanats anomenats tilacoides, aquests formen agrupacions de discs apilats, els grana, connectats entre ells mitjançant les lamel·les. La membrana tilacoïdal, que és impermeable als ions, delimita un espai interior anomenat espai tilacoidal. És la responsable del color verd dels cloroplasts ja que conté immersos el sistema fotosintètic (amb la clorofil·la) i la cadena de transport d'electrons.
Entre la membrana externa i interna trobem el espai intermenbranós. La membrana interna envolta un espai central anomenat estroma que conté l'ADN del cloroplast, els ribosomes 70S i molts enzims solubles, entre ells els responsables del Cicle de Melvin Calvin.

Funció

Els cloroplasts estan especialitzats en el metabolisme energètic i al seu interior es produeixen les reaccions de la fotosíntesi. En presència de llum solar produeixen metabolits rics en energia i O2 a partir dels electrons de l'aigua, l'energia de la llum i el CO2 segons la reacció general:

nH2O + nCO2 → (CH2O)n + nO2

Les reaccions de la fotosíntesi han estat tradicionalment dividides en dues fases, la fase lumínica (depenents de la llum) i la fase fosca (independent d'aquesta). Actualment se sap que la fase fosca només té lloc en presència de llum, tot i que no utilitzi la seua energia directament, de manera que resulta més adient referir-se com a fase fotoquímica i fase de fixació del CO2 .
1.A la fase fotoquímica l'energia de la llum solar activa un electró d ella molècula de clorofil·la que és transportat al llarg d'una cadena d'oxidació d'una manera semblant al que succeeix a la cadena respiratòria als mitocondris, així el transport electrònic impulsa la síntesi d'ATP i la reducció de NADP+ a NADPH i, alhora, l'aigua s'oxida i s'allibera O2.
2.A la fase de fixació del CO2 l'ATP i el NADPH obtinguts a la fase anterior s'utilitzen com a font d'energia i de poder reductor per a transformar el CO2 en glúcids senzills.

La Vall d'Albaida

El nostre amic i company Dani Alfonso, ens proposa un any més el programa turístic de la seua comarca “Obrim les Portes de la Vall”, si voleu informació sobre les rutes, els recorreguts i els dies que es realitzen, clickeu al títol d'aquesta entrada.

Podeu trobar més informació sobre el programa en la página web: http://www.valldalbaida.com/microsites/obrim2010/index.php#

IX Jornades d'Orientació a la UPV.

En el següent enllaç teniu totes les ponències que es van poder escoltar en les últimes jornades que sobre orientació, varem tindre a la UPV.

Vos recomane dues als alumnes de 2n de batxillerat i als companys del centre, encara que caldria pegar una ulladeta a totes:

" Novetats en la prova d'accés". Antoni Gil, coordinador de les proves d'accés de la Comunitat Valenciana.
" Política de becas del Ministerio de Educación para alumnos universitarios". Amalia Gómez. Subdirectora General de becas, ayudas y mobilidad de los estudiantes del Ministerio de Educación.

Per accedir clickeu al títol d'aquesta entrada.

http://www.info.upv.es/jo/index-va.html