Ciències per a mestres

Vivim en una societat en la qual es produeixen canvis vertiginosos, els avanços científics i tecnològics són els responsables d’aquests canvis. En aquest segle XXI, podem vore també com les relacions humanes i els valors socials estan sofrint profundes alteracions.

L’escola deu donar resposta a aquests canvis, i obrir les finestres que colpegen cada dia més ciència i tecnologia, intentant canviar aquella imatge estereotipada de savis vestits de bata blanca i amb aspecte despistat.

Així un  dels objectius de les ciències naturals per a mestres serà fomentar la sensibilitat i el coneixement dels futurs mestres envers la ciència, els seus continguts i la innovació científica i tecnològica, a fi de promoure una cultura científica en els seu alumnat i per tant en la ciutadania.

Recordem que, investigació i curiositat són elements innats en els xiquets , aquests qüestionen, consulten i es preocupen per conèixer tot el que gira al seu al voltant. Tant és així que aprenen observant i experimentant noves situacions de la vida diària.

 Explicar, classificar o dibuixar resulten ser activitats necessàries en l'experimentació científica. Estar atents als jocs diaris dels xiquets ens ajudarà a obtenir diversos beneficis de situacions diàries relacionades amb la ciència.

Aquest és el camí, el mètode, que li permetrà experimentar, observar i extreure conclusions, al mateix temps que desenvolupa les seues capacitats.

Quan un alumne està interessant i motivat, sense adonar-se’n està aprenent. La millor forma de motivar-lo és despertant el seu interès per situacions que l’envolten.

Perquè un gelat es fon més ràpidament si estem al sol, que si estem en l'ombra?

 Cal estimular la curiositat del xiquet, fent que prenga consciència de les coses que giren al voltant, fomentar l'observació, els seus qüestionaments per a establir connexions i parlar sobre les coses que va aprenent

 Per ajudar-los cal començar a enriquir el seu vocabulari i capacitats verbals, sobre tot quan se’ls parla de fets científics o anomenem les coses que ens envolten.

 Els xiquets assimilen tot amb fascinació, sobretot quan escolten paraules noves per a ells, a més la seua capacitat d'observació s'intensifica, captant major atenció, concentració i raonament.

Cal recordar que qualsevol situació es pot transformar en un experiment científic. Per això, és recomanable que quan els xiquets identifiquen o manifesten que alguna cosa els crida l‘atenció o els agrada, per més simple que semble, hem de compartir el seu entusiasme.

Per vore la presentació que hem treballat a classe feu un click damunt del següent enllaç:

 Programació

Introducció a la disciplina

En cas de no funcionar els enllaços d'abans, feu la recerca en:
Prezi